Teix

Aquest article tracta sobre l'arbre. Vegeu-ne altres significats a «Puig del Teix».
Infotaula d'ésser viuTeix
Taxus baccata Modifica el valor a Wikidata

llavor Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta de teix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42546 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClasseConiferae
FamíliaTaxaceae
GènereTaxus
EspècieTaxus baccata Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Llavors

El teix[1] (Taxus baccata)[2] és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del paleàrtic occidental (Europa occidental, central i meridional, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i el sud-est asiàtic).[3]

Característiques

[modifica]

És un arbre que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28 m.[4] Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent i pot arribar a viure 4.000 anys.[5][6][7][8] Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.

És una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l'estació. Cada pinya conté una única llavor de 4-7 mm de llarg, que s'envolta d'una estructura vermella que li dona forma de baia anomenada arillus, que madura de 6 a 9 mesos després de la pol·linització. Els ocells es mengen els fruits i dispersen les llavors.

Etimologia

[modifica]

El nom genèric Taxus, és llatí, ja utilitzat per Virgili[9] i Plini,[10] derivat sembla del grec taxis, que vol dir 'fila', per la disposició de les seves fulles, o per la seva fusta resistent i flexible per fer taxon ('arc'), o de toxicos, verí.

El nom específic baccata prové del llatí bacca, 'baia', amb referència al tipus de fruit.

Ecologia

[modifica]

El teix és una gimnosperma de la família de les taxàcies (subdivisió Coniferophytina, classe Pinopsida); família que comprèn al voltant de 20 espècies, totes a l'hemisferi boreal, menys una a l'illa de Nova Caledònia. L'àrea natural del teix, considerada en sentit estricte, comprèn Europa, centre, nord i oest d'Àsia, Marroc, Algèria, Açores i Madeira, i es troba gairebé sempre aïllat i escàs. A l'estat espanyol, es troba en quasi totes les serralades i a les Balears, formant parcel·la a la serra de Mariola.[11] La serra Tejeda en la Penibètica deu el seu nom a antigues parcel·les d'aquesta espècie.[12]

Al Principat, viu des de l'estatge montà fins al subalpí, a les torrenteres i als cingles ombrívols, altituds de l'ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos; és rar a les Illes Balears. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports, són prou abundants, amb exemplars únics a Catalunya i fins en tot l'estat, encara que a Girona hi ha exemplars coneguts per la seva singularitat.[13][14]

El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d'humitat en l'ambient i en el sòl. És freqüent company d'aurons, grèvols i d'altres espècies d'anàlogues exigències.

Descripció

[modifica]
Un teix al puig del Teix, a Mallorca
Un exemplar devora una estàtua de Charles Darwin

Arbre perennifoli, d'alçada mitjana, no sol passar dels 10 m, tot i que pot arribar a atènyer fins a uns 20 m. Té el tronc gruixut, d'escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Capçada de forma piramidal, d'un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes i molts branquillons pènduls. És de creixement molt lent, però d'una gran vigoria, i se n'han trobat exemplars mil·lenaris. Les seves arrels són més aviat superficials que profundes, però estan molt esteses i allargades.

Fulles linears, d'1 a 3 cm, acabades en punta, d'un verd fosc per l'anvers i més pàl·lides pel revers. La base del pecíol es perllonga en una mena de veta que s'enganxa a la branca.

És una planta dioica, té flors unisexuals, masculines i femenines en peus diferents, hi ha arbres masculins i arbres femenins; molt rarament monoica. Inflorescències masculines, molt petitones, a les axil·les de les fulles, globoses, generalment revirades cap avall; cada flor es compon de 6-14 estams claviformes, grogosos, de cap poligonal, dels quals pengen 4-8 sacs pol·línics, generalment 5. Flors femenines solitàries, en l'extrem d'un petit eix axil·lar revestit de bràctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, amb el coll de l'òvul visible en el seu centre; donen una sola llavor de color verdós bru, que es guarneix amb un embolcall carnós de color roig viu (aril) que actua d'element d'atracció dels ocells, encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d'hivern o al començament de la primavera[15] i el fruit madura a final d'estiu o a la tardor del mateix any. La floració del teix es produeix amb regularitat, i els peus femenins fructifiquen cada any, sempre que no es trobin massa separats dels masculins.

Usos i tradicions

[modifica]

El teix és molt utilitzat en horticultura ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substància anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioteràpia i és tòxica.[16]

Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i, a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes. Alguns estudiosos sostenen que la construcció d'alguns temples cristians es feu al costat de teixos preexistents considerats sagrats.[17]

De fusta dura, compacta, resistent, elàstica, imita molt bé l'eben; molt estimada per ebenistes; antigament, s'utilitzava per a fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven taxus. Per la resistència a la putrefacció, alguns faraons l'utilitzaven per a construir-ne sarcòfags. S'utilitzava molt en ornamentació, donant-li formes capricioses. Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. És un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d'extinció; ara està protegit i n'és evident la recuperació.

