Segrest de l'Alakrana

Plantilla:Infotaula esdevenimentSegrest de l'Alakrana
Map
 6° N, 47° E / 6°N,47°E / 6; 47
Tipussegrest Modifica el valor a Wikidata
Data2009 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSomàlia Modifica el valor a Wikidata
Participant
Cronologia
Pirateria a Somàlia Modifica el valor a Wikidata
El vaixell va ser segrestat davant les costes de Somàlia.
El quadrat vermell assenyala la posició inicial del Canarias.
El quadrat negre situat al sud indica el punt de segrest de l'Alakrana
El que és al nord, és el punt on va estar retingut.
La zona ombrejada representa l'àrea protegida per l'operació Atalanta.

El segrest del vaixell Alakrana, obra de pirates somalis, es va produir a 413 milles de les costes del sud de Somàlia el 3 d'octubre de 2009.[1] En el moment de l'abordatge, l'esmentat pesquer es trobava pescant en aigües internacionals, fora de la zona protegida per l'Operació Atalanta.[2][3][4]

El vaixell

[modifica]

El vaixell segrestat és un tonyinaire congelador propietat de l'empresa Echebastar Fleet SL,[1] amb seu en el municipi basc de Bermeo.L'Alakrana és un vaixell de pesca tonyinaire congelador espanyol, construït per Astilleros de Murueta, SA de Murueta i propietat de l'empresa Echebastar fleet S.L., que té el seu port de registre a Bermeo.[1] Fou botat el 23 de juliol de 2005. La seva tripulació era composta en el moment del segrest per 36 tripulants: 7 bascs, 1 andalús i 8 gallecs,[5] havent-hi la resta de la tripulació composta per tripulants d'Indonèsia, Ghana, el Senegal, Costa d'Ivori, Madagascar i de les Illes Seychelles.[6][7]

Desenvolupament del segrest

[modifica]
La fragata Canarias (F-86)

En el seu auxili va acudir la fragata Canarias, que havia salpat el 10 d'agost de Rota (província de Cadis) per incorporar-se a l'Operació Atalanta juntament amb altres forces espanyoles.[1]

La Canarias, si bé no va aconseguir interceptar el tonyinaire abans que arribés a Harardhere,[8] port base dels pirates, sí que va aconseguir capturar dos pirates que van abandonar el vaixell en un esquif.[9] Aquests van ser enviats a Espanya per ser jutjats per pirateria a requeriment de l'Audiència Nacional.[10]

Un dels pirates, Abdu Willy, va declarar a la seva arribada a Espanya ser menor d'edat. Les primeres proves, realitzades en l'Hospital Gregorio Marañón, van acreditar la seva majoria d'edat. El jutge va sol·licitar proves addicionals, que van ser realitzades per tres forenses de l'Audiència Nacional i només van poder determinar amb seguretat que era major de 17 anys, amb el que el seu cas s'havia de traslladar a la Fiscalia de Menors. L'esmentat organisme es va declarar no competent en no haver comès el presumpte menor delicte en la Comunitat de Madrid. Finalment, mitjançant una ortopantomografia i radiografies òssies, es va determinar que tenia una edat superior a 18 anys, per la qual cosa el cas va tornar al jutge Pedraz.[11]

Pirates somalis. Foto presa el 2006 per l'Armada dels Estats Units.

A finals d'octubre de 2009, després de concloure la seva participació en l'operació Active Endeavour de l'OTAN al Mediterrani Oriental, la fragata Méndez Núñez (F-104) va ser enviada com a reforç a la zona per rellevar a la Canàries en l'operació Atalanta i permetre-li realitzar les seves tasques de manteniment, proveïment de vitualles i combustible.[12][13] Després d'això, ambdues fragates van romandre a la zona. [14][15][16][17]

