Tour de França de 1938

Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1938
Imatge del mapa localitzador
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment4.680 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaParís Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants96, inici
55, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
EstatFrança, Mònaco i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps5 juliol 1938 – 31 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició32 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc Gino Bartali
Segon lloc Félicien Vervaecke
Tercer lloc Victor Cosson
Venç muntanya Gino Bartali
Venç per equips equip de Bèlgica masculí de ciclisme en ruta
Modifica el valor a Wikidata

1937 Modifica el valor a Wikidata
1939 Modifica el valor a Wikidata

El Tour de França de 1938 fou la 32a edició del Tour de França i es disputà entre el 5 i el 31 de juliol de 1938, sobre un recorregut de 4.694 km, distribuïts en 21 etapes, dos d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 29 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,565 km/h.[1]

El duel entre Gino Bartali i Félicien Vervaecke és l'element més destecat de la lluita esportiva, però a la 14a etapa Bartali aconsegueix treure-li més de 5' de diferència, cosa que clarifica força la classificació final.

Antonin Magne i André Leducq s'acomiaden del Tour de França de la millor manera possible, escapant-se a la darrera etapa i arribant a París agafats de l'espatlla. Ambdós seran donats com a guanyadors exaequo per part dels comissaris esportius.

En aquesta edició es redueixen les bonificacions: 1' pel vencedor i 1' pel primer a arribar als colls de muntanya. En cas d'arribar en solitari la bonificació igual a la diferència respecte al segon es redueix a un màxim d'1' 15".

Així mateix, queden suprimides les contrarellotges per equip.

Canvis respecte a l'edició anterior

[modifica]

El sistema de bonificacions fou reduït en comparació amb el 1937: el vencedor de cada etapa sols rebia una bonificació d'un minut, al qual s'afegia la diferència respecte al segon classificat, amb un màxim de 75 segons. Els ciclistes que coronaven en primera posició un coll de muntanya sols rebien un minut de bonificació.[2]

Les contrarellotges per equips, en què els equips prenien la sortida separats per 15 minuts, foren eliminades de la cursa. No tornaran a ser presents al Tour fins a l'edició de 1954, però amb un format diferent.[2] Per contra, el Tour de 1938 compta amb dues contrarellotges individuals.[3]

En anys precedents els ciclistes corrien bé en equips nacionals o bé manera individual. El 1937 hi hagué problemes amb ciclistes individuals que havien estat acusats d'ajudar d'altres ciclistes, culminant amb l'abandonament de tot l'equip belga del Tour, amb el líder al capdavant. Per evitar aquests problemes les categories per a ciclistes individuals foren eliminades del Tour de França de 1938,[4] i tots els ciclistes que prengueren part ho feren dins els equips nacionals. Però en haver-hi molts ciclistes francesos que no encaixaven en l'equip nacional, es van incloure dos equips francesos més, els "Bleuets" i els "Cadets".[2] Els "Bleuets" eren una mena de selecció francesa "B", mentre els "Cadets" eren joves promeses franceses.[5]

Participants

[modifica]

Els països amb més tradició ciclista el 1938, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i França enviaren equips amb 12 ciclistes cadascun. Espanya, Luxemburg, Suïssa i els Països Baixos van enviar equips més petits, de sis ciclistes cadascun. A banda, els francesos tenien dos equips addicionals de 12 ciclistes cadascun: els cadets i els Bleuets.[2][6][7]

Els tres equips més potents eren el belga, el francès i l'italià.[3] L'equip nacional italià era liderat per Gino Bartali, que liderava l'edició del 1937 quan patí una important caiguda que li va fer perdre totes les opcions. La federació italiana de ciclisme li havia demanat que no participés en el Giro d'Itàlia de 1938 i que concentrés tots els seus esforços en el Tour de França.[8]

Recorregut

[modifica]

Després de mantenir un recorregut molt similar des de 1932, fent la volta a França en el sentit de les agulles del rellotge, en aquesta ocasió es fa a la inversa, per la qual cosa els Pirineus es passen abans que els Alps. Amb aquest canvi la primera etapa de muntanya no arriba fins a la vuitena etapa i a més el començament de la cursa és molt més plàcid, ja que en edicions anteriors la primera etapa, amb final a Lilla, incloïa nombrosos trams de llambordes que la convertien quasi en definitiva.[7]

Alhora hi ha una disminució en el nombre de ports de superar, quedant les etapes d'alta muntanya reduïdes a tres, tot i la incorporació per primera vegada del coll de l'Iseran. Sis noves vil·les acolliran una etapa del Tour de França per primera vegada: Saint-Brieuc, Arcaishon, Besiers, Reims, Laon i Saint-Quentin.[2]

Desenvolupament de la cursa

[modifica]
Ciclistes passant per davant un ramat d'ovelles.

