Múscul soli
 El soli. Vista posterior de la cama dreta. S'han seccionat els músculs bessons (gastrocnemi). | |
 Músculs de les extremitats inferiors | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | Musculus soleus |
| Part de | superficial part of posterior compartment of leg (en)  i Múscul tríceps sural  |
| Origen | peroné, cara posterior de la tíbia (línia sòlia) |
| Inserció | tendó d'Aquil·les |
| Irrigació | artèries surals (artèries bessones) |
| Innervació | nervi tibial |
| Accions | flexió plantar |
| Antagonista | múscul tibial anterior |
| Identificadors | |
| TA | A04.7.02.047 |
| FMA | 22542 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.483 |
| EB Online | science/soleus-muscle |
| Termes anatòmics dels músculs | |
El múscul soli (musculus soleus) és un múscul ample i gruixut a la part posterior inferior de la cama, per sota dels bessons. En humans i altres mamífers, el soli discorre des de just sota el genoll fins al taló, i entre les seves funcions es troba mantenir-nos dempeus i el gest de caminar. Està molt relacionat amb els bessons, i alguns anatomistes els consideren un múscul sol, el tríceps sural. La denominació soli prové del llatí solea, que significa sandàlia. No tots els mamífers tenen múscul soli: per exemple els gossos no en tenen; mentre que en els cavalls és un òrgan vestigial.[1]
Inserció
[modifica]S'insereix per la part superior al cap, vora i cara posterior del peroné, en la línia obliqua i vora interna de la tíbia i en l'arc del soli, per la part inferior, a una aponeurosi que s'estreny i contribueix, amb els bessons, a formar el tendó d'Aquil·les, a la cara posterior del calcani.
Funció
[modifica]La principal funció dels músculs de la part baixa de la cama, incloent el soli, és la flexió plantar (augmenten l'angle entre el peu (anatomia) i la cama. Són músculs forts i són vitals per a caminar, córrer i ballar. El soli té un paper molt important en mantenir-nos dempeus; si no fos per la seva acció constant, el cos ens cauria endavant.
A més, estant dempeus, el soli és responsable del retorn de la sang venosa cap al cor, i normalment és conegut com el múscul-bomba esquelètic, el cor perifèric o la bomba sural tricipital.[2]
El múscul soli té una major proporció de fibra muscular lenta que altres músculs. En alguns animals, com el Conillet d'índies o el gat, el soli està fet al 100% de fibra muscular lenta.[3][4] El soli humà té una composició que varia entre el 60 i el 100% de fibra muscular lenta.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Meyers, Ron A.; Hermanson, John W. «Horse Soleus Muscle: Postural Sensor or Vestigial Structure?». The Anatomical Record Part a 288A, 288, 10, 2006, pàg. 1068–1076. DOI: 10.1002/ar.a.20377. PMID: 16952170.
- ↑ Botta G, Piccinetti A, Giontella M, Mancini S «Il potenziamento dell'attività di pompa venosa del tricipite surale in ortopedia e traumatologia mediante l'utilizzo di una nuova apparecchiatura di ginnastica vascolare» (en italià). Giornale Italiano di Ortopedia e Traumatologia, 27, 2001, pàg. 84–8. Arxivat de l'original el 2008-05-29 [Consulta: 15 agost 2013]. Arxivat 2008-05-29 a Wayback Machine.
- ↑ Ariano MA, Armstrong RB, Edgerton VR «Hindlimb muscle fiber populations of five mammals». The Journal of Histochemistry and Cytochemistry, 21, 1, gener 1973, pàg. 51–5. DOI: 10.1177/21.1.51. PMID: 4348494.[Enllaç no actiu]
- ↑ Burke RE, Levine DN, Salcman M, Tsairis P «Motor units in cat soleus muscle: physiological, histochemical and morphological characteristics». The Journal of Physiology, 238, 3, maig 1974, pàg. 503–14. PMC: 1330899. PMID: 4277582.
- ↑ Gollnick PD, Sjödin B, Karlsson J, Jansson E, Saltin B «Human soleus muscle: a comparison of fiber composition and enzyme activities with other leg muscles». Pflügers Archiv, 348, 3, abril 1974, pàg. 247–55. DOI: 10.1007/BF00587415. PMID: 4275915.
Bibliografia
[modifica]- A. Agur, Architecture of the human soleus muscle, three-dimensional computer modelling of cadaveric muscle and ultrasonographic documentation in vivo. Universitat de Toronto (tesi doctoral)