Durant el segrest, els pirates van transvasar gasolina de l'«Alakrana» a l'«Ariana MV», vaixell grec amb bandera de Malta i operat per agents britànics que portava segrestat des del 2 de maig de 2009 amb 24 tripulants ucraïnesos a bord (3 dones entre ells) i que seria alliberat 7 mesos més tard.[18][19][20] En dur-se a terme aquesta operació de transvasament de gasolina, els tripulants de l'Alakrana que van visitar l'altre vaixell van decidir donar menjar i medicaments als altres segrestats, ja que, segons paraules dels mariners del vaixell espanyol, una de les dones d'aquesta embarcació havia estat violada diverses vegades, quedant-se embarassada i avortant; una altra ostatge, una nena d'uns 12 anys, també va sofrir violacions per un "nen pirata". La medicació que els van subministrar els tripulants de l'Alakrana va anar tirada pels pirates a l'aigua. La mare de la nena violada va intentar en va que els pirates permetessin als mariners espanyols emportar-se la seva filla.[14][21][16][17]

Com a mitjà de pressió per aconseguir l'alliberament dels dos pirates detinguts a Espanya, el dijous 5 de novembre de 2009 els pirates van assegurar haver desembarcat tres tripulants de l'Alakrana: Patxi Valdés, primer oficial del vaixell; Antonio Manuel Pérez, electricista; i el mariner Joaquín Fernández. En cas de no produir-se l'alliberament dels seus companys presos, van amenaçar d'assassinar al cap de tres dies els ostatges desembarcats, o bé lliurar-los-els a les famílies dels pirates detinguts. Aquesta mateixa operació es repetiria amb més mariners en cas de no cedir el Govern espanyol a les pressions. Finalment, van ser tornats a bord el 7 de novembre.[22] Posteriorment es va descobrir que en cap moment no els van portar a terra i tot va ser una estratègia dels pirates per pressionar el govern.[23]

El 16 de novembre la fiscalia de l'Audiència Nacional va rebutjar un acord amb les defenses dels presumptes pirates Raagegeesey i Abdu Willy, i va anunciar que demanaria per a ells penes que podrien superaran els 200 anys de presó.[24]

Fragata Méndez Núñez (F-104).

El 17 de novembre de 2009, després de 47 dies de segrest, l'Alakrana va ser alliberat després del pagament d'un rescat d'uns 4 milions de dòlars (2,68 milions d'euros),[25][26] pagament que dies abans de l'alliberament, l'armador ja havia realitzat, segons paraules del patró de l'embarcació.[27] Segons el portaveu dels pirates, el pagament ja s'havia fet des de feia dues setmanes. La demora entre el pagament i l'alliberament final podria haver-s'hi a causa de la gestió dels mitjancers.[28] Igual com en el segrest del Playa de Bakio, el rescat va ser pagat per l'armador i el que a aquest li reintegrés la seva assegurança, però per avançar els tràmits, part de la quantitat va ser avançada pels fons reservats del CNI. En el segrest del Playa de Bakio el CNI va haver d'avançar tot el rescat.[29][30]

En el moment del pagament hi havia 63 pirates de diferents clans a bord[31][32] el que sembla indicar que en el temps que va intervenir entre l'acord i el pagament per si mateix, els pirates van avisar altres pirates perquè participessin del botí. Durant el segrest els pirates es van emportar totes les pertinences dels tripulants, per la qual cosa alguns dels familiars que van viatjar a les Seychelles van haver de portar roba perquè es poguessin canviar.

Durant l'alliberament, els helicòpters de les fragates Canarias i Méndez Núñez van intentar sense èxit la captura dels últims pirates que van abandonar el vaixell, arribant fins i tot a disparar contra ells.[33] Així mateix, i igual com va ocórrer amb el Playa de Bakio, va haver d'evitar-se que fos recapturat per pirates d'un altre clan[32] Aquesta versió va ser desmentida pel patró de l'Alakrana, qui va negar que es produïssin trets o que s'intentés capturar els pirates.[34]

Després de l'alliberament, l'Alakrana, es va dirigir a les Illes Seychelles escortat per les dues fragates,[32] on va arribar el 20 de novembre de 2009.