En les primeres etapes, abans dels Pirineus, tots els favorits van evitar malgastar les forces.[9] André Leducq, que no havia perdut gaire temps en les primeres etapes, va formar part d'una escapada en el segon sector de la sisena etapa, cosa que li va permetre aconseguir el liderat, en detriment de Jean Majerus.[3] En la vuitena etapa Gino Bartali va llançar un dur atac, deixant enrere a tots els rivas, però en el descens del coll d'Aspin la seva roda es va trencar i Félicien Vervaecke i Edward Vissers el van superar. Bartali finalment acabà l'etapa en tercera posició, però Vervaecke es va fer amb el liderat.[5] En aquesta etapa, l'antic vencedor del Tour, Georges Speicher va ser enxampat remolcant-se amb l'ajuda d'un cotxe i va ser expulsat de la carrera.[3]

En finalitzar aquesta etapa Bartali ocupava la segona posició en la classificació general, a poc més de dos minuts de Vervaecke. En la següent etapa Bartali aconseguí reduir la diferència amb el líder a menys d'un minut gràcies a les bonificacions obtingudes en passar en primera posició pel Coll de Portèth d'Aspèth. Amb tot, en la contrarellotge individual del segon sector de la 10a etapa Vervaecke augmentà les diferències fins a 3' 45", que quedaren reduïts en un minut en la següent etapa en passar Bartali en primera posició pel coll de Braus.[3][10]

En la catorzena, amb el pas pels colls d'Alòs, Vars i Izoard, Bartali llença un atac demolidor que li permet guanyar l'etapa amb més de cinc minuts sobre Mario Vicini, disset sobre el fins aleshores líder Vervaecke i vint sobre Vissers. Bartali passà a ser el nou líder de la cursa.[5]

Abans de començar la quinzena etapa Bartali no es trobava bé del tot. El seu director d'equip, Costante Girardengo, li va dir que no es forcés i Bartali va deixar la iniciativa en mans dels seus rivals i fins i tot quedà despenjat en el pas per alguns dels ports de muntnaya. Amb tot, en el descens del coll de l'Iseran Bartali accelerà el ritme fins a arribar al grup capdavanter. Durant l'etapa, Mathias Clemens, que havia començat l'etapa com a segon classificat, va perdre molt de temps, amb la qual cosa Vervaecke passà a ocupar la segona posició en la general a més de 20 minuts de Bartali.[3][11]

A partir d'aquest punt la defensa del liderat per part de Bartali fou fàcil. Vervaecke recuperà una mica de temps en la darrera contrarellotge individual, però en cap moment posà en perill el liderat de Bartali.

En la darrera etapa Antonin Magne, vencedor del Tour de França de 1931 i 1934, i André Leducq, vencedor del 1930 i 1932, es van escapar i creuaren la línia d'arribada plegats. Els jutges de la cursa els van declarar vencedors exaquos.[2] Aquesta fou la 25a victòria d'etapa de Leducq i posteriorment sols Eddy Merckx i Bernard Hinault han guanyat més etapes,[5] mentre Mark Cavendish té les mateixes.[12] Per ambdós ciclistes aquesta fou la darrera etapa que disputaven del Tour de França.[13][14][15]

Resultats

[modifica]

Etapes

[modifica]

Les etapes 6 i 17 foren dividides en dos sectors, mentre la 4, 10 i 20 ho foren en tres sectors. Es disputaren dues contrarellotges individuals en el segon sector de la 10a i 20a etapes.

