Starsky & Hutch

Infotaula de sèrie de televisióStarsky & Hutch
David Soul i Paul Michael Glazer a la sèrie Modifica el valor a Wikidata
Gèneresèrie d'acció, sèrie de televisió de ficció criminal i drama criminal televisiu Modifica el valor a Wikidata
Espai d'ambientacióCalifòrnia i Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
CreadorWilliam Blinn Modifica el valor a Wikidata
CompositorLalo Schifrin, Tom Scott i Mark Snow Modifica el valor a Wikidata
Actors
PaísEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Canal originalAmerican Broadcasting Company Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols60 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi30 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi15 maig 1979 Modifica el valor a Wikidata
Temporades4 Modifica el valor a Wikidata
Episodis93 Modifica el valor a Wikidata
Llista d'episodislist of Starsky & Hutch episodes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
IMDB: tt0072567 Allocine: 301 Rottentomatoes: tv/starsky_and_hutch Metacritic: tv/starsky-hutch TV.com: shows/starsky-and-hutch TMDB.org: 1532 Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Starsky & Hutch va ser una popular sèrie de televisió estatunidenca dels anys 1970 que consisteix en 92 episodis regulars de 48 minuts i un episodi pilot de 90 minuts de durada, creada per William Blinn i transmesa entre el 30 d'abril de 1975 i el 15 de maig de 1979 en la cadena ABC. Va ser dirigida per Jack Starrett (sota el nom de Claude Ennis Starrett Jr.), qui després va dirigir The Dukes of Hazzard (1979), una sèrie d'alguna forma similar.[1] La sintonia la va compondre Tom Scott.[2]

Argument

[modifica]
Un Ford Gran Torino de 1975, una còpia del cotxe característic dels protagonistes.
Actor Paul Michael Glaser: Detectiu David Starsky.

Els protagonistes eren dos detectius de policia de civil californians, el bru i cepat David Starsky (Paul Michael Glaser) i l'estilitzat ros Kenneth "Hutch" Hutchinson (David Soul), qui representava a un tipus de policia més intel·lectual. Eren coneguts per manejar un veloç i distintiu Ford Gran Torino, vermell amb una llarga pipa blanca pintada, propietat i orgull de Starsky (Hutch posseeix un cotxe molt vell -criticat sempre pel seu company-, i alguna vegada es refereix al cotxe de Starsky com a "tomàquet amb ratlles"). El seu cap era el capità Harold Dobey (Bernie Hamilton), i el seu contacte al "baix món", un extravagant home negre sobrenomenat Huggy Bear, interpretat per l'inefable Antonio Fargas.[3]

L'acció transcorre normalment en el districte de Bay City, Califòrnia, encara que en alguns capítols la parella protagonista es veu obligada a traslladar-se a altres ciutats com la pròxima San Francisco, o a altres més allunyades com Las Vegas, etc. Tots dos companys tenen en comú els seus fracassos afectius, sent Hutch qui més parelles ocasionals mostra durant la sèrie; Starsky, en canvi, apareix normalment com algú a la recerca d'un gran amor, que davant cada oportunitat es malmet.

Entre els atributs diferencials d'aquesta sèrie poden considerar-se: les escenes d'acció; la importància del rol de l'automòbil com un personatge més en la caracterització (cosa que ha generat un mític fanatisme per aquest model de Ford); l'humor que solen mostrar tant Starsky i Hutch entre si com amb el seu cap, el Capità Dobey i sobretot, l'espieta Huggy Bear (qui a més protagonitza un dels capítols com a víctima d'una banda delictiva); la personalitat ben diferenciada de tots dos personatges centrals, acompanyat per sengles vestuaris ben reeixits (Starsky llueix senzill, mentre que Hutch a la moda). És de destacar que Starsky usi les mateixes sabates esportives blaves durant pràcticament tot el desenvolupament de la sèrie.

Com a curiositat, en un capítol d'aquesta sèrie, els dobles d'acció (vestits i caracteritzats com els protagonistes) i l'automòbil suplementari (idèntic a l'original) són perseguits per Starsky & Hutch, com a part d'un guió on els policies eren objecte d'un parany per a desacreditar-los. Una altra curiositat és que, en les escenes preses d'enfront de l'automòbil, el mateix no presenta el mirall retrovisor central en el parabrisa (segurament per a no destorbar el pla); no obstant això, quan la presa mostra al Gran Torino vermell en plans de carrer, es nota la presència d'aquest.

Starsky & Hutch va ser molt ben acollida en gran part d'Hispanoamèrica com a Espanya, amb sengles doblatges diferenciats, aconseguint enorme popularitat i excel·lent ràting en diversos països hispanoparlants. A Espanya la sèrie va guanyar el TP d'Or 1977 a la millor sèrie estrangera, i ambdós protagonistes foren segon i tercer classificats com a millors actors estrangers.[4]

La música de la primera temporada va ser encomanada al cèlebre compositor argentí Lalo Schifrin (autor ja per a llavors de mítics temes televisius com Mission: Impossible i Mannix), qui li va donar un caràcter més aviat dramàtic triant una orquestració acústica. A causa del caire més relaxat i modern que van anar prenent els guions, es va creure convenient canviar el tema principal ja per a la segona temporada, adoptant-se una música elèctrica i rítmica, més actual als temps que corrien.

