The Private Lives of Elizabeth and Essex

The Private Lives of Elizabeth and Essex

Fitxa
Direcció	Michael Curtiz
Protagonistes	Bette Davis Errol Flynn Olivia de Havilland Donald Crisp Alan Hale Vincent Price Henry Stephenson Henry Daniell James Stephenson Leo G. Carroll Robert Warwick Doris Lloyd I. Stanford Jolley Nanette Fabray Ralph Forbes John Sutton Holmes Herbert Rosella Towne Guy Bellis Forrester Harvey
Producció	Hal B. Wallis
Dissenyador de producció	Anton Grot
Guió	Norman Reilly Raine, Æneas MacKenzie i Maxwell Anderson
Música	Erich Wolfgang Korngold
Fotografia	Sol Polito i W. Howard Greene
Muntatge	Owen Marks
Vestuari	Orry-Kelly
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1939
Durada	107 min
Idioma original	anglès
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema biogràfic, cinema romàntic i drama
Tema	pena de mort, Elisabet I d'Anglaterra i Robert Devereux, segon comte d'Essex
Lloc de la narració	Anglaterra
Premis i nominacions
Nominacions	Òscar a la millor pel·lícula en color (1940) Oscar a la millor direcció artística (1940) Oscar a la millor adaptació musical (1940) Oscar al millor so (1940) Oscar als millors efectes especials (1940)

The Private Lives of Elizabeth and Essex és una pel·lícula històrica de la Warner dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per Olivia de Havilland, Errol Flynn i Bette Davis.^[1] Basada en l’obra teatral “Elizabeth the Queen” de Maxwell Anderson adaptada per Norman Reilly Raine i Aeneas MacKenzie,^[2] es va estrenar el 11 de novembre de 1939.^[3] Tot i que no va constituir el gran èxit que esperava la Warner,^[3] la pel·lícula va rebre cinc nominacions als premis Oscar d’aquell any.^[4]

El comte d'Essex torna triomfal a Londres després d'haver aconseguit davant els espanyols una aclaparadora victòria a Cadis. A Londres, una reina Isabel envellida l'espera enamorada però amb temor per la seva popularitat entre els plebeus i la seva ambició abassegadora. Entre els seus rivals envejosos hi ha Sir Robert Cecil, Lord Burghley i Sir Walter Raleigh. El seu únic amic a la cort és Francis Bacon. En lloc dels elogis que espera, Essex queda sorprès quan Elizabeth el critica per no haver capturat el tresor espanyol tal com havia promès. Quan els altres comandants són recompensats, Essex protesta i es produeix la ruptura entre els amants. Essex se'n va cap a les seves propietats i l'Elizabeth es nega a degradar-se recordant-lo.

Hugh O'Neill, segon comte de Tyrone es revolta i derrota les forces angleses a Irlanda. Aleshores la reina té l'excusa que necessita per convocar Essex. Té la intenció de convertir-lo en Mestre de l'Artilleria, una posició segura a la cort. No obstant això, els seus enemics l'impulsen perquè prengui el comandament de l'exèrcit per ser enviat a sufocar la rebel·lió. Essex s’enfronta a Tyrone però les seves cartes a la reina demanant els molt necessaris homes i subministraments queden sense resposta. Sense que ell ho sapiga, la correspondència està sent interceptada per Lady Penelope Grey, una dama de companyia que també l'estima. Finalment, Elizabeth, creient-se menyspreada, li ordena que dissolgui el seu exèrcit i torni a Londres. Furiós, Essex ignora l'ordre i ordena una marxa nocturna per acorralar l’enemic. No obstant això, els aliments i les municions que l'exèrcit anglès necessita són destruïts i Essex ha de rendir-se i tornar a Anglaterra.

Pensant que ha estat traït, marxa amb el seu exèrcit sobre Londres per apoderar-se de la corona. Elizabeth no ofereix resistència a les seves forces però un cop sola amb ell el convenç que accepti que governin junts. Ingènuament ell dissol el seu exèrcit i ràpidament és arrestat i condemnat a mort. El dia de la seva execució, Elizabeth no pot esperar més. El convoca amb l'esperança que abandoni la seva ambició a canvi de la seva vida (que ella està ansiosa per concedir). No obstant això, Essex li diu que sempre serà un perill per a ella i camina cap al cadafal.

• Tràiler de la pel·lícula a YouTube