Teatre de Dionís
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre grec i jaciment arqueològic  | |||
| Part de | Tèmenos de Dionís | |||
| Obertura | segle V aC | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura de l'antiga Grècia | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia) | |||
| Localització | Acròpolis d'Atenes | |||
| ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
El Teatre de Dionís (en grec Θέατρο του Διονύσου, Théatro tou Dionísou) va ser el teatre més gran de l'antiga Grècia, situat al peu de l'Acròpoli d'Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís. Dedicat, com el seu nom indica, al déu del vi i del teatre, Dionís, inicialment s'hi representaven en honor del déu cants i danses rituals al voltant de l'altar i els espectadors hi seien al voltant, fins que va anar evolucionant i s'hi representaren les tragèdies clàssiques d'Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes. Pels volts de l'any 407 aC el costum era que, a continuació de la representació tràgica, es fes una sàtira; el temps de les representacions s'allargava unes nou hores i l'entrada era gratuïta.[1]
Fou construït durant el segle iv aC, amb una capacitat per a 16.000 espectadors. Els actors estaven col·locats damunt una plataforma, hi havia una part interior on es canviaven d'indumentària, i els espectadors se situaven al pendent del turó, lloc on s'acostumava a construir els teatres. A la fi del segle v aC es van substituir les primitives plataformes de fusta per graderies de pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients, que posteriorment es van realitzar en marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots i els personatges il·lustres.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ DD.AA.: Crónica de la humanidad. Barcelona: Plaza & Janés, 1987, pàg. 139. ISBN 84-01-60699-3
- ↑ Devambez, Pierre: Diccionario de la civilización griega. Barcelona: Destino, 1972, pàg. 446. D.L. B.26323-72.
| |||
|
|
