Teresa Duran i Armengol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1949  (74 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora i il·lustradora |
| Gènere | literatura infantil |
| Llengua | català |
| Premis | |
| |
Teresa Duran i Armengol (Barcelona, 16 de desembre de 1949) és una pedagoga, escriptora i il·lustradora catalana, molt destacada per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil,[1] tant en el camp de la creació com de la investigació, la crítica literària o les distintes formes de docència i difusió.[2][3]
Biografia
[modifica]Teresa Duran, pedagoga, escriptora i dissenyadora gràfica, ha estat professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava. La seva tesi doctoral sobre Els suports narratius dins la literatura infantil (2001) va obtenir el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha estat publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures. Dins l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha estat comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut força premis nacionals i internacionals per la seva obra literària i pedagògica.[4][3]
Obres
[modifica]Ha escrit més de cent llibres per a infants i joves. També ha traduït obres tan destacades com els Contes per telèfon, de Gianni Rodari, o Els últims gegants, de François Place, i ha col·laborat en diferents revistes infantils com Cavall Fort i Tretzevents, i ha exercit com a crítica a Faristol, revista que també va dirigir, i a El Periódico de Catalunya. Com a investigadora i pedagoga, ha col·laborat en revistes d'investigació pedagògica, com Guix, Perspectiva Escolar, In-fan-cia, Cuadernos de Pedagogia (CLIJ), Escola Catalana, Crònica d’Ensenyament, i ha participat en altres publicacions com Delibros, Catalan Writing, Bulletin du Centre de Recherche et Investigation de Litterature de Jeunesse o La Révue des Livres pour enfants.[5]
El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi,[1][3] el Premi de Pedagogia de la Fundació Enciclopèdia Catalana per Tipologia dels protagonistes de literatura infantil, del Patufet a la Mary Plexiglas, i al 2020[5] ha rebut el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.[6]
- Literatura infantil
- Contes de l'esquirol (1981)
- Joanot de Rocacorba (1983, premi Josep Maria Folch i Torres 1982)
- A les fosques (1989)
- El pitjor llop (premi de la crítica Serra d'Or 1995)
- Barbablava (1998)
- Mares a l'engròs (2000)
- Secrets de la selva fosca (2001)
- Quinzemons. Recull de contes interculturals (2001)
- A pas de pallasso (2004)
- Paraula de gos (2004).
- Teatre
- Les dues velles i els dotze mesos (1996)
- Guions
- El gegant del pi (1994)
- La volta al món en 80 dies (1998)
- Altres
- Col·lecció Popof i Kocatasca (Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 1997)[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 Arxivat 2017-10-24 a Wayback Machine. a Directe.cat, 13 de juny de 2007
- ↑ «Llista d’honor de la literatura infantil i juvenil catalana. Teresa Duran Armengol» p. 31. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Teresa Duran i Armengol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Teresa Duran i Armengol». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ 5,0 5,1 Veciana, Mar. «Teresa Duran. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 21 octubre 2024].
- ↑ «Teresa Duran: "M'agrada tornar senzilles coses complicades": guardonada amb el Premi Trajectòria de la Setmana per la seva contribució a la divulgació cultural». CCMA, 10-09-2020. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Veciana, Mar. «Teresa Duran. Obra». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 21 octubre 2024].
.svg)