El teix té fama des de l'antiguitat d'emmenagog i narcòtic. És una planta molt verinosa a causa de l'alcaloide que conté, la taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i després la mort. Tot l'arbre és tòxic, excepte l'aril que envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament bé, encara que les vaques poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal,[18] i per a l'ésser humà, altament perillosa. Tot i el seu aspecte bonic, però a la vegada tenebrós, ha donat lloc a quantitat de llegendes i històries, més o menys certes, però sempre interessants.

Últimament s'ha descobert que el taxol,[19] que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i còlon; amb el greu inconvenient que són necessaris molts quilos d'escorça per a obtenir petites quantitats de taxol;[20] obstacle que serà aviat superat amb l'obtenció de grans quantitats de taxol mitjançant mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix, segons estudis realitzats al Center for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canadà).

Construcció d'arcs

[modifica]
Tall transversal d'un tronc de teix, on es veuen bé 27 anells de creixement, el duramen (la fusta fosca) i l'albeca (la fusta clara). Les marques radials corresponen a nusos.

Els primers arcs foren de fusta, d'una sola peça (monòxils). Els arcs primitius probablement es construïen d'una branca prima i relativament recta d'un arbre i no es treballaven gaire (fora de llevar l'escorça). Aquestes branques usades en brut, considerant la distribució de les tensions de la peça (en el tronc i les branques d'un arbre la part exterior treballa a tracció i el nucli treballa a compressió)[21] eren més difícils de trencar (la fusta és molt resistent a la tracció i no tant a la compressió; una branca sencera sotmesa a flexió necessita un esforç més gran per a trencar-se que una peça de fusta del mateix diàmetre però treballada i sense tensións superficials). Per moltes raons els arcs de temps remots es tallaren i s'afinaren, adoptant una forma fusiforme desencordats. Més gruixits al centre i més prims als extrems. De qualsevol manera, un testimoni relativament modern com Gerald de Gal·les (c. 1146 – c. 1223) parlava dels arcs gal·lesos fets d'una branca en brut però molt potents.[22]

Longbows

[modifica]
Figura 7. Albeca i duramen indicats a la secció de l’arc.[23]

Els arcs llargs de les batalles de Crécy i Azincourt es fabricaven de fusta de teix d’una sola peça, a partir d’una ascla formada d’albeca i duramen. Un cop encordat l’arc, a la part interior quedava el duramen mentre que l’albeca quedava a l'exterior.

Pel que fa a la faiçó de les seccions, la part central era rodona mentre que els braços adoptaven una forma semblant a una D (lletra d) arrodonida. (Vegeu la figura 7, que indica la secció de l’arc representant l’albeca i el duramen).

Normativa

[modifica]

El teix és una espècie protegida a Catalunya, des del 1984 està prohibit recol·lectar-lo, tallar-lo i desarrelar-lo. Els exemplars que es comercialitzen han de procedir d'altres zones on sigui legal la seva recol·lecció i no està permesa la seva venda com a arbre de Nadal. Únicament es permet recollir-lo i utilitzar-lo amb finalitats científiques o educatives i amb autorització prèvia de la Direcció General del Medi Natural.[24][25]

