Senso '45

Senso '45

Fitxa
Direcció	Tinto Brass
Protagonistes	Anna Galiena Gabriel Garko Antonio Salines Franco Branciaroli Loredana Cannata Tinto Brass Massimo Vanni Simona Borioni Roberto Malone Osiride Pevarello
Producció	Giuseppe Colombo
Guió	Tinto Brass
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Massimo Di Venanzo Daniele Nannuzzi
Muntatge	Tinto Brass
Vestuari	Alessandro Lai
Productora	Cine 2000
Distribuïdor	Eagle Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	2002
Durada	128 min
Idioma original	italià
Color	en color
Pressupost	350.000 $
Descripció
Gènere	drama i cinema eròtic
Lloc de la narració	Venècia

Senso '45 és una pel·lícula de drama eròtic italiana del 2002 escrita i dirigida per Tinto Brass, basada en la novel·la Senso de Camillo Boito, que també va inspirar la pel·lícula homònima de Luchino Visconti.^[1]

En lloc d'estar ambientada durant la Tercera Guerra d'Independència Italiana, la pel·lícula està ambientada a Venècia durant els últims mesos del règim feixista.^[2]

Livia Mazzoni, la dona d'un alt directiu del MinCulPop, marxa d'Asolo a Venècia, on coneix el seu amant Helmut Schultz, un oficial de les SS. Durant el seu viatge en cotxe, la Lívia recorda la deriva sexual que la va portar fins a aquest punt, aclaparant-la en un remolí d'aventures eròtiques, tràfic il·lícit, personatges ombrívols que es mouen a l'ombra del desconcertant règim feixista en els darrers mesos de la Segona Guerra Mundial.

Tinto Brass va dir que al principi Anna Galiena semblava dubtar d'acceptar el paper, però després va insistir a tenir el paper, i tossudament va demanar una audició. Així que va anar a l'estudi del director a Isola Farnese on, per tal de garantir la màxima intimitat, Brass va cobrir els panells de vidre de la porta amb un drap fosc. L'actriu es va despullar completament nua i va dir a Brass que la seva incertesa inicial va derivar del fet que tenia poc pèl púbic.^[3]

Tinto Brass va readaptar la novel·la font com Senso '45 l'any 2002 quan la va llegir i es va mostrar insatisfet amb l'adaptació més aviat liberal de Visconti. La pel·lícula va ser protagonitzada per Anna Galiena com a Livia i Gabriel Garko com el seu amant. La història de la pel·lícula és molt més fidel a l'obra de Camillo Boito que l'adaptació anterior pel que fa al to i la història, però l'acció es va transportar des de la Guerra d'Unificació fins al final de la Segona Guerra Mundial, amb Remigio convertit en un tinent Nazi i Livia en la dona d'un alt funcionari feixista. Brass va explicar més tard que el canvi d'època es va fer perquè no volia competir amb la visió de Visconti de la Itàlia de l'època del Risorgimento.

A diferència de la versió de 1954, Senso '45 no va romanticitzar l'afer entre Livia i Remigio/Mahler (ara anomenat "Helmut Schultz" a la nova adaptació). Més aviat, la pel·lícula ho va mostrar com un estudi clínic de la vanitat i la luxúria. La pel·lícula va guanyar el premi "Nastro d'Argento" del cinema italià al millor disseny de vestuari.

Nastri d'argento 2002

• Nastro d'Argento al millor vestuari a Alessandro Lai i Alberto Moretti^[4]

• Tràiler de la pel·lícula a YouTube