Setge de Girona de 1712
Guerra de Successió al Principat de Catalunya | |
---|---|
Tipus | setge |
Data | abril 1712 – desembre 1712 |
Coordenades | 41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E |
Lloc | Girona |
Participants | austriacistes i borbònics |
El setge de Girona de 1712 fou el segon dels setges de la ciutat de Girona durant la Guerra de Successió.
Setge
[modifica]El setge començà a l'abril de 1712 quan el general Wetzel, al front de les tropes austriacistes, assetjà la ciutat fins a finals d'any.[1] La fam va ser el pitjor enemic tant dels gironins com de les tropes ocupants franceses; tots intentaven marxar a buscar aliment fora de Girona. El 15 de desembre el mariscal Stahremberg gairebé va aconseguir entrar a la ciutat, assaltant amb escales la muralla, però va ser rebutjat. Uns dies més Lluís XIV va poder enviar tropes per ajudar Felip V, i d'aquesta manera van arribar 20.000 soldats francesos comandats per duc de Berwick, i d'aquesta manera les tropes austriacistes es van retirar i es va aixecar el setge de la ciutat que va romandre en mans borbòniques. Després d'això van marxar les forces portugueses i holandeses, i aviat ho farien també les imperials.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Xosé Aviñoa. Maestros, amigos, alcahuetes: los modos de educación musical doméstica en el XVII español. Edicions Universitat Barcelona, 1998, p. 379–. ISBN 978-84-475-1944-6.
- ↑ Enric Pujol; Òscar Jané; Institut d'Estudis Catalans Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió. Institut d'Estudis Catalans, 3 juliol 2014, p. 172–. ISBN 978-84-9965-221-4.