Ubald Iranzo i Eiras

Plantilla:Infotaula personaUbald Iranzo i Eiras
Biografia
Naixement1854 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Casa de la Vila de Sant Sadurní

Ubald Iranzo i Eiras (Madrid, 1854[1] - Barcelona, 19 de desembre de 1923[2]) fou un arquitecte modernista.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Madrid, fill de Rafael Iranzo i de Jesusa Eiras.[1]

Es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va llicenciar el 29 de maig de 1879.[3] Va treballar com a arquitecte municipal a Berga. Hi ha obres seves a Terrassa, Sant Sadurní d'Anoia i a Vilanova i la Geltrú. A Barcelona va realitzar diverses projeccions urbanístiques, com el Pla General d'Urbanització de les Corts-Sarrià i el de Sant Martí de Provençals.[4]

Es va casar el 12 de desembre de 1883 amb Otilia Fontserè i Sampere (1859-1930), filla del mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre. La viuda va fer donació, un any després de la mort del seu marit, del fons de clixés impressionats d'Iranzo a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, per exprès desig d'Ubald Iranzo.[5]

Obres destacades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Lloc de naixement segons el Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1883, número de registre 2077.
  2. «Esquela funerària». La Vanguardia, 27-12-1923, pàg. 2.
  3. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 119. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  5. «Un donativo». La Vanguardia, 09-03-1924, pàg. 11.