Valentín Rasputin
![]() (2011) ![]() | |
Nom original | (ru) Валентин Распутин ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 març 1937 ![]() Ust'-Uda (Rússia) (en) ![]() ![]() |
Mort | 14 març 2015 ![]() Moscou (Rússia) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Irkutsk State University (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Escriptura creativa i professional, periodisme, periodisme d'opinió i política ![]() |
Ocupació | escriptor, figura pública, periodista d'opinió, periodista, polític ![]() |
Activitat | 1966 ![]() |
Membre de | |
Gènere | Village Prose (en) ![]() ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
Valentín Grigórievitx Rasputin, rus: Валенти́н Григо́рьевич Распу́тин (districte d'Ust-Udà, 15 de març de 1937 – Moscou, 14 de març de 2015) fou un escriptor rus. Va néixer i va viure gran part de la seva vida a l'óblast d'Irkutsk, a l'est de Sibèria. Les obres de Rasputin representen personatges urbans desarrelats i la lluita per la supervivència d'estils de vida rurals tradicionals, abordant qüestions complexes de l'ètica i el renaixement espiritual.
Biografia[modifica]
Nascut, el 15 de març de 1937, el pare de Valentín Rasputin treballava en una cooperativa del poble i la seva mare era infermera. Poc després del seu naixement, la família Rasputin es va traslladar el poble d'Atalanka del districte d'Ust-Udà, on Rasputín va passar la seva infància.[1] No guarda cap relació amb el confident tsarista Grigori Rasputin.
Quan Rasputin va acabar l'escola primària de 4 anys a Atalanka, el 1948, els seus pares van enviar el nen precoç a una escola secundària i després, al districte centre, Ust-Udà, a uns 50 km de distància del seu poble natal. Va ser el primer noi del seu poble en continuar la seva educació d'aquesta forma.[2]
Rasputin es va graduar per la Universitat Estatal d'Irkutsk el 1959, i va començar a treballar per a diaris del Komsomol a Irkutsk i Krasnoiarsk. El 1961 publicaria el seu primer conte.
Un punt important en la primera etapa de la carrera literària de Rasputin va ser un seminari de joves escriptors el setembre de 1965 a Txità liderat per Vladímir Txivilihin, que va esperonar a les aspiracions literàries del jove escriptor i on li van recomanar fer-se membre de la prestigiosa Unió d'Escriptors Soviètics. Des de llavors Rasputin ha considerat Txivilihin el seu «padrí literari».[2]
El 1967, després de la publicació dels seu llibre Dengui dlia Mari [«Diners per a Maria»], Rasputin va ser admès a la Unió d'Escriptors Soviètics. Durant les pròximes tres dècades, va publicar diverses novel·les, moltes de les quals van gaudir d'una gran acceptació tant per part del públic com de la crítica.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Valentin-rasputin-putin.jpg/220px-Valentin-rasputin-putin.jpg)
El 1980, després d'investigar la batalla de Kulikovo durant dos anys, Rasputin va ser batejat per un sacerdot ortodox a la rodalia de Ielets.[3]
L'obra literària de Rasputin està estretament relacionada amb el seu activisme en temes socials i ambientals. Al llarg dels anys 1970 i 1980 Rasputin, anomenat per alguns com la principal figura del «lobby ambiental siberià»,[4] va prendre part activa en la campanya per a la protecció del Baikal i contra la desviació d'aigua dolça de Sibèria a les repúbliques de l'Àsia central. En la dècada de 1990 va participar en el moviment d'oposició nacionalista. Després d'haver passat la major part de la seva vida adulta a Irkutsk, Rasputin va seguir sent una de les figures intel·lectuals més destacades d'aquesta ciutat siberiana.
Van convidar Rasputin a molts esdeveniments de la ciutat d'Irkutsk, incloent les inauguracions dels monuments al tsar Alexandre III, al dramaturg Aleksandr Vampílov i l'almirall Koltxak. També va organitzar una conferència de lectors a la Biblioteca Científica Central d'Irkutsk, després anomenada Moltxànov-Sibirski.
La filla de Rasputin Maria va morir en l'estavellament del vol 778 de S7 Airlines de 2006, i la seva dona va morir sis anys després. Valentín Rasputin va morir a Moscou el 14 de març de 2015, pocs dies del seu 78è aniversari.[5]
Obres seleccionades[modifica]
No s'ha traduït cap obra de Valentín Rasputin al català.
- Василий и Василиса [«Vasili i Vasilissa»], 1966, novel·la curta
- Деньги для Марии, Dengui dlia Mari [«Diners per a Maria»], 1967, novel·la curta
- Последний срок [«El darrer termini»], 1970, novel·la curta
- Живи и помни, Jivi i pomni [«Viu i recorda»], 1974, novel·la curta (Premi Estatal de l'URSS de 1977)
- Прощание с Матёрой, Prosxànie s Matioroi [«L'adéu a Matiora»], 1976, novel·la curta
- Век живи - век люби [«Mentre visquis, estima»], 1982, contes
- Пожар [«Foc»], 1985, novel·la curta (Premi Estatal de l'URSS de 1987)
- Сибирь, Сибирь [«Sibèria, Sibèria»], 1991, assajos
- Дочь Ивана, Мать Ивана [«Filla d'Ivan, mare d'Ivan»], 2003, novel·la curta
Premis i reconeixements[modifica]
- Premi Stalin, 1977. El premi va ser atorgat per la seva novel·la Jivi i pomni [«Viu i recorda»], el protagonista de la qual és un desertor del Front Oriental de la Segona Guerra Mundial.
- Orde de Lenin, 1984
- Palmarès Global dels 500 del PNUMA, 1988.
- Premi Soljenitsin, 2000
Referències[modifica]
- ↑ Валентин Григорьевич Распутин (Valentin Rasputin)
- ↑ 2,0 2,1 Ivan Pankeev (Иван ПАНКЕЕВ) Valentin Rasputin Arxivat 2008-10-25 a Wayback Machine. (rus)
- ↑ Interview with Rapsutin at his 65th birthday Izvéstia (rus)
- ↑ Ronnie D. Lipschutz, Ken Conca, "The State and Social Power in Global Environmental Politics". Columbia University Press, 1993. ISBN 0-231-08107-3. Book info on Google Books[Enllaç no actiu]
- ↑ «Умер писатель Валентин Распутин». Lenta, 15-03-2015.