Santiago Soler i Amigó
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 agost 1943 Badalona (Barcelonès) |
Mort | 1999 (55/56 anys) |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Família | |
Germans | Joan Soler i Amigó |
Santiago Soler Amigó (Badalona, 13 d'agost de 1943 - Badalona, abril de 1999), fou un dels anarquistes del grup de Salvador Puig Antich que militaren en el Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).[1] Santi Soler era un dels teòrics del grup en el que utilitzavà els àlies de El Petit i Fede. El setembre de 1973 fou detingut per la policia a la sortida del seu pis del carrer Casp de Barcelona i posteriorment utilitzat d'ham per detenir Puig Antich i altres activistes del MIL. Soler Amigó era de baixa estatura per un problema de columna vertebral i de salut delicada i fou sotmès a maltractaments en el seu interrogatori. Fou empresonat i després de la mort de Franco amnistiat. Col·laborà en la revista llibertària Ajoblanco durant la transició i també a Solidaridad Obrera, òrgan de premsa de la CNT de Catalunya. El 1978 publicà el llibre Lucha de clases y clases de lucha. Fou un membre del CEDALL (Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari) de Badalona.
El seu germà Joan Soler Amigó es va dedicar a la història local i a l'estudi del folklore català.
Referències
[modifica]- ↑ Rosés Cordovilla, Sergi. El MIL: una historia política. Sergi Rosés Cordovilla, 2002, p. 168. ISBN 8493223212.
Bibliografia
[modifica]- Rosés Cordovilla, Sergi. El MIL: una historia política. Barcelona. Alikornio, 2002.