Titus Taci

Titus Taci

Tipus	personatge llegendari
Dades
Espècie	sabins
Gènere	masculí
Ocupació	polític de l'antiga Roma
Nacionalitat	antiga Roma
Naixement	Cures , segle VIII aC
Mort	Lavinium , segle VIII aC
Família
Mare	valor desconegut
Pare	valor desconegut
Fills	Tatia (en)
Altres
Càrrec	monarca

Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.^[1]

Titus Taci era originari de la ciutat sabina de Cures, on ja era rei.^[2] Segons narra Titus Livi, Ròmul havia acollit diversos homes procedents de les ciutats del voltant, als quals els va oferir per instal·lar-se la zona anomenada Asylum, situada entre l'Arx (la ciutadella) i el Capitoli. Entre aquests homes estaven els anomenats primers pares o patricis que van col·laborar amb Ròmul en la fundació de Roma.^[3] Però com que aquest asil estava reservat als homes, el desequilibri amb el nombre de dones va portar a l'episodi del rapte de les dones.

Per venjar el rapte, els familiars d'aquelles dones van declarar la guerra a Roma. Mentre que els romans s'enfrontaven als Ceninensi, als Antemnati i als Crustumini, Taci va retenir els sabins fent gala de voler resoldre el problema amb calma.^[4] L'estratègia de Titus Taci va incloure negociar amb Tarpeia perquè li obrís les portes de la ciutadella. En la batalla que va tenir lloc a continuació, Titus novament es manté al marge, mentre que l'heroi de la jornada va ser Mettius Curtius.^[5] Quan les dones proposen la pau Titus Taci va acceptar sense problemes.^[6]

Ròmul li va proposar associar-se a ell com a rei de Roma. Titus i els seus homes es van establir al turó anomenat el Quirinal. En algunes versions, en senyal d'amistat, Ròmul va concedí la mà de la seua filla Hersília a un sabí, parent seu.^[7]

Més endavant Roma va ser amenaçada pels habitants de Laurentum, pel que sembla per una enemistat a causa d'una mala decisió de Titus Taci. Pocs anys després de la composició del regne, alguns familiars de Taci van maltractar als ambaixadors de Laurentum, els quals van apel·lar a la llei de les gens demanant una compensació, és a dir que fossin jutjats per representants de les diferents gens. Taci en lloc de fer justícia, es va posar de la banda dels seus parents i va imperar la seva voluntat pel fet de ser rei.

Passat un temps, quan un dia Titus va sortir en direcció a la ciutat de Lavínium, a oferir un sacrifici en un santuari d'allà, va ser sorprès pels seus enemics als quals els havia negat justícia, i el van matar.^[8][9]

Va ser enterrat a l'Aventí en un indret envoltat de llorers.^[10]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titus Taci

• Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, 1997, p.212 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1.