Òpera de Zúric

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Òpera de Zúric
Imatge
Nom en la llengua original(de) Opernhaus Zürich Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTeatre d'òpera i teatre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFellner & Helmer (en) Tradueix
Hermann Helmer Modifica el valor a Wikidata
Construcció1965 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1r octubre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaZúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFalkenstrasse (en) Tradueix, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 21′ 54″ N, 8° 32′ 49″ E / 47.365°N,8.5469°E / 47.365; 8.5469
Bé cultural nacional de Suïssa
Activitat
Gestor/operadorOpernhaus Zürich Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima1.100 Modifica el valor a Wikidata
OcupantOpernhaus Zürich Modifica el valor a Wikidata

L'Òpera de Zúric (en alemany, Opernhaus Zürich) és un teatre d'òpera de Zúric, situat prop del Bellevue i inaugurat el 1891.

Les ruïnes de la Aktientheater després de l'incendi del 1890

El teatre es va construir per substituir l'Aktientheater (Teatre Antic) que va sucumbir davant un incendi. El seu nom original era Stadttheater. Els arquitectes van ser els del despatx de renom vienés Fellner & Helmer. Inicialment concebut per a teatre parlat i cantat, després de la inauguració del Schauspielhaus Zürich, es va limitar a la representació d'òpera, operetes i ballet.

Després de la seva renovació i ampliació entre 1982 i 1984, va ser reinaugurat amb les òperes Die Meistersinger von Nürnberg (Richard Wagner) i Der Kirschgarten (Rudolf Kelterborn).

Òperes estrenades a l'Òpera de Zuric
Any Data Compositor Obra
1917 11 de maig Ferruccio Busoni Turandot i Arlecchino o les finestres.
1922 10 de maig Othmar Schoeck Venus.
1932 10 de desembre Robert Stolz Venus in Seide.
1933 30 de setembre Robert Stolz Zwei Herzen im Dreivierteltakt .
1933 14 d'octubre Alexander Zemlinsky Der Kreidekreis.
1935 30 de març Eduard Künneke Herz über Bord.
1935 5 d'octubre Oscar Straus Drei Walzer
1936 18 de gener Emmerich Kálmán Kaiserin Josephine.
1937 2 de juny Alban Berg Lulu.
1938 28 de maig Paul Hindemith Mathis der Maler.
1942 13 de juny Arthur Honegger Jeanne d'Arc au bûcher.
1943 Paul Burkhard Casanova in der Schweiz.
1946 22 de juliol Heinrich Sutermeister Niobe.
1947 29 de març Paul Burkhard Tic-Tac.
1957 6 de juny Arnold Schönberg Moses und Aron.
1961 2 de juny Bohuslav Martinu The Greek Passion.
1967 26 de maig Heinrich Sutermeister Madame Bovary.
1975 Giselher Klebe Ein wahrer Held.
1977 5 de juny Rudolf Kelterborn Ein Engel kommt nach Babylon.
1984 Rudolf Kelterborn Der Kirschgarten.
1998 17 d'octubre Heinz Holliger Schneewittchen.
2005 12 de juny HK Gruber Der Herr Nordwind.
2005 20 de novembre Edward Rushton Harley.

Intendents

[modifica]
  • 1883-1896: Paul Schroetter
  • ...
  • 1901-1921: Alfred Reucker
  • ...
  • 1932-1947: Karl Schid-Bloss
  • ...
  • 1964-1975: Hermann Juch
  • 1975-1986: Claus Helmut Drese
  • 1986-1989: Christoph Groszer
  • des de 1991: Alexander Pereira

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpera de Zúric
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Òpera_de_Zúric&oldid=33942689»