Resultat de les etapes[2][1][16]
Etapa Data[1] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 5 de juliol París - Caen Etapa plana Etapa plana 215 Alemanya nazi Willi Oberbeck (GER) Alemanya nazi Willi Oberbeck (GER)
2a 6 de juliol Caen - Saint-Brieuc Etapa plana Etapa plana 237  Jean Majerus (LUX)  Jean Majerus (LUX)
3a 7 de juliol Saint-Brieuc - Nantes Etapa plana Etapa plana 238  Gerrit Schulte (NED)  Jean Majerus (LUX)
4a A 8 de juliol Nantes - La Roche-sur-Yon Etapa plana Etapa plana 62  Eloi Meulenberg (BEL)  Jean Majerus (LUX)
4a B 8 de juliol La Roche-sur-Yon - La Rochelle Etapa plana Etapa plana 83  Eloi Meulenberg (BEL)  Jean Majerus (LUX)
4a C 8 de juliol La Rochelle - Royan Etapa plana Etapa plana 83  Félicien Vervaecke (BEL)  Jean Majerus (LUX)
5a 10 de juliol Royan - Bordeus Etapa plana Etapa plana 198  Eloi Meulenberg (BEL)  Jean Majerus (LUX)
6a A 11 de juliol Bordeus - Arcaishon Etapa plana Etapa plana 52,5 Itàlia Jules Rossi (ITA)  Jean Majerus (LUX)
6a B 11 de juliol Arcaishon - Baiona Etapa plana Etapa plana 171 Itàlia Glauco Servadei (ITA)  André Leducq (FRA)
7a 12 de juliol Baiona - Pau Etapa plana Etapa plana 115  Theo Middelkamp (NED)  André Leducq (FRA)
8a 14 de juliol Pau - Banhèras de Luishon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 193  Félicien Vervaecke (BEL)  Félicien Vervaecke (BEL)
9a 16 de juliol Banhèras de Luishon - Perpinyà Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 260  Jean Fréchaut (FRA)  Félicien Vervaecke (BEL)
10a A 17 de juliol Perpinyà - Narbona Etapa plana Etapa plana 63  Antoon Van Schendel (NED)  Félicien Vervaecke (BEL)
10a B 17 de juliol Narbona - Besiers Contrarellotge individual 27  Félicien Vervaecke (BEL)  Félicien Vervaecke (BEL)
10a C 17 de juliol Besiers - Montpeller Etapa plana Etapa plana 73  Antonin Magne (FRA)  Félicien Vervaecke (BEL)
11a 18 de juliol Montpeller - Marsella Etapa plana Etapa plana 223 Itàlia Gino Bartali (ITA)  Félicien Vervaecke (BEL)
12a 19 de juliol Marsella - Canes Etapa plana Etapa plana 199  Jean Fréchaut (FRA)  Félicien Vervaecke (BEL)
13a 21 de juliol Canes - Dinha Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 284  Dante Gianello (FRA)  Félicien Vervaecke (BEL)
14a 22 de juliol Dinha - Briançon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 219 Itàlia Gino Bartali (ITA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
15a 23 de juliol Briançon - Aix-les-Bains Etapa de muntanya Etapa de muntanya 311  Marcel Kint (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
16a 25 de juliol Aix-les-Bains - Besançon Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 284  Marcel Kint (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
17a A 26 de juliol Besançon - Belfort Etapa plana Etapa plana 89,5  Émile Masson (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
17a B 26 de juliol Belfort - Estrasburg Etapa plana Etapa plana 143  Jean Fréchaut (FRA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
18a 27 de juliol Estrasburg - Metz Etapa plana Etapa plana 104  Marcel Kint (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
19a 28 de juliol Metz - Reims Etapa plana Etapa plana 196  Fabien Galateau (FRA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
20a A 30 de juliol Reims - Laon Etapa plana Etapa plana 48 Itàlia Glauco Servadei (ITA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
20a B 30 de juliol Laon - Saint-Quentin Contrarellotge individual 42  Félicien Vervaecke (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
20a C 30 de juliol Saint-Quentin - Lilla Etapa plana Etapa plana 107  François Neuville (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
21a 31 de juliol Lilla - París Etapa plana Etapa plana 279  Antonin Magne (FRA)
 André Leducq (FRA)[Notes 1]
Itàlia Gino Bartali (ITA)

Classificació general

[modifica]

El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.

