La Scala

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Scala
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(it) Teatro alla Scala Modifica el valor a Wikidata
EpònimSanta Maria alla Scala (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTeatre d'òpera Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGiuseppe Piermarini: façana, estructura arquitectònica, escalièr en espirala (oc) Tradueix
Luigi Lorenzo Secchi: Vestíbul, vestíbul, escala de caragol
Alessandro Sanquirico: decoració
Mario Botta: rereescena, torre panoramica (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció3 agost 1778 Modifica el valor a Wikidata
Obertura3 agost 1778 Modifica el valor a Wikidata
Úsòpera, dansa de concert i concert Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
estrena de temporada a La Scala
1943 incendi
dècada del 2000 reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura neoclàssica a Milà Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra7 Modifica el valor a Wikidata
Plantes subterrànies4 Modifica el valor a Wikidata
Llotja145
Llotja reial1
Llotja de prosceni8
Sala2 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMilà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazza della Scala Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 28′ 03″ N, 9° 11′ 21″ E / 45.4675°N,9.1892°E / 45.4675; 9.1892
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deMunicipality of Milan (en) Tradueix
Società dei palchettisti del Teatro alla Scala (en) Tradueix (1778–1920)
Milà (1920–cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorFondazione Teatro alla Scala Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima2.030 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webteatroallascala.org Modifica el valor a Wikidata

Youtube: UCZXldHqCGM5nmD4id4iX7WA Modifica el valor a Wikidata

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

La temporada del teatre sol iniciar-se el 7 de desembre, dia de Sant Ambrosi, sant patró de Milà. Totes les funcions han d'acabar abans de la mitjanit; les òperes més llargues han de començar més enjorn. Antonio Bernocchi va ser el màxim financer per a la reconstrucció del Teatre alla Scala, afectat pel bombardeig de la guerra, i va tornar a obrir "com era i on va ser" l'11 de maig de 1946.[1][2][3]

Història

[modifica]
La Scala al segle XIX
Interior del teatre
Teatre de La Scala de Milà el 2004

Ha estat ubicat en dos edificis. Un incendi va destruir-ne el primer, l'antic Teatro Ducale, el 25 de febrer de 1776, després d'una gala de carnestoltes. Els noranta propietaris de les llotges del teatre van demanar a l'arxiduc Ferran I d'Àustria la construcció d'un nou teatre i d'un altre de provisional durant les obres.

L'arquitecte neoclàssic Giuseppe Piermarini va fer-ne un disseny inicial que va ser rebutjat pel comte Firmian (un governador austríac). Un segon pla va ser acceptat per l'emperadriu Maria Teresa l'any 1776.

El nou teatre es va construir al lloc que ocupava abans l'església Santa Maria alla Scala, que va llegar el nom al teatre. L'església va ser desconsagrada i enderrocada, i en un període de dos anys Pietro Marliani, Pietro Nosetti i Antonio i Giuseppe Fe van completar la construcció del nou edifici. Va ser inaugurat el 3 d'agost de 1778, amb el nom de Nuovo Regio Ducal Teatro alla Scala, amb l'òpera L'Europa riconosciuta de Salieri.

Com altres teatres de l'època, la Scala va ser també un casino; els apostadors ocupaven el foyer.

L'estructura original va ser renovada el 1907, canviant al disseny actual. L'any 1943, durant la Segona Guerra Mundial, els bombardejos van danyar seriosament el teatre. Va ser reconstruït i reestrenat l'11 de maig de 1946 amb un concert memorable, dirigit per Arturo Toscanini.

En la Scala s'han estrenat moltes òperes famoses, i va mantenir una relació molt especial amb el compositor Giuseppe Verdi. No obstant això, durant molts anys el compositor no hi va presentar cap de les seues obres, perquè Verdi va acusar l'orquestra de modificar la seua música.

Actualment l'edifici inclou un museu al qual s'accedix des del foyer, amb una extraordinària col·lecció de pintures, esbossos, estàtues, i altres documents relacionats amb l'òpera.

Restauració

[modifica]

El teatre va ser tancat entre el 19 de gener del 2002 i novembre del 2004 per a la seua restauració. En aquesta ocasió el projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Mario Botta. Durant aquest període la companyia es va traslladar al Teatro degli Arcimboldi.

La restauració va ser-ne controvertida perquè els que vetlaven per la preservació del teatre temien que se'n perderen els detalls històrics. La decisió més discutida va ser l'enderrocament de tota l'àrea posterior a l'escenari per crear una zona de servei moderna i funcional, digna d'un dels més importants teatres del món, com es va argumentar.

En canvi, la filosofia que ha guiat la reestructuració del saló del teatre ha estat la de tornar a la Scala l'esplendor originària i eliminar totes les modificacions posteriors. S'han eliminat estores i pintures que ocultaven el marbre originari i, en la mesura en què ha estat possible, s'han recuperat les decoracions del segle xviii d'alguns palchi d'importància històrica com la barcaccia del virrei d'un meravellós color blau celeste.

Es considera que la companyia va quedar satisfeta i impressionada amb la qualitat del so i les millores en l'estructura. En l'espai que s'ha agregat a la part posterior de l'escenari es podran guardar més escenografies. Les localitats van ser equipades amb monitors on es presenta el llibret en anglès, francès o italià.

Per a la reobertura del teatre es va escollir la mateixa òpera que es va utilitzar en l'obertura, L'Europa riconosciuta.

Estrenes absolutes

[modifica]

Algunes de les òperes significatives estrenades en aquest teatre han estat:

Directors musicals

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Plana oficial Arxivat 2006-04-08 a Wayback Machine. (italià) (anglès).

Referències

[modifica]