Valença de Tost
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XI |
Mort | segle XII |
Vescomtessa de Pallars Jussà | |
1056 – ? | |
Altres | |
Títol | Comtessa |
Cònjuge | Ramon V de Pallars Jussà |
Fills | l'infant Arnau Ramon I l'infant Pere Ramon I |
Pares | Arnau Mir de Tost Arsenda d'Àger |
Germans | Letgarda de Tost |
Valença de Tost (Pallars Jussà, segle xi - segle xi) fou una comtessa catalana.[1]
Biografia
[modifica]Valença de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost i d'Arsenda d'Àger, apareix per primer cop a la documentació l'any 1055 amb motiu del seu matrimoni amb el comte Ramon V de Pallars Jussà. No sabem res, doncs, de l'etapa anterior de la seva vida. Aquest matrimoni dona lloc a la redacció de cinc documents diferents. Els tres primers, datats el 2 de setembre de 1055, constitueixen la dot i les garanties addicionals a aquesta que li constitueix el comte. Valença rep la dècima marital i a més Ramon V empenyora els pobles i castells de Llimiana, Mur, Areny i Montaissell a favor de la seva esposa i dels pares d'aquesta, Arnau Mir de Tost i Arsenda. També els ven Llimiana, Mur i Orcau, castells que un any més tard, curiosament, donarà a la seva dona Valença. En efecte, el 26 d'octubre de 1056, Ramon V de Pallars Jussà signa dos documents mitjançant els quals dona a la seva esposa una sèrie de castells, fent ús de la prerrogativa prevista per la llei goda que permetia fer donacions a l'esposa, si es desitjava, un cop transcorregut el primer any de matrimoni.[1]
Valença aportava a aquest matrimoni molt més que diners, en un moment en què el comtat de Pallars Jussà es trobava ofegat per les ofensives i agressions d'Artal I de Pallars Sobirà des del nord i del comtat d'Urgell des del sud. Aquesta unió significava per Ramon V de Pallars Jussà la pau i el control sobre els territoris governats per Arnau Mir de Tost: la vall d'Àger i la conca de Tremp.[1]
Valença apareix al costat del seu marit signant documents de gestió i administració del territori i, sobretot, en les fundacions i donacions pietoses que es van fer durant el seu govern, entre les quals destaca la fundació de la canònica de Mur, dotada molt generosament i fundada per desterrar adequadament la ignorància.[1]
Orígens familiars
[modifica]Era filla d'Arnau Mir de Tost i Arsenda d'Àger. Per part de pare, pertanyia a la casa de Tost, nobles vinculats al Castell de Tost.[2]
4. Miró de Tost | ||||||||||||||||
2. Arnau Mir de Tost | ||||||||||||||||
5. Sança | ||||||||||||||||
1. Valença de Tost | ||||||||||||||||
6. Bernat de Fluvià? | ||||||||||||||||
3. Arsenda d'Àger | ||||||||||||||||
7. ? | ||||||||||||||||
La seva germana Letgarda de Tost es casà l'any 1067[3] amb Ponç I de Cabrera, vescomte de Girona.
Núpcies i descendents
[modifica]El 1056 es casà[4] amb Ramon V de Pallars Jussà,[5] fill del comte Ramon IV de Pallars Jussà i d'Ermessenda. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Arnau Ramon I de Pallars Jussà (?-1111), comte de Pallars Jussà
- l'infant Pere Ramon I de Pallars Jussà (?-1113), comte de Pallars Jussà
- l'infant Bernat Ramon I de Pallars Jussà (?-1124), comte de Pallars Jussà
- la infanta Loreto de Pallars Jussà, segons alguns historiadors.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Valença de Tost». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ P.C. «Notes marginals (Tost)». A: Rafael Dalmau. Els castells catalans. Barcelona: Dalmau, 1979. ISBN 84-232-0158-9.
- ↑ Mestre i Campí, Jesús; Salrach, J.M. & Termes J.. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, juny de 1993. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ «Valença de Tost». Diccionari Biogràfic de Dones. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ Vinyoles, Teresa. Història de les dones a la Catalaunya medieval. Lleida: Eumo Editorial/Pagès Editors, 2005.