Bandera de l'Alakrana

[modifica]

Durant aquest incident, igual com va passar amb el segrest del Playa de Bakio, es va produir un debat sobre si aquests vaixells portaven hissat el pavelló espanyol, el que justificaria o no la seva assistència per part del govern espanyol. Es van publicar informacions al·legant motius nacionalistes pels que no portaria hissat el pavelló espanyol,[35][36][37] fins al punt que la pròpia defensa dels pirates retinguts a Espanya va recórrer a aquestes informacions per rebaixar les seves penes.[38][39] La vicepresidenta del govern María Teresa Fernández de la Vega va assegurar que l'Alakrana és "un vaixell amb pavelló espanyol", fet que també assegura l'IOTC.[40] Els advocats dels pirates van assenyalar que "aquesta dada no apareix a les diligències".[41]

Efectivament, l'Alakrana, igual com el Playa de Bakio, figura en els registres internacionals com a espanyol,[42] al contrari que altres vaixells de la flota tonyinaire espanyola que utilitzen pavellons estrangers, com els Intertuna I, II, III i IV, que porten bandera de les Illes Seychelles.[43][44][45][46] És freqüent l'ús de pavellons de conveniència en aigües de l'Índic.[47] Encara que el de les Seychelles oficialment no sigui considerat un, és també habitual entre la flota tonyinaire de l'Índic per motius d'evasió d'impostos o per la possibilitat de portar armes.[48] A més, a Victòria (Seychelles) resulta ser un dels ports segurs més propers a la zona de pesca dels tonyinaires, pel qual en cas de qualsevol incident, embarcament i desembarcada de personal, o descàrrega de peix, tenir una bandera d'aquest país facilita poder atracar en aquest port i navegar per aquestes aigües.[49]

Retorn a Espanya

[modifica]
Manifestació a Ribeira demanant la tornada dels segrestats. A la pancarta es llegeix "Allibereu els nostres mariners".

Els 16 tripulants espanyols van tornar a Espanya el 21 de novembre de 2009 en un avió de l'Exèrcit de l'Aire Espanyol que va aterrar a la base de Torrejón de Ardoz.[50] Mentre els familiars gallecs es van traslladar a les Seychelles a l'avió de l'exèrcit per retrobar-se amb ells el mateix dia 20 de novembre; els familiars bascos els van esperar a Espanya,[51] uns per diversos motius personals i d'altres perquè van acordar que la rebuda fos en privat, encara que alguns mitjans van obviar aquests motius atribuint-ho a motius nacionalistes.[52][53] De la mateixa manera, els familiars del mariner andalús tampoc no van viatjar cap a les Seychelles.

Conseqüències

[modifica]

Durant el segrest, el 2 de novembre de 2009, la llei espanyola va ser modificada per permetre als vigilants de seguretat emprar armament de fins a 12,70 mm als vaixells amb bandera espanyola, sempre que aquest sigui adquirit a fabricants o distribuïdors assentats a Espanya.[54] Igualment, en la nova reforma del Codi Penal aprovada el 13 de novembre de 2009, es contempla la nova figura del delicte de pirateria, que serà castigat amb fins a 15 anys de presó.[55]

A més d'això, des del 14 de novembre, 54 vigilants privats van embarcar en els pesquers espanyols que pesquen a l'Índic.[24]