Al País Valencià el teix està catalogat com a espècie "vigilada"per la normativa valenciana. Des de la creació en l'any 1994 del Banc de Llavors Forestals de la Generalitat Valenciana, embrió de l'actual CIEF, es van iniciar els treballs de conservació de l'espècie amb la recol·lecció de llavors de diferents procedències. Des de llavors ha constituït un objectiu prioritari del centre, amb accions com l'inventari i caracterització de poblacions, recol·lecció i gestió de germoplasma, noves plantacions i reforç de poblacions, etc.[26]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. ↑ DCVB: Teix.
  2. ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 74-75. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. ↑ Jaume Llistosella; Antoni Sànchez-Cuxart Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Edicions Universitat Barcelona, 24 agost 2015, p. 38–. ISBN 978-84-475-4244-4. 
  4. ↑ Quinta de la Esperanza (Firma). Catálogo descriptivo de las plantas, generalmente cultivadas en el establecimiento llamado Quinta de la Esperanza, junto al embarcadero del canal. José Fernández, 1863, p. 29–. 
  5. ↑ Rachel Sussman. The Oldest Living Things in the World. University of Chicago Press, 3 juny 2014, p. 149–. ISBN 978-0-226-05764-4. 
  6. ↑ David Castleton. Church Curiosities: Strange Objects and Bizarre Legends. Bloomsbury Publishing, 18 març 2021, p. 55–. ISBN 978-1-78442-445-9. 
  7. ↑ Fiona Stafford. The Long, Long Life of Trees. Yale University Press, 16 agost 2016, p. 31–. ISBN 978-0-300-22219-7. 
  8. ↑ Anna Lewington. Ancient Trees: Trees that live for a thousand years. Batsford, 26 novembre 2012, p. 143–. ISBN 978-1-84994-080-1. 
  9. ↑ Antoine Laurent Apollinaire Fée. Flore de Virgile. sn, 1823, p. 159–. 
  10. ↑ Pline l'Ancien. Histoire naturelle de Pline traduite en françois, avec le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites ; accompagnée de Notes critiques pour l'éclaircissement du texte, et d'Observations sur les connoissances des anciens comparées avec les découvertes des modernes. Tome Premier-Douzième [par Louis Poinsinet de Sivry. A. G. Meusnier de Querlon, J. E. Guettard et autres]. chez la Veuve Desaint, 1772, p. 450–. 
  11. ↑ Eugenio Plá y Rave. Manual de cultivo de árboles forestales. BibliotecaEnciclopedicaPopular Ilustrada, 1880, p. 174–. 
  12. ↑ LOPEZ GONZALEZ, GINES. GUÍA DE LOS ÁRBOLES Y ARBUSTOS DE LA PENÍNSULA IBÉ: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo, 1 gener 2004, p. 229–. ISBN 978-84-8476-210-2. 
  13. ↑ Ignasi Planas de Martí. Les Muntanyes de Prades. Cossetània Edicions, 2001, p. 15–. ISBN 978-84-95684-16-5. 
  14. ↑ El Parc Natural de la Garrotxa ja té 213 arbres documentats. Diari de Girona.
  15. ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2010-03-30. [Consulta: 5 febrer 2016].
  16. ↑ Geol Yu. 100 Hierbas: para hacer Pesticidas Naturales JADAM -El camino a la agricultura de costo ultra bajo. JADAM, 18 febrer 2018, p. 54–. ISBN 978-89-89220-42-8. 
  17. ↑ John C. Loudon. Arboretum Et Fruticetum Britannicum, Or, the Trees and Shrubs of Britain: Native and Foreign, Hardy and Half-hardy, Pictorally and Botanically Delineated, and Scientifically Described : with Their Propagation, Culture Management, and Uses in Arts, in Useful Plantations, and in Landscape Gardening ; Preceded by a Historical and Geographical Outline of the Trees and Shrubs of Temperate Climates and Conductors Throughout the World ; in 8 Vol.: 4 of Letterpress ... and 4 of Plates. From Garrya'ceae, p. 2031., to the end. Longman, Orme, Green and Longmans, 1844, p. 2071–. 
  18. ↑ Joan Fry. Backyard Horsekeeping: The Only Guide You'll Ever Need. Lyons Press, 1 maig 2007, p. 171–. ISBN 978-1-4617-4919-6. 
  19. ↑ Jordan Goodman; Vivien Walsh; Professor in Innovation Management Manchester Business School Vivien Walsh The Story of Taxol: Nature and Politics in the Pursuit of an Anti-Cancer Drug. Cambridge University Press, 5 març 2001. ISBN 978-0-521-56123-5. 
  20. ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations. Medicinal Plants for Forest Conservation and Health Care. Food & Agriculture Org., 1997, p. 155–. ISBN 978-92-5-104063-8. 
  21. ↑ J. E. Gordon. Structures: Or Why Things Don't Fall Down. Hachette Books, 28 abril 2009, p. 208–. ISBN 978-0-7867-3035-3. 
  22. ↑ Martin Hackett. Lost Battlefields of Wales. Amberley Publishing Limited, 15 juliol 2014, p. 63–. ISBN 978-1-4456-3703-7. 
  23. ↑ Horace A. Ford. The Theory and Practice of Archery. Longmans, Green, 1887, p. 32–. 
  24. ↑ Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca «ORDRE de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.». DOGC, 493, 12-12-1984.
  25. ↑ Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca «ORDRE de 28 d'octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 842, p. 1984, de 22.5.1987).». DOGC, 766, 14-11-1986.
  26. ↑ «Conservació dels boscos - La conservació dels boscos mediterranis de teix - CIEF - Generalitat Valenciana». [Consulta: 3 setembre 2022].

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teix&oldid=32150752»