Mallot groc Classificació general (1–10)[2][15]
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Gino Bartali (ITA) Itàlia 148h 29' 12"
2  Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica + 18' 27"
3  Victor Cosson (FRA) França + 29' 26"
4  Edward Vissers (BEL) Bèlgica + 35' 08"
5  Mathias Clemens (LUX) Luxemburg + 42' 08"
6 Itàlia Mario Vicini (ITA) Itàlia + 44' 59"
7  Jules Lowie (BEL) Bèlgica + 48' 56"
8  Antonin Magne (FRA) França + 49' 00"
9  Marcel Kint (BEL) Bèlgica + 59' 49"
10  Dante Gianello (FRA) Bleuets + 1h 06' 47"

Gran Premi de la Muntanya

[modifica]

Per la classificació de la muntanya l'organització va determinar 12 colls de muntanya puntuables, tot i que durant el recorregut se'n van superar d'altres també de gran dificultat. Al cim d'aquests colls s'atorgaven 10 punts al primer ciclista a passar-hi, nou al segon i així successivament fins al desè classificat, que rebia un punt. La principal novetat va ser la primera ascensió en la història del Tour del coll de l'Iseran.[2]

Classificació de la muntanya de 1938[2]
Etapa Nom Alçada Serralada[1] Primer
8 Aubisca 1.709 m Pirineus Gino Bartali
8 Tourmalet 2.115 m Pirineus Gino Bartali
8 Aspin 1.489 m Pirineus Gino Bartali
8 Pèira Sorda 1.569 m Pirineus Félicien Vervaecke
9 Portèth d'Aspèth 1.069 m Pirineus Gino Bartali
13 Braus 1.002 m Alps Marítims Gino Bartali
14 Alòs 2.250 m Alps Gino Bartali
14 Vars 2.110 m Alps Gino Bartali
14 Izoard 2.361 m Alps Gino Bartali
15 Galibier 2.556 m Alps Mario Vicini
15 Iseran 2.770 m Alps Félicien Vervaecke
16 Faucille 1.320 m Alps Gino Bartali

El vencedor d'aquesta classificació va ser Gino Bartali, que fou el primer ciclista a guanyar la general i la muntanya en un mateix Tour de França.[17]

Classificació de la muntanya de 1938[2][18]
Pos Ciclista Equip Punts
1 Itàlia Gino Bartali (ITA) Itàlia 107
2  Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 79
3  Edward Vissers (BEL) Bèlgica 76
4  Dante Gianello (FRA) Bleuets 57
5  Victor Cosson (FRA) França 55

Classificació per equips

[modifica]

El 1938 la classificació per equips fou calculada a partir de la suma dels tres millors temps de cada equips, sent el vencedor l'equip que sumava un menor temps. En aquesta edició hi havia vuit equips amb dotze ciclistes. Bèlgica, Itàlia, Alemanya i França tenien un equip nacional complet. Luxemburg i Suïssa per una banda i els Països Baixos i Espanya per l'altra unien els seus sis ciclistes per fer-ne un de complet. A banda França tenia dos equips de més, els bleuets i els cadets. Els bleuets també són anomenats "França B" i els cadets "França C".[2]

Classificació per equips (1–8)[5][19]
Pos. Equip Temps
1 Bèlgica Bèlgica 447h 10' 07"
2 França França + 43' 29"
3  Itàlia + 44' 06"
4 Luxemburg Luxemburg/ Suïssa + 3h 02' 29"
5 França França Cadets + 3h 11' 31"
6  Espanya/Països Baixos Països Baixos + 3h 15' 29"
7 França França Bleuets + 4h 04' 49"
8  Alemanya + 7h 05' 57"

Evolució de les classificacions

[modifica]
Etapa Vencedor Classificació general
mallot groc
Classificació de la muntanya Classificació per equips
1 Willi Oberbeck Willi Oberbeck no entregat Alemanya
2 Jean Majerus Jean Majerus França
3 Gerrit Schulte
4a Éloi Meulenberg
4b Éloi Meulenberg
4c Félicien Vervaecke
5 Éloi Meulenberg
6a Jules Rossi
6b Glauco Servadei André Leducq
7 Theo Middelkamp
8 Félicien Vervaecke Félicien Vervaecke Gino Bartali Bèlgica
9 Jean Fréchaut
10a Antoon van Schendel
10b Félicien Vervaecke
10c Antonin Magne
11 Gino Bartali
12 Jean Fréchaut
13 Dante Gianello
14 Gino Bartali Gino Bartali
15 Marcel Kint
16 Marcel Kint
17a Émile Masson
17b Jean Fréchaut
18 Marcel Kint
19 Fabien Galateau
20a Glauco Servadei
20b Félicien Vervaecke
20c François Neuville
21 Antonin Magne
André Leducq
Final Gino Bartali Gino Bartali Bèlgica

