Sobirania fiscal

La sobirania fiscal és una forma d'exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a una administració que hom considera legítima en comptes de fer-ho a una administració considerada il·legítima. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobediència civil, n'hi ha de caràcter econòmic (dèficit fiscal, manca d'inversions, etc.) i n'hi ha de caràcter polític (manca de representativitat, necessitat d'empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independència, etc.).

Sobirania fiscal als Països Catalans

[modifica]

D'ençà de l'any 2012 hi ha hagut persones a títol individual, i també algunes empreses i institucions públiques, que han pagat llurs imposts a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Aquestes accions fan part d'una campanya que té el suport de l'associació Catalunya Diu Prou i de l'Assemblea Nacional Catalana. L'any 2013 els diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Candidatura d'Unitat Popular també exerciren la sobirania fiscal.[1] Aquell mateix any, el municipi de Seva va organitzar una consulta entre els seus ciutadans per decidir si feia sobirania fiscal. El 97,85% dels participants hi van votar a favor.[2]

L'any 2014 una setantena d'ajuntaments pagaren llurs impostos a l'ATC.[3] El 2015 l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis impulsaren la campanya "Construïm estat, paguem a Catalunya" amb l'objectiu que els ens locals exerceixin la sobirania fiscal.[4] El mateix any, les diputacions de Barcelona i Lleida aprovaren una moció que instava a la presidència de les institucions a pagar els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya.[5][6]

A la tardor del 2020, l'Assemblea Nacional Catalana reactiva la campanya sota el lema "Jo pago a Catalunya" amb l'objectiu de preparar el país per un nou escenari de ruptura amb l'estat espanyol.[7]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]