Pòrfir
 | |
| Tipus | roca volcànica  |
|---|---|
El pòrfir[1] és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.[2]
El nom li ve donat pel seu color púrpura (porphyra) distintiu. L'ús del pòrfir es remunta a les antigues civilitzacions assiriobabilòniques i egípcies. També s'usà a l'antiga Roma, on se li donaven connotacions règies en associar-lo a la púrpura imperial.
El seu ús és extensiu en grans monuments de l'antiguitat com l'Hagia Sophia. Els sepulcres d'emperadors romans com Neró, o posteriors com el de Frederic II del Sacre Imperi, eren de pòrfir.
En ser la pedra més dura que hi ha,[3] a Catalunya va ser usat a la tomba de Pere el Gran,[3] ubicada a Santes Creus, i a la Sagrada Família ha estat usat en l'altar i en les quatre columnes corresponents al transsepte i a l'absis que suporten el cimbori,[3] la qual cosa dona més resistència a aquestes columnes.[3][4] Dos dels principals països productors de pòrfir són Iran i Sudan.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «pòrfir». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.182. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 "Gaudí com a Renaixença catalana de les formes". Joaquim Noguero Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine., entrevista a Jordi Bonet publicada el gener de 2002 a Escola Catalana, revista educativa d'Òmnium Cultural.
- ↑ Temple Expiatori de la Sagrada Família#Columnes