Turisme a Catalunya

El Turisme a Catalunya és un dels sectors econòmics més importants de Catalunya, la principal destinació turística d'Espanya i una de les més importants d'Europa.

El turisme és el sector econòmic de major creixement al llarg de les darreres dècades i el que més bé resisteix els períodes de crisi i estancament econòmic com l’actual. El turisme és un fenomen plenament estructural: l’hàbit de fer turisme s’ha estès fins a esdevenir una “necessitat bàsica” en les pautes de consum de moltes persones d’un ampli espectre socioeconòmic.^[1]A Catalunya el turisme es centra principalment al litoral a partir del producte de sol i platja, i a les ciutats, especialment a la ciutat de Barcelona.

El turisme també està molt present en territoris nord-catalans per l’oferiment excessiu de segones residències i els pisos turístics arreu de Catalunya on amb l’increment del seu preu les persones amb menys recursos es veu obligada a moure's cap a una altra zona residencial.

El turisme suposa un 15% del Producte Interior Brut del país.^[2] Per comarques el pes del turisme oscil·la entre el 3,7% a la Ribera d'Ebre al 30,7% de l'Alta Ribagorça, sobre el seu PIB total.^[3]

Segons una notícia del 2018, dels xinesos que fan turisme a l'Estat Espanyol, la meitat va a Catalunya.^[4]

És necessària la implementació d’estratègies de canvi en el model de gestió turística dirigides vers un model més diversificat, desestacionalitzat, que emfasitzi la qualitat del producte i la seva integració amb el territori, l’economia, la societat i la cultura del país per augmentar la seva sostenibilitat.^[5]

El turisme neix a partir del primer terç del segle XX a causa de l’impuls de la burgesia i els empresaris dels camps de la importació i exportació, i les ànsies de regeneració de polítics liberals. Els locals van voler fer front als problemes estructurals de la política i l’economia els quals patia Espanya i Catalunya. L’arribada de la Segona república va fer que el govern de l’estat aprovés la llei donant dret a vacances pagades a totes les persones assalariades, un dret social reivindicat feia temps pels moviments obrers. L’1 de juny del 1932 es va posar en marxa l’Oficina de Turisme de Catalunya i el Servei de Viatges i Vacances Obreres. El 1934 s’inaugurava, a Barcelona, el primer Saló del Turisme i dels Esports. En aquelles èpoques també agafava força el concepte de ciutat jardí, urbanitzacions d'estiueig estretament vinculades a la burgesia i, en menor grau, a la classe mitjana.^[6] El fet d’impulsar el turisme a partir de les vacances va fer que es millorés totes les instal·lacions, per una millor presència dels viatgers i poder potenciar aquest sector.

Després de la Guerra Civil Catalunya va ser un focus del turisme a partir d’imatges de la Costa Brava, la Celebració dels Jocs Olímpics de 1992… El turisme ha anat evolucionat des de les seves determinades característiques, un determinat dinamisme i model, i que continuarà evolucionant al llarg dels anys, sent avui en dia a Catalunya una de les potències turístiques de primer ordre.^[7]

• Paisatges Barcelona^[8]
• Costa Barcelona
• Marca Barcelona^[9][10]
• Marca Costa Brava^[11]
• Marca Costa Daurada
• Marca Terres de l'Ebre^[12]
• Marca Pirineus^[13][14]
• Marca Val d'Aran^[15]
• Marca Terres de l'Ebre^[12]
• Penedès Marítim^[16]

• Icones Turístiques de Catalunya

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turisme a Catalunya