Tarkianita

Tarkianita
Fórmula química	(Cu,Fe)(Re,Mo)₄S₈
Epònim	Mahmud Tarkian (en)
Localitat tipus	mina de níquel d'Hitura, Nivala, Northern Finland Region, Finlàndia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.DB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	2.DB.30
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 9,563Å;
Grup puntual	4 3m - hextetraedral
Color	negre
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	7,3 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-004
Símbol	Trk
Referències	[1]

La tarkianita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del professor Mahmud Tarkian (1941), especialista en microscòpia mineral de la Universitat d'Hamburg (Alemanya), que es va descriure per primera vegada el material sintètic i va determinar la seva estructura.

La tarkianita és un sulfur de fórmula química (Cu,Fe)(Re,Mo)₄S₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans microscòpics de fins a 0,1 mil·límetres de diàmetre, inclosos en pentlandita i pirrotita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tarkianita pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: antimonselita, bismutinita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita i cameronita.

Va ser descoberta a la mina de níquel d'Hitura, a Nivala, a la regió del Nord de Finlàndia. També ha estat descrita al dipòsit de coure i níquel d'Ekojoki (Vammala, Finlàndia), al complex Coldwell (Ontario, Canadà), al complex Stillwater (Montana, Estats Units), al dipòsit de coure i níquel de Monchegorsk (Múrmansk, Rússia) i al massís ultramàfic de Lukkulaisvaara (República de Carèlia, Rússia).