Ubayd-Al·lah ibn Ziyad

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad

Biografia
Naixement	(ar) عُبيد الله بن زياد 648 Bàssora (Iraq)
Mort	6 agost 686 (37/38 anys) Riu Khazir (Iraq)
Causa de mort	mort en combat
7è Governor of Kufa (en) Califat Omeia
680 (Gregorià) – 684 (Gregorià) ← an-Numan ibn Baixir – Àmir ibn Massud al-Jumahí → Nomenat per: Califat Omeia
8è Governor of Basra (en) Califat Omeia
675 (Gregorià) – 684 (Gregorià) ← Abd Allah ibn Amr ibn Ghaylan (en) – Abd-Al·lah ibn al-Hàrith ibn Nàwfal → Nomenat per: Califat Omeia
8è Valí del Khorasan Califat Omeia
673 (Gregorià) – 673 (Gregorià) ← Abd-Al·lah ibn ar-Rabí ibn Ziyad al-Harithí – Aslam ibn Zur'a al-Kilabi (en)  → Nomenat per: Califat Omeia
Dades personals
Residència	Gran Khorasan Kufa Bàssora Damasc
Religió	Islam
Activitat
Ocupació	cap militar, valí
Carrera militar
Lleialtat	Califat Omeia
Branca militar	Umayyad Army (en)
Conflicte	conquesta musulmana de la Transoxiana batalla de Karbala batalla de Marj ar-Ràhit Battle of Ayn al-Warda (en) Battle of Khazir (en)
Patrocinador	Yazid I Marwan I Abd-al-Màlik ibn Marwan
Família
Família	Omeies
Pare	Ziyad ibn Abihi
Germans	Abd al-Rahman ibn Ziyad Abbad ibn Ziyad Salm ibn Ziyad Slm ibn Ziyad Muslim ibn Ziyad Yazid ibn Ziyad
Parents	Malik ibn Asma, cunyat

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.

Era fill de Ziyad ibn Abihí (conegut també com a Ziyad ibn Abi-Suffín). A la mort del seu pare vers el 673, fou nomenat pel califa omeia com a governador del Khurasan on en els darrers anys el seu pare havia tingut tres governadors delegats i hauria assolit el càrrec el 674; a l'any següent (674) el califa el va designar també com a governador de Bàssora, on va governar des de 675. El 680 se li va afegir el govern de Kufa. Ubayd Allah va sufocar (octubre del 680) la revolta de Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib el que el va convertir en la bèstia negra dels xiïtes. La primera expedició àrab al darrere de l'Oxus, dirigida per Ubayd-Al·lah ibn Ziyad va arribar a Bukharà el 674.^[1]

El govern a Bàssora era complicat i en la confusió de la mort de Yazid I ibn Muàwiya (680–683) va haver de contemporitzar amb els àixraf dels que fin i tot va arribar a tenir la baya però no es va poder sostenir i fou expulsat de la ciutat pels ashraf fugint a Síria on va aportar el seu suport a Marwan ibn al-Hakam pel que va combatre a la batalla de Mardj Rahit; després va servir al seu fill Abd-al-Màlik ibn Marwan (685); fou el general responsable (tot i que no directe) de la victòria sobre els Tawwabun, en què Sulayman ibn Surad i els seus homes foren massacrats a Ras al-Ayn, tradicionalment datada el 4 a 6 de gener del 685 però que segurament no va tenir lloc almenys fins al maig.

El general Ubayd-Al·lah va atacar Kufa (d'Ibn az-Zubayr) i Bàssora, però no les va poder ocupar (maig del 685). A Kufa es va revoltar el cap xiïta Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, antic servidor del califa Alí ibn Abi-Tàlib, que es va proclamar imam. Ubayd-Al·lah els va atacar i es va lliurar una batalla indecisa (juliol del 686); però el general fou derrotat poc després a una batalla decisiva a la vora del riu Khazir (agost del 686) pel general Ibrahim ibn al-Ashtar, al servei d'Ibn az-Zubayr, i Iraq va quedar en mans d'Ibn az-Zubayr i els seus generals Mussab, Ibrahim ibn al-Ashtar i Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (comandant de Bàssora); aquest darrer va derrotar a Mukhtar de Kufa a Harura l'abril del 687 i va recuperar la ciutat.

• Enciclopèdia de l'Islam, X, 823.
• Jean Calmard, «EBN ZĪĀD, ʿOBAYD-ALLĀH» a Encyclopaedia Iranica