Tractat d'Adrianòpolis (1829)

Tractat d'Adrianòpolis

41° 40′ N, 26° 34′ E / 41.67°N,26.57°E / 41.67; 26.57
Tipus	tractat de pau
Data	14 setembre 1829
Localització	Edirne (Turquia)
Participant	Imperi Rus Imperi Otomà
Signatari	Imperi Rus Imperi Otomà Alexey Fyodorovich Orlov (en) Friedrich von der Pahlen (en)

El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.^[1] El conflicte es va originar per la intervenció de l'Imperi Rus, Gran Bretanya i França a la Guerra d'independència grega, i la clàusula principal del tractat concedia a Grècia la independència total enfront de l'Imperi Otomà. En altres clàusules s'obligava als otomans a cedir a Rússia les illes situades a la desembocadura del Danubi, la franja caucàsica de la costa del mar Negre i a permetre utilitzar el pas de l'estret dels Dardanels. Així mateix, l'Imperi Otomà va reconèixer la sobirania de Rússia en Geòrgia, l'autonomia de Sèrbia i l'autonomia de Moldàvia i Valàquia (garantint la seva prosperitat, i la plena "llibertat de comerç ") sota la supervisió de Rússia. Aquest tractat va suposar un pas més en el declivi de l'Imperi Otomà, que havia assolit la seva màxima extensió a 1683, quan les seves fronteres van arribar fins a les portes de Viena.