Satèl·lits d'Haumea

El planeta nan del sistema solar exterior Haumeados satèl·lits naturals, Hiʻiaka i Namaka, anomenats en honor de dees hawaianes. Aquests petits satèl·lits van ser descoberts el 2005, a partir d'observacions d'Haumea fetes als grans telescopis de l'observatori W. M. Keck de Hawaii.

Els satèl·lits d'Haumea són inusuals de diverses maneres. Es creu que formen part de la seva família col·lisional, que es va formar fa milers de milions d'anys a partir de pols gelada creada després d'un gran impacte a Haumea. Hiʻiaka, el satèl·lit més gran i exterior, té grans quantitats d'aigua pura a la superfície, cosa estranya en objectes del cinturó de Kuiper.[1] Namaka, una desena part de la massa d'Hiʻiaka, té una òrbita inusualment excèntrica i està molt influenciat pel satèl·lit més gran.

Ordre Nom
(pronúncia)
Diàmetre mitjà
(km)
Massa
(×1021 kg)
Semieix major (km) Període orbital
(dies)
Excentricitat Inclinació (°) Data de descobriment
1 Haumea II Namaka /nɑːˈmɑːkə/ ~170? 0,00179 ± 0,00148[2]
(~0,05% Haumea)
25657 ± 91[2] 18,2783 ± 0,0076[2] 0,249 ± 0,015[2] 113,013 ± 0,075[2]
(13,41 ± 0,08° de Hiʻiaka)
juny de 2005
2 Haumea I Hiʻiaka /hiːʔiːˈɑːkə/ ~310 0,0179 ± 0,0011[2]
(~0,5% Haumea)
49880 ± 198[2] 49,462 ± 0,083[2] 0,0513 ± 0,0078[2] 126,356 ± 0,064°[2] gener de 2005

Referències

[modifica]
  1. K. M Barkume, M. E. Brown, and E. L. Schaller «Water Ice on the Satellite of Kuiper Belt Object 2003 EL61». The Astrophysical Journal, 640, 3-2006, pàg. L87–L89. DOI: 10.1086/503159. arXiv:astro-ph/0601534 preprint.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Ragozzine, D.; Brown, M.E. «Orbits and Masses of the Satellites of the Dwarf Planet Haumea = 2003 EL61». The Astronomical Journal, 2009. arXiv:0903.4213.