Seïllà
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | França | |||
Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
Regió | Occitània | |||
Departament | Pirineus Orientals | |||
Districte | districte de Prada | |||
Cantó | Cantó de Vinçà | |||
Comuna | Finestret | |||
Geografia | ||||
Altitud | 698,4 m | |||
Seïllà (Sahilla en francès) és actualment una masia, el Mas de Seïllà, que havia estat un llogaret, de l'actual comuna nord-catalana de Finestret, a la comarca del Conflent.
Està situat[1] a la zona sud de la comuna, a una altitud de 700 metres, a l'antic camí que passava per Jóc i Finestret per anar a Vallestàvia i Vallmanya.
Història
[modifica]Se l'ha vinculat [1] amb el poble Erzillano, esmentat el 1010 en una butlla del papa Sergi IV a l'abat Oliba de Sant Miquel de Cuixà confirmar-li la possessió d'un alou.
A l'època romana havia estat un nucli dedicat a la metal·lúrgia del ferro, que hauria vingut de les mines d'Escaró, Aituà, Vallmanya i altres. Modernament hom ha descobert [2] Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine. els vestigis d'una indústria metal·lúrgica romana entre el Mas de la Serra i Seïllà, en un indret a 1.000 metres d'altitud. Aquest passat també es manifesta en la microtoponímia: el "còrrec (riera) del Caraller" recorda les escòries del tractament del ferro en forns rudimentaris. Segons la documentació, el 10 de novembre del 1393 [3] el rei Joan I vengué a Ponç de Perellós, tutor de la baronessa de Jóc Elionor de Perellós, el lloc de Seïllà juntament amb l'Autzina (l'actual Mas de l'Alzina a Glorianes?) i els pobles propers de Rigardà i Glorianes, per augmentar el patrimoni de la Senyoria de Jóc.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «66 - Finestret». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Finestret». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Breus notes (francès)