Tecla de Borja
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1435 (Gregorià)  |
| Mort | 1459 (Gregorià) (23/24 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa |
| Família | |
| Pares | Jofré de Borja y Escrivà i Isabel de Borja i Cavanilles |
| Germans | Alexandre VI |
Tecla de Borja (Gandia, Safor, 1435 - València, 29 d'agost de 1459) fou una noble dama i molt culta escriptora del valenciana.[1][2]
Biografia[modifica]
Filla de Mossèn Jofré de Borja i de Dona Isabel de Borja, va tenir quatre germans: Joana, Beatriu, Roderic i Pere Lluís. En morir el seu pare, cap a 1440, va anar amb la seua mare i els seus germans a viure a València, on era bisbe el seu oncle Alfons —el futur papa Calixt III—, i on va rebre una educació molt refinada, ja que va ser no només cantant i poetessa sinó que també rebé formació en llengües clàssiques i de música.[1][2][3]
El seu llinatge familiar i la seua formació li van donar un cert prestigi en alguns àmbits intel·lectuals de la ciutat, fins al punt que el poeta Ausiàs March, més gran que ella i ja molt famós, li va dirigir una demanda poètica. Es va casar amb Vidal de Vilanova, de qui va quedar vídua i de qui no consta que tingués fills. Degué començar a escriure cap als vint anys i només es conserva la seua resposta a la demanda de March. El 1459 va morir, molt jove, a causa de la pesta.[1][3]
Obra i referència literària[modifica]
Actualment es conserva una composició de Tecla de Borja i un elogi fúnebre des de Màntua d'Antonio Tridento, secretari del seu germà Roderic de Borja —el futur papa Alexandre VI—, amb motiu de la seua mort.[2]
El poeta Ausiàs March li dirigeix la Demanda feta per Mossén Ausias March a la senyora Na Tecla de Borja, neboda del pare Sant, que comença «Entre'ls ulls é les orelles», a la qual ella respon amb el mateix metre i rima, com és habitualː[1][2]
| « | DEMANDA a Tecla Borja Entre els ulls i les orelles / jo em trop un contrast molt gran / e d’aquell jutgessa us fan / parlant de vós maravelles. // Dient los ulls que val molt més / de vós lo veure que l’oir. / Elles no hi volen consentir, / dient que lo contrari és. // Vós, qui de totes valeu més, / així de fora com de dins, / d’aquests dos senys mirau les fins / e no l’esguard que propi els és. RESPOSTA de la dita dama Oïdes vostres raons belles, / bon mossèn March, a qui em coman, / responc-vos breu al que dit han / segons juí que faç d’aquelles. // Molt poc estim lo que en mi és, / mas, puix forçat és lo meu dir, / al qui dirà “Més val que em mir”, / jo li condamne lo procés. // Però, si parle lo revés, / de veritat mudant camins, / a vós remet los meus juïns, / qui sou de tots lo més entès. | » |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tecla de Borja». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Iborra, Joan. «Na Tecla». Els Borja, 21-08-2012. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Tecla de Borja i Borja | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 juny 2024].
Bibliografia[modifica]
- Beltran, Vicenç (2006). Poesia, escriptura i societat: els camins de March. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Col·lecció Germà Colón d'Estudis Filològics, 3).
- Bohigas, Pere (1959). Ausiàs March. Poesies. Barcelona: Barcino.
- Fita Colomé, Fidel (1887). «Poetesses i dames intel·lectuals».
- Pagès, Amedée (1912). Auzias March et ses predecesseurs, París, H. Champion. Trad. de Víctor Gómez, Val, Eds. Alfons el Magnànim 1990.