Stefano Grondona

Stefano Grondona

Biografia
Naixement	1958 (65/66 anys) Gènova (Itàlia)
Formació	Accademia Musicale Chigiana
Activitat
Ocupació	músic, guitarrista, guitarrista clàssic
Ocupador	Royal Academy of Music
Instrument	Guitarra
Premis
(2011)  Creu de Sant Jordi

Stefano Grondona (Gènova, 1958) és un guitarrista italià.

Estudià a la seva ciutat natal amb Sergio Notaro i Oscar Ghiglia, es diplomà en guitarra clàssica a l'Accademia Musicale Chigiana de Siena i amplià els estudis amb els mestres Julian Bream i Andrés Segovia. En la dècada dels 1970 li arribà el reconeixement quan participà en els certàmens internacionals de Parma (1975), Gargnano (1976), Alexandria (1978), Palma (1980) i castell de Leeds (1981), i alhora guanyà els premis Mario Castelnuovo Tedesco (1975) i Concurs Internacional Andrés Segovia (1979). També és professor de guitarra al Conservatori Estatal de Vicenza (Vènet).

Des d'aleshores ha estat un dels guitarristes més clàssics més reconeguts internacionalment, i ha tocat amb les orquestres més prestigioes d'arreu del món. El 2002 va crear el quintet de guitarres Nova Lira Orfeo XXI Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., basat en el grup Lira Orfeo Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., societat fundada a Barcelona el 1898 per Miquel Llobet i Solés, guitarrista català del que en va difondre l'obra al festival Un ponte di note a Ponte in Valtellina el 2005. També ha col·laborat al llibre de Luca Waldner La Chitarra di Liuteria - Masterpieces of Guitar Making.

2011: Creu de Sant Jordi,^[1] atorgat per la Generalitat de Catalunya. El 27 d'abril de 2011, Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, va concedir personalment a Stefano Grondona la Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement al mèrit cultural de Catalunya. Motivació oficial: per les seves activitats concertístiques i docents, que l'han situat a l'avantguarda del panorama internacional. Vinculat a Catalunya des de finals de la dècada de 1970, va dur a terme investigacions històriques sobre la guitarra i la difusió de composicions de músics catalans per a aquest instrument. La seva producció discogràfica i assaig dibuixen una imatge innovadora de la guitarra catalana en l'època del modernisme i realcen la figura del compositor Miguel Llobet.

• Sor, Fernando 20 Studi per Chitarra (Ed. Ricordi Book+CD played by S.Grondona)
• Bach, Giuliani, Turina, Ponce (C.G.D. Classica cls91042)
• Bach, Henze, Petrassi (Dynamic CDS059)
• Novecento (Josè, Martin, Krenek, Morricone, Tansman) (1995, Phoenix 98419)
• La Guitarra de Torres (Llobet, Tárrega) (1996/7, Divox CDX-29701) interpretades amb els instruments d'època del lutier Antonio de Torres Jurado.
• Evocación (Albéniz & Granados) (2000, Stradivarius STR 33658)
• Lo Cant dels Aucells (2001, Stradivarius 33589) inclou cançons tradicionals catalanes
• Baroque Images (Froberger, Bach, Scarlatti) (2001, Stradivarius STR 33622)
• Arcas Julián (2004, Stradivarius 33692)
• Evocacions (2004) amb peces de Llobet
• Homenaje (2006, Stradivarius STR 33660)
• Respuesta (2006, Stradivarius STR 33770)
• Humoresque Llobet & Anido in the 1920s (2007, Stradivarius STR 33815)
• Grondona plays Asturias (2009, Stradivarius STR 33832)
• L'Emigrant. Les Obres per a Guitarra Sola de Miquel Llobet (2009, Museu de la Música)
• La Guitarra Callada. Stefano Grondona plays Federico Mompou complete works for guitar (2017, Stradivarius STR 37087).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stefano Grondona

• «Stefano Grondona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Discografia disponible de Stefano Grondona a cduniverse.com