Sanhadja de Srayr
Mapa de la situació dels sanhadja de Srayr | |
Població total | 51.000 (2016)[1] |
---|---|
Llengua | Sanhaji de Srayr, àrab marroquí |
Religió | Islam sunnita |
Grups relacionats | Jbala, sanhadja, rifenys, amazics |
Geografia | |
Estat | Marroc |
Regions amb poblacions significatives | |
Marroc |
Els Sanhaja de Srayr constitueixen un grup ètnic i una confederació tribal del nord del Maroc, establerts al centre del Rif.
Composició tribal
[modifica]Els Sanhaja de Srayr són organitzats en una confederació tribal o leff, que aplega 10 tribus d'origen sanhadja :
- Ketama,[2] als voltants de la localitat d'Ighadjaren i de Tlat Ketama, a l'oest d'Issaguen ;
- Aït Seddat,[2] a l'est d'Issaguen ;
- Taghzout;[2]
- Aït Khennous;[2]
- Aït Bounsar,[2] als voltants d'Izourdaz ;
- Aït Ahmed,[2] als voltants de la comuna de Beni Ahmed ;
- Aït Bouchibet;[2]
- Aït Bchir;[2]
- Zarqet;[2]
- Aït Mezdouy.[3]
Llengua
[modifica]El parlar amazic dels sanhadja de Srayr és proper als parlars de l'Atles Mitjà,[4] tot i que amb forta influència del parlar rifeny veí.
De les tribus que constitueixen la confederació dels sanhadja de Srayr, la de Ketama és majoritàriament arabòfona i la d'Aït Seddat és totalment arabòfona, mentre que els altres tribus són amazigòfones. El parlar dels ketama és considerat com a diferent del de les altres tribus.[5] i només és parlat a quatre llogarets de la regió: Aït Ahmed, Aït Aïssa, Makhzen i Asmmar, mentre que als llogarets del nord-est dels Aït Mezdouy parlen rifeny.[5]
Le sanhaji de Srayr és considerat per la UNESCO com en situació crítica.[6] En 2013, més de 50.000 persones parlaven sanhaji de Srayr.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Project, Joshua. «Senhaja in Morocco». [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Bernard G. Hoffman, The structure of traditional Moroccan rural society, dans: Studies in social anthropology, vol. 2 (Mouton, 1968), p.175
- ↑ Tot i que no és pas citada per Hoffman, la tribu d'Aït Mezdouy és en gran part d'origen i llengua sanhadja (Marvin W. Mikesell, "Northern Morocco: A Cultural Geography" (1985) ; Menna Lafkioui, "Atlas linguistique des variétés berbères du Rif" (2007)) i és la més sovint descrita com a formant part dels sanhadja (Ángel Doménech Lafuente, "Apuntes sobre geografía de la zona norte del Protectorado de España en Marruecos" (1942) ; J. Cabello Alcaraz, "Apuntes de geografía de Marruecos: Con ligera descripción de Argelia y Túnez y las posesiones españolas del África occidental" (1951)).
- ↑ BRILL's First Encyclopaedia of Islam: 1913-1936 (1993), Morocco - VII. Linguistic survey, p.598 ISBN 9789004097964
- ↑ 5,0 5,1 Mena Lafkioui, Atlas linguistique des variétés berbères du Rif, dans: Berber Studies, vol. 16 (Köppe, 2007) ISBN 9783896453952
- ↑ Atlas UNESCO des langues en danger dans le monde, Senhaja de Srair
- ↑ Ethnologue.com, Senhaja Berber