Tony Walton
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Anthony John Walton  24 octubre 1934 Walton-on-Thames (Anglaterra) |
| Mort | 2 març 2022 (87 anys) Nova York |
| Formació | Slade School of Fine Art Radley College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escenografia i disseny de vestuari |
| Ocupació | director artístic, dissenyador de producció, escenògraf, decorador de teatre, dissenyador de vestuari, dissenyador escènic |
| Activitat | 1957 - 2007 |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Julie Andrews (1959–1967) |
| Fills | Emma Walton |
| Premis | |
| |
     | |
Anthony John Walton, conegut artísticament com a Tony Walton, (Walton-on-Thames, Regne Unit 1934 - Nova York, Estats Units 2022) fou un dissenyador de vestuari i director artístic britànic, guanyador d'un premi Oscar, un premi Emmy i tres premis Tony.
Biografia
[modifica]Va néixer el 24 d'octubre de 1934 a la ciutat de Walton-on-Thames, població situada al comtat de Surrey (Anglaterra), fill d'un cirurgià ortopèdic i una mestressa de casa.[1][2] Als 12 anys conegué l'actriu Julie Andrews, de la qual es convertí en amic. Estudià grec i llatí al Radley College d'Oxford i posteriorment s'interessà pel disseny artístic al Slade School of Fine Art de Londres.
El 1959 es casà amb Julie Andrews, i d'aquesta unió nasqué l'escriptora Emma Walton Hamilton.[3] Es divorciaren l'any 1968. Walton es tonà a casar l'any 1991 amb la seva parella Gen LeRoy.
Tony Walton morí el 2 de març de 2022 en el seu apartament de Nova York (Estats Units) a l'edat de 87 anys.[4]
Carrera artística
[modifica]Inicià la seva carrera artística l'any 1957 dissenyant els escenaris de l'obra musical teatral de Noël Coward Conversation Piece a l'off-Broadway. [5]
Walton va entrar al món cinematogràfic a través de Walt Disney, al qual va conèixer al teatre després d'una actuació de l'obra musical Camelot, protagonitzada a Broadway per la seva promesa Julie Andrews. Disney havia escollit Andrews com a protagonista de la pel·lícula Mary Poppins i va acabar contractant Walton com a dissenyador de vestuari, escenògraf i consultor visual. No se li va permetre fer cap referència a les famoses il·lustracions que Mary Shephard havia fet per al llibre original de 1934, ja que els drets de la història no incloïen les il·lustracions. Robert i Richard Sherman, els compositors de la pel·lícula, van suggerir-li transportar la història des de la dècada de 1930 al període eduardià.[2] Per aquesta pel·lícula Walton va rebre la seva primera nominació al premi Oscar com a dissenyador del vestuari.
Walton continuà treballant al cinema realitzant el vestuari o el disseny de producció de pel·lícules com Fahrenheit 451 (1966) de François Truffaut; Golfus de Roma (1966) de Richard Lester; Assassinat a l'Orient Express (1974), Equus (1977), El mag (1978) o El príncep de la ciutat (1981), totes elles de Sidney Lumet; i Comença l'espectacle (1979) de Bob Fosse, per la qual aconseguí el seu únic premi Oscar com a dissenyador de producció del film.
Premis i nominacions
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1964[6] | Millor vestuari | Mary Poppins | Nominat |
| 1974[7] | Assassinat a l'Orient Express | Nominat | |
| 1978[8] | El mag | Nominat | |
| 1978 | Millor direcció artística | El mag juntament amb Philip Rosenberg, Edward Stewart i Robert Drumheller | Nominat |
| 1979[9] | Comença l'espectacle juntament amb Philip Rosenberg, Edward Stewart i Gary J. Brink | Guanyador |
| Any | Categoria | Obra | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1985 | Millor direcció artística de minisèries o pel·lícula per la televisió | La mort d'un viatjant juntament amb John Kasarda i Robert J. Franco | Guanyador |
| Any | Categoria | Obra | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1967 | Millor vestuari | The Apple Tree | Nominat |
| 1973 | Millor escenografia | Pippin | Guanyador |
| 1976 | Chicago | Nominat | |
| 1980 | A Day in Hollywood / A Night in the Ukraine | Nominat | |
| 1984 | The Real Thing | Nominat | |
| 1986 | The House of Blue Leaves | Guanyador | |
| 1987 | The Front Page | Nominat | |
| 1988 | Anything Goes | Nominat | |
| Millor vestuari | Nominat | ||
| 1989 | Millor escenografia | Lend Me a Tenor | Nominat |
| 1990 | Grand Hotel | Nominat | |
| 1991 | The Will Rogers Follies | Nominat | |
| 1992 | Guys and Dolls | Guanyador | |
| 1994 | She Loves Me | Nominat | |
| 1997 | Steel Pier | Nominat | |
| 2000 | L'oncle Vània | Nominat |
Referències
[modifica]- ↑ «A Life in the Theatre: Tony Walton» (en anglès). Playbill, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 «Tony Walton obituary» (en anglès). .
- ↑ Stevens, Christopher. Born Brilliant: The Life Of Kenneth Williams. John Murray, 2010, p. 372. ISBN 978-1-84854-195-5.
- ↑ Barnes, Mike «Tony Walton, Famed Costume, Set Designer for Broadway and the Big Screen, Dies at 87» (en anglès). The Hollywood Reporter, 03-03-2022.
- ↑ Sandomir, Richard «Tony Walton, Award-Winning Stage and Screen Designer, Dies at 87» (en anglès). The New York Times, 05-03-2022.
- ↑ «37th Academy Awards (1965)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «47th Academy Awards (1975)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «51th Academy Awards (1979)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «52nd Academy Awards (1980)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].