El Partit Popular, recolzat pel Partit Nacionalista Basc i el Bloc Nacionalista Gallec, va intentar reprovar en el Congrés a la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, la ministra de Defensa, Carme Chacón, i el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, per la gestió del segrest, perdent finalment la votació.[56]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El País:Tretze pirates amb llançagranades i fusells controlen el vaixell 'Alakrana'». Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 23 gener 2010].
  2. ↑ «El Mundo:Defensa diu que el vaixell segrestat pescava 'lluny' de la zona protegida.». Arxivat de l'original el 2010-01-06. [Consulta: 23 gener 2010].
  3. ↑ Ministerio de Defensa. «Missions en curso. Operacions amb unitats.». Arxivat de l'original el 2009-09-11. [Consulta: 17 novembre 2009]. «ATALANTA - Aguas de Somalia»
  4. ↑ «"El "Alakrana" estaba dentro del área de seguridad; está claro que la operación "Atalanta" hace agua"». Noticias de Gipuzkoa. Arxivat de l'original el 2011-12-10. [Consulta: 17 novembre 2009].
  5. ↑ «Far de Vigo: Pirates somalis segresten al tonyinaire basc "Alakrana" amb 36 tripulants, vuit gallecs». Arxivat de l'original el 2009-10-06. [Consulta: 23 gener 2010].
  6. ↑ «Gara: L'«Alakrana», amb 36 tripulants i base a Bermeo, capturat per pirates». Arxivat de l'original el 2010-01-08. [Consulta: 23 gener 2010].
  7. ↑ «Alakrana: un milió d'euros de rescate». Arxivat de l'original el 2009-11-11. [Consulta: 26 novembre 2009].
  8. ↑ LAlakrana' es troba fondejat al port d'Haradere[Enllaç no actiu]
  9. ↑ La Vanguardia Arxivat 2009-10-08 a Wayback Machine.: Detenen a dos pirates que van participar en el segrest de lAlakrana'
  10. ↑ «A la cacera de lAlakrana'». Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 23 gener 2010].
  11. ↑ «El pirata és una altra vegada major d'edat i el cas tornarà a Pedraz». Arxivat de l'original el 2010-01-25. [Consulta: 23 gener 2010].
  12. ↑ «El món: Defensa envia una altra fragata a Somàlia». Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 23 gener 2010].
  13. ↑ «Diari Basc: La fragata 'Méndez Núñez' relleva a les 'Canàries' en l'operació Atalanta». Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 23 gener 2010].
  14. ↑ 14,0 14,1 ««No nos dejaban dormir porque nos daban patadas constantemente»». Diario Vasco. Arxivat de l'original el 2012-01-22. [Consulta: 20 novembre 2009].
  15. ↑ «El patrón del Alakrana cuenta la terrible experiencia en su diario». Antena 3. [Consulta: 21 novembre 2009].
  16. ↑ 16,0 16,1 «'No dejo de pensar en aquella niña de 12 años y en la cocinera violada'». El Mundo. Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 21 novembre 2009].
  17. ↑ 17,0 17,1 «España se lanza al rescate de las tres mujeres rehenes del ´Ariana´». El Periódico de Aragón. Arxivat de l'original el 2009-11-28. [Consulta: 25 novembre 2009].
  18. ↑ «Los piratas planean traspasar combustible del Alakrana a otro buque secuestrado». Cadena SER. Arxivat de l'original el 2011-11-21. [Consulta: 20 novembre 2009].
  19. ↑ «Una docena de barcos siguen secuestrados por los piratas». Canarias7. Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 20 novembre 2009].
  20. ↑ «Marinos ucranianos imploran por rescate». elcomercio.com. [Consulta: 21 desembre 2009].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ «El patrón del Alakrana cuenta la terrible experiencia en su diario». Antena 3 (Espanya). [Consulta: 21 novembre 2009].
  22. ↑ Els pirates tornen a l' ´Alakrana ´ als tres mariners que havien estat portats a terra Arxivat 2009-11-30 a Wayback Machine.. La opinión coruñ]
  23. ↑ «El primer oficial del 'Alakrana' confirma que no llevaron a tierra a tres rehenes». El Correo. Arxivat de l'original el 2010-01-07. [Consulta: 19 novembre 2009].
  24. ↑ 24,0 24,1 El correo digital: Arxivat 2010-08-29 a Wayback Machine.Cronologia del segrest de lAlakrana'
  25. ↑ 20 minutos: Arxivat 2009-11-22 a Wayback Machine. ¿De dónde sale el dinero que se ha pagado a los piratas que secuestraron el Alakrana?
  26. ↑ El País: Arxivat 2019-09-15 a Wayback Machine. Zapatero: "El 'Alakrana' navega libremente hacia aguas seguras"
  27. ↑ «El armador reconoce que se ha pagado rescate». Intereconomía Televisión. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 23 gener 2010].
