Santarém

Plantilla:Infotaula geografia políticaSantarém
Imatge
Tipusmunicipi de Portugal i ciutat de Portugal Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 39° 14′ 21″ N, 8° 41′ 13″ O / 39.2392°N,8.6869°O / 39.2392; -8.6869
EstatPortugal
Districtedistricte de Santarém Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població62.200 (2011) Modifica el valor a Wikidata (110,68 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície562 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTajo Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Esdeveniment clau
14 març 1147Conquest of Santarém (en) Tradueix
27 juny 1184Siege of Santarém (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Festa patronal19 de març
Identificador descriptiu
Codi postal2000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webcm-santarem.pt Modifica el valor a Wikidata

Santarém és un municipi portuguès al districte de Santarém, a la regió d'Alentejo i a la subregió de Lezíria do Tejo. L'any 2004 tenia 64.124 habitants. Limita al nord amb Porto de Mós, Alcanena i Torres Novas, a l'est amb Golegã i Chamusca, al sud-est amb Alpiarça i Almeirim, al sud amb Cartaxo, al sud-oest amb Azambuja i a l'oest amb Rio Maior. Correspon a l'antiga Scalabis. Inclou les freguesies d'Abitureiras, Abrã, Achete, Alcanede, Alcanhões, Almoster, Amiais de Baixo, Arneiro das Milhariças, Azóia de Baixo, Azóia de Cima, Casével, Gançaria, Marvila (Santarém), Moçarria, Pernes, Pombalinho, Póvoa da Isenta, Póvoa de Santarém, Romeira, Santa Iria da Ribeira de Santarém (Santarém), São Nicolau (Santarém), São Salvador (Santarém), São Vicente de Paul, Tremês, Vale de Figueira, Vale de Santarém, Vaqueiros i Várzea.

Població

[modifica]
Població del concelho de Santarém (1801 – 2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
37304 15425 41994 54701 63777 62896 62621 63563 64124

Història

[modifica]

Fou la Scallabis romana seu d'un convent jurídic de la província de Lusitània. Va passar als àrabs vers el 714 o 715, segurament per un tractat de capitulació que li va garantir autonomia (probablement similar a la de Todmir o Tudmir al sud-est de la península), i va agafar el nom de Xantarin derivat de Santa Iria que havia substituït al seu nom romà. Va ser capital d'una cora (kura) molt lligada a Coimbra (Kulumriya) al nord i Lisboa (Al-Uixbuna) al sud. Degut a la seva autonomia, no es van establir al nord del riu Tajo colons àrabs i la islamització fou reduïda i l'arabització (els hispanoromans van esdevenir mossàrabs) limitada, més causada per relacions econòmiques que per imposició política. No es registren moviments autonomistes a la regió de Santarem durant el valiat, l'emirat i el califat de Còrdova. Fou conquerida pels portuguesos el març de 1147. El darrer cop que els musulmans la van voler recuperar fou el 1184 quan fou assetjada pel califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, que hi va trobar la mort.

Fills il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]