Becada eurasiàtica

Infotaula d'ésser viuBecada eurasiàtica
Scolopax rusticola Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes24,5 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura58 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou22 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693052 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereScolopax
EspècieScolopax rusticola Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854).

La becada, bequerada, polla bruna o cega[1] (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 35 cm de llargària i 55-65 d'envergadura alar.
  • Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap.
  • Té el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s'alimenta ficant-lo en el sòl humit, i pot agafar els cucs i empassar-se'ls sense treure el bec de terra.
  • Gràcies a la gran habilitat que té amb el bec (l'extrem de la mandíbula superior és mòbil i molt sensible), no necessita l'ajut dels ulls per cercar aliment i per això els seus ulls foscos estan situats molt enrere, per ampliar el camp visual i poder controlar tot el que passa al seu voltant mentre s'ocupa de la tasca de la nutrició.

Reproducció

[modifica]

Fa un forat a terra i l'omple de fulles seques. Al març-juny hi pon 4 ous, que els incubarà la femella durant 21 dies. Els polls són alimentats per ambdós progenitors i de seguida deixen el niu. Normalment fan dues cries.[2]

Alimentació

[modifica]

Menja cucs, insectes, aràcnids, llavors i mol·luscs que troba en terrenys tous.

Hàbitat

[modifica]

És típic dels boscos humits europeus (rouredes, castanyedes, boscos de ribera, pinedes subalpines, boscos planifolis, etc.) on, gràcies a la seua coloració -que es confon amb la del medi- i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc.

Distribució geogràfica

[modifica]

Cria a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i hiverna al sud del mateix continent. Les poblacions de l'Europa Occidental, de clima més suau, són sedentàries.

De novembre a març és molt comuna als Països Catalans (als boscos humits del Pirineu i del Pre-pirineu).

Costums

[modifica]

Les becades són solitàries, crepusculars i emeten dues modalitats de crit. Durant el dia, està refugiada, amagada gràcies al seu plomatge mimètic. També és sedentària i migradora. Als nostres boscos arriba a mitjans de novembre fins al gener.

Referències

[modifica]
  1. «LÈXIC DE L'ARRÒS I S'ALBUFERA».
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50-51. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]