A posteriori

[modifica]

Per culpa de les tensions polítiques a Europa abans de la Segona Guerra Mundial, Itàlia no va enviar cap equip per participar en el Tour de França de 1939, per la qual cosa Bartali no va poder defensar el seu títol.[20] Posteriorment caldrà esperar a 1947 perquè es disputi una nova edició del Tour. El 1948, Bartali va guanyar el seu segon Tour de França, convertint-se en el primer i fins ara únic ciclista a guanyar dues edicions del Tour de França amb deu anys de diferència.[1]

Notes

[modifica]
  1. Magne i Leducq foren declarats vencedors ex aequo de la 21a etapa.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 19 febrer 2015].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «32ème Tour de France 1938» (en francès). Memoire du cyclisme. Arxivat de l'original el 24 gener 2012. [Consulta: 18 gener 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 McGann, Bill; McGann, Carol. The Story of the Tour De France. dog ear publishing, 2006, p. 139–144. ISBN 978-1-59858-180-5 [Consulta: 22 gener 2010]. 
  4. «De Ronde van Frankrijk» (en neerlandès). De Halle, 02-01-1938 [Consulta: 21 maig 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Tom James. «1938: A final fling for les Bleus». VeloArchive, 15-08-2003. [Consulta: 20 gener 2010].
  6. «Va a empezar la Vuelta a Francia ciclista que, también este año, tiene representación de España». El Mundo Deportivo, 27-06-1938, p. 1 [Consulta: 2 març 2015].
  7. 7,0 7,1 Peris, Francisco María «La Vuelta Ciclista a Francia sólo puede adjudicársela este año un gran escalador...». El Mundo Deportivo, 04-07-1938, p. 1 [Consulta: 2 març 2015].
  8. «Gino "the Pious" Climbs to Victory». Cycling revealed, 2004. [Consulta: 22 gener 2010].
  9. Peris, Francisco María «Cinco etapas intrascendentes de Vuelta a Francia presentan “leader” transitorio al luxemburgués Majerus». El Mundo Deportivo, 11-07-1938, p. 1 [Consulta: 3 març 2015].
  10. Peris, Francisco María «Después de los collados del Pirineo, la Vuelta a Francia tiene un “leader” lógico del gran ciclismo belga: Vervaecke». El Mundo Deportivo, 18-07-1938, p. 1 [Consulta: 3 març 2015].
  11. Peris, Francisco María «Bartali es ahora el “leader” destacado de la Vuelta a Françia en la que el equipo belga se muestra el mejor». El Mundo Deportivo, 25-07-1938, p. 1 [Consulta: 3 març 2015].
  12. Bernaola, Enrique «¡Esto es la guerra!». Marca, 12-07-2013 [Consulta: 2 març 2015].
  13. «The Tour - André Leducq». Amaury Sport Organisation. [Consulta: 2 març 2015].
  14. «The Tour - Antonin Magne». Amaury Sport Organisation. [Consulta: 2 març 2015].
  15. 15,0 15,1 «La clasificación internacional» (en castellà). El Mundo Deportivo, 01-08-1938, p. 2 [Consulta: 20 febrer 2015].
  16. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 20 febrer 2015].
  17. Moliterno, Gino. Encyclopedia of contemporary Italian culture. CRC Press, 2000, p. 73. ISBN 0-415-14584-8. 
  18. «Tour-Giro-Vuelta». [Consulta: 13 octubre 2009].
  19. «De Ronde van Frankrijk door Bartali gewonnen» (en neerlandès). Leeuwarder Courant, 01-08-1938 [Consulta: 13 octubre 2009].
  20. «33ème Tour de France 1939» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 20 gener 2010].

Enllaços externs

[modifica]