La popularitat d'aquesta sèrie va permetre el debut com a cantant de David Soul (Hutch), qui en un capítol "debuta" com a tal davant el públic, apadrinat per una estrella del Country Folk. El seu tema Silver lady seria un notable èxit de vendes, encara que més tard la seva carrera no progressaria.

En 1977, la creixent preocupació sobre la violència a televisió va obligar els escriptors al fet que tallessin escenes d'acció a canvi de desenvolupaments més romàntics. Això va contribuir, amén del desgast lògic que tota sèrie acusa després de diverses temporades en l'aire, al fet que caigués la popularitat de la sèrie, que dos anys després seria cancel·lada.

Un quart de segle després que es deixés d'emetre en televisió, i com a part de tota una tanda de remakes d'antigues sèries, la sèrie va ser la inspiració per a la pel·lícula Starsky & Hutch, realitzada en 2004 i protagonitzada per Ben Stiller i Owen Wilson, a més de Carmen Electra i el raper Snoop Dogg interpretant a Huggy Bear.

Protagonistes

[modifica]

Guia d'episodis

[modifica]

Episodi pilot 1975

[modifica]
  1. Starsky and Hutch in The threat

Primera temporada 1975-76

[modifica]
  1. Savage Sunday
  2. Texas Longhorn
  3. Death Ride
  4. Snowstorm
  5. The Fix
  6. Death Notice
  7. Pariah
  8. Kill Huggy Bear
  9. The Bait
  10. Lady Blue
  11. Captain Dobey, You're Dead!
  12. Terror on the Docks
  13. The Deadly Impostor
  14. Shootout
  15. The Hostages
  16. Losing Streak
  17. Silence
  18. The Omaha Tiger
  19. Jojo
  20. Running
  21. A Coffin for Starsky
  22. The Bounty Hunter

Segona temporada 1976-77

[modifica]
  1. The Las Vegas Strangler - Part 1
  2. The Las Vegas Strangler - Part 2
  3. Murder at Sea - Part 1
  4. Murder at Sea - Part 2
  5. Gillian
  6. Bust Amboy
  7. The Vampire
  8. The Specialist
  9. Tap Dancing Her Way Right Back Into Your Hearts
  10. Vendetta
  11. Nightmare
  12. Iron Mike
  13. Little Girl Lost
  14. Bloodbath
  15. The Psychic
  16. The Set-Up - Part 1
  17. The Set-Up - Part 2
  18. Survival
  19. Starsky's Lady
  20. Huggy Bear and the Turkey
  21. The Committee
  22. The Velvet Jungle
  23. Long Walk Down a Short Dirt Road
  24. Murder on Stage 17
  25. Starsky and Hutch Are Guilty

Tercera temporada 1977-78

[modifica]
  1. Starsky & Hutch on Playboy Island - Part 1
  2. Starsky & Hutch on Playboy Island - Part 2
  3. Fatal Charm
  4. I Love You, Rosey Malone
  5. Murder Ward
  6. Death in a Different Place
  7. The Crying Child
  8. The Heroes
  9. The Plague - Part 1
  10. The Plague - Part 2
  11. The Collector
  12. Manchild on the Streets
  13. The Action
  14. The Heavyweight
  15. A Body Worth Guarding
  16. The Trap
  17. Satan's Witches
  18. Class in Crime
  19. Hutchinson: Murder One
  20. Foxy Lady
  21. Partners
  22. Quadromania
  23. Deckwatch

Quarta Temporada 1978-79

[modifica]
  1. Discomania
  2. The Game
  3. Blindfold
  4. Photo Finish
  5. Moonshine
  6. Strange Justice
  7. The Avenger
  8. Dandruff
  9. Black and Blue
  10. The Groupie
  11. Cover Girl
  12. Starsky's Brother
  13. The Golden Angel
  14. Ballad for a Blue Lady
  15. Birds of a Feather
  16. Ninety Pounds of Trouble
  17. Huggy Can't Go Home
  18. Targets Without a Badge - Part 1
  19. Targets Without a Badge - Part 2
  20. Targets Without a Badge - Part 3
  21. Starsky vs. Hutch
  22. Sweet Revenge

Referències

[modifica]
  1. Ozersky, Josh. Archie Bunker's America: TV in an era of change, 1968–1978. SIU Press, 2003, p. 120. ISBN 0-8093-2507-1. 
  2. Guesdon, Jean-Michel. Pink Floyd (en castellà). Blume, 2020, p. 515. ISBN 8418075694. 
  3. «Paul Michael Glaser: 'Our ability to love is our truest power, our greatest power as human beings.'», 18-08-2016. Arxivat de l'original el 18 agost 2016. [Consulta: 15 març 2018].
  4. TP d'Or (6): 1977, el año de Curro Jiménez

Enllaços externs

[modifica]