Sopron
| Sopron (hu) Ödenburg (de)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat amb dret comtal | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Hongria | |||
| Comtat | Gyõr-Moson-Sopron | |||
| Districte | Sopron District (en)  | |||
| Capital de | Sopron District (en) Sopron District (en) Sopron County and Sopron city with municipal rights listed constituency (en) (1939–1945) | |||
| Conté la subdivisió | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 61.589 (2024) (364,41 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 169,01 km² | |||
| Limita amb | ||||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
Esdeveniment clau
| ||||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Ciprián Farkas (en) (2019–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 9400 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 99 | |||
| ISO 3166-2 | HU-SN | |||
| 08518 | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | Rorschach Elat Mediaș Kazuno Seinäjoki Bozen Bad Wimpfen Eisenstadt Kempten (1987–) Veliko Tàrnovo (2002–) Veliko Trnovo (2002–) | |||
| Lloc web | sopron.hu | |||
Sopron ([ˈʃopron], en eslovac: Šopron, en alemany: Ödenburg) és una ciutat hongaresa. En temps de l'antiga Roma fou anomenada Scarabantia (Σκαρβαντία), una ciutat de l'Alta Pannònia a la via entre Carnunt i Sabaria. Fou municipi amb el nom de Flavia Augusta Scarabantia.[1]
Història
[modifica]L'antiga vila romana de Scarbantia era molt propera a l'actual Sopron; de fet, el fòrum romà es va trobar a la plaça major de Sopron.[2]
Durant les migracions dels pobles bàrbars, la ciutat fou destruïda i no va ser fins a la conquesta dels magiars al segle xi quan se'n reconstruïren les muralles i fou destinada la població al nou poblat de Suprun. El 1153 és esmentada com un centre comercial important.[3]
El 1273, el rei Ottokar II de Bohèmia va ocupar-ne el castell.[4] La ciutat fou retornada a mans hongareses pel rei Ladislau IV d'Hongria, que la va proclamar ciutat lliure.[5]
Els otomans ocuparen gran part d'Hongria durant el segle xvi, però, la ciutat mai va caure en mans turques. Quan altres poblacions hongareses es revoltaren, la població de les zones ocupades fugí cap a Sopron, fent-la créixer. El 1676 un terrible incendi va destruir la vila. Durant els anys següents la ciutat fou reconstruïda, i esdevingué un exemple de l'art barroc centreeuropeu.[6]
A l'acabament de la I Guerra mundial, després de la desfeta i trencament de l'Imperi Austrohongarès, quatre regions hongareses: Pressburg (Pózsony, actual Bratislava a Eslovàquia), Eisenburg (Vas), Ödenburg (Sopron) i Wieselburg (Moson), van passar a mans d'Àustria segons el tractat de Saint Germain. Després d'una insurrecció popular el 1921, els habitants de Sopron van votar en un 65% la seva annexió a Hongria.[7]
Durant la II Guerra mundial, Sopron va sofrir terribles bombardeigs. Els soviètics van ocupar la ciutat el 1946.[8]
El 1989 es va convertir en una ciutat exemple d'europeisme i anticomunisme en permetre a ciutadans de l'est travessar la frontera cap a Àustria.[9] Avui, Sopron és una ciutat pròspera en el si de la Unió Europea. La seva proximitat a Àustria la converteix en un encreuament de camins molt important per a l'intercanvi econòmic i cultural.
Fills il·lustres
[modifica]- Maciej Kamieński (1734-1821) compositor musical.
- Lászlo Rátz (1863-1930), professor de matemàtiques.
Referències
[modifica]- ↑ «Sopron». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Cassibry, Kimberly. Destinations in Mind: Portraying Places on the Roman Empire's Souvenirs (en anglès). Oxford University Press, 2021, p. 69. ISBN 978-0-19-092189-7.
- ↑ Kálmán, Tóth «The Educational Policy of the Sopron Town Council in View of the Lutheran Lycée’s Historiography» (en anglès). Acta Universitatis Sapientiae, European and Regional Studies, 15, 2019, pàg. 31–46. ISSN: 2066-639X.
- ↑ H, Maritorena, Justo. Al Fin Libre (en castellà). Editorial Dunken, 2013-09-01, p. 33. ISBN 978-987-02-6855-0.
- ↑ Burns, Carina Sue. The Syrian Jewelry Box: A Daughter's Journey for Truth (en anglès). Morgan James Publishing, 2015-11-03, p. 181. ISBN 978-1-63047-583-3.
- ↑ Steves, Rick; Hewitt, Cameron. Rick Steves Budapest (en anglès). Avalon Publishing, 2019-06-11. ISBN 978-1-64171-088-6.
- ↑ Swanson, John C. «The Sopron plebiscite of 1921: A success story» (en anglès) p. 81-94.. East European Quarterly, Spring 2000. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Horváth, CS; Pongrácz, A. «Fleeing from the Eastern Bloc to the West–by train from the town and the neighbourhoods of Sopron between the years of 1945 and 1960». real.mtak.hu, 2018, pàg. 272-281.
- ↑ Kiss, Eva; Jankó, Ferenc; Mikó, Eszter; Bertalan, Laura «Bridge and/or Springboard: Sopron/Ödenburg, the Hungarian Border Town’s Role in Internal Migration After 1989». Mitteilungen der Österreichischen Geographischen Gesellschaft, 2017, pàg. 190 - 220. DOI: doi.org/10.1553/moegg159s190.