  28. ↑ «Helicópteros de la Armada persiguieron a los piratas al abandonar el 'Alakrana'». El Diario Vasco. Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 19 novembre 2009].
  29. ↑ «Agentes del CNI entregaron el rescate a los piratas con fondos reservados». elconfidencial.com. Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 21 novembre 2009].
  30. ↑ «El seguro del 'Alakrana' cubrirá al menos dos millones de euros del rescate exigido por los piratas». elconfidencial.com. Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 21 novembre 2009].
  31. ↑ «63 piratas a bordo». Faro de Vigo. Arxivat de l'original el 2009-11-21. [Consulta: 19 novembre 2009].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 El Mundo: Arxivat 2010-01-23 a Wayback Machine. Así fue liberado el 'Alakrana'
  33. ↑ TVE: Arxivat 2009-11-20 a Wayback Machine. Defensa da más detalles del fin del secuestro del Alakrana (video)
  34. ↑ ABC: Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine. Caso Alakrana, Cine ficción
  35. ↑ «El embrollo del Alakrana». La Razón. Arxivat de l'original el 2009-11-11. [Consulta: 18 novembre 2009].
  36. ↑ «Sin bandera española por el ancho mar». Intereconomía. Arxivat de l'original el 2009-11-14. [Consulta: 18 novembre 2009].
  37. ↑ «¿Qué bandera llevaba el Alakrana?». periodistadigital.com. Arxivat de l'original el 2009-10-09. [Consulta: 18 novembre 2009].
  38. ↑ «Los piratas se aferran a una 'ikurriña' del 'Alakrana' para no ser juzgados». elmundo.es. Arxivat de l'original el 2010-01-30. [Consulta: 18 novembre 2009].
  39. ↑ «El abogado del pirata Abdu Willy pregunta qué bandera llevaba el Alakrana». Arxivat de l'original el 2010-01-19. [Consulta: 18 novembre 2009].
  40. ↑ «ALAKRANA». Arxivat de l'original el 2009-11-28. [Consulta: 18 novembre 2009].
  41. ↑ «De la Vega asume "toda la responsabilidad" en la gestión del Alakrana». Arxivat de l'original el 2010-01-17. [Consulta: 18 novembre 2009].
  42. ↑ «Registre de vaixells». Arxivat de l'original el 2010-07-29. [Consulta: 23 gener 2010].
  43. ↑ TVE: Arxivat 2009-09-12 a Wayback Machine. El tonyinaire basc Intertuna II' s'escapa d'un intent d'assalt pirata a l'Índic
  44. ↑ «Un tercio de la flota atunera del Estado ha dejado el Océano Índico». [Consulta: 18 novembre 2009].[Enllaç no actiu]
  45. ↑ «Un atunero vasco repele un nuevo ataque pirata en el Índico». Público. Arxivat de l'original el 2009-11-03. [Consulta: 18 novembre 2009].
  46. ↑ «La mitad de los barcos españoles que faenan en el Océano Índico tienen bandera de conveniencia». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 novembre 2009].
  47. ↑ «EL 30% de la flota mercante mundial, bajo bandera de conveniencia». El País. Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 18 novembre 2009].
  48. ↑ «Ocho atuneros embarcarán ex militares de élite desde el viernes para protegerse». El Correo. Arxivat de l'original el 2009-12-03. [Consulta: 18 novembre 2009].
  49. ↑ «Más de medio centenar de agentes privados embarcarán en 13 atuneros españoles». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 18 novembre 2009].
  50. ↑ L'opinió coruña: Arxivat 2024-10-03 a Wayback Machine. Los marineros del ´Alakrana´ ya están camino de casa
  51. ↑ «Los tripulantes del ´Alakrana´ dan por terminada la pesadilla». [Consulta: 21 novembre 2009].[Enllaç no actiu]
  52. ↑ «Los vascos declinaron viajar en un avión del Ejército». Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 21 novembre 2009].
  53. ↑ «"Los vascos no hemos rechazado la ayuda del Gobierno"». Onda Cero. Arxivat de l'original el 2009-12-12. [Consulta: 21 novembre 2009].
  54. ↑ BOE 2 de novembre de 2009: Arxivat 2009-11-22 a Wayback Machine. Ordre Pre/2914/2009, de 30 d'octubre, que desenvolupa el disposat al Reial Decret 1628/2009, de 30 d'octubre, pel qual es modifiquen determinats preceptes del Reglament de Seguretat Privada, aprovat per Reial Decret 2364/1994, de 9 de desembre, i del Reglament d'Armes, aprovat per Reial Decret 137/1993, de 29 de gener
  55. ↑ 20 minuts: Arxivat 2009-11-17 a Wayback Machine. El delicte de pirateria estarà castigat amb penes de fins a 15 anys de presó
  56. ↑ El País: Arxivat 2019-09-15 a Wayback Machine. El Congreso rechaza reprobar al Gobierno por el 'Alakrana'
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Segrest_de_l%27Alakrana&oldid=34080533»