Vardan II Mamikonian
  | |
| Nom original | (hy) Վարդան Մամիկոնյան |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 388 Artaxata (Armènia) (en)  |
| Mort | 3 juny 451 (62/63 anys) Avarair (fr) |
| Causa de mort | mort en combat |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Professors | Mesrop Maixtotx |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Sparapet |
| Conflicte | batalla d'Avarayr |
| Enaltiment | |
| Família | |
| Família | Mamikonian |
| Cònjuge | Doustr |
| Fills | Vardanoysch Mamikonian, Shushanik |
| Pares | Hamazasp I Mamikonian i Sahakanoysh |
| Germans | Hemaik Mamikonian Hamazaspian Mamikonian |
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Era fill d'Hamzasp Mamikonian i de Sahakanukht, i pert tant net del pare de la darrera, el patriarca Sant Sahak.
El 421 els armenis van aprofitar la guerra civil a Pèrsia per a revoltar-se sota la direcció de Nersès Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, però els nakharark no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak va enviar el seu net a demanar ajuda a Bizanci sense èxit. Vers el 423 els nakharark van demanar al rei Bahram que els donés com a rei a Artaxes, el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak que va fer la petició i segons Moisès de Khoren la delegació la formaven el seu net Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuní. Bahram va accedir i el jove príncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom d'Artaxes IV d'Armènia.
Vardan va acompanyar al seu avi a Pèrsia quan aquest fou cridat per Bahram V, i deposat, el 428. Vardan va quedar presoner a Pèrsia.
El 432 el rei Bahram V va accedir a alliberar a Vardan Mamikonian i a Gazavon el jove de la família de Shirak, que foren restituïts en els seus honors.
El 450 Vardan II Mamikonian, va anar a Bizanci per no haver-se de convertir al mazdaisme, però quan estava de camí el marzban Vasak de Siunia el va fer cridar i va tornar. Vahan Amatuni li demanava que agafés la direcció de la revolta que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com a ostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (Àngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapçalar l'aixecament. Les forces dels nakharark que es van unir a la rebel·lió es van concentrar a Shahapivan. Vasak va quedar sorprès per l'amplada de l'aixecament, i es va veure forçat a unir-se als revoltats. Els mags foren arrestats arreu i molts executats i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artataxa, Olakan, Van i d'altres.
Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de Derbent lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a Aghuània, a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Tanmateix, Marcia, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).
Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar més indecisos (Bagratuní, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuní, Paluni, Gabelian i Urdz).
Els perses van entrar al país creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des del Caucas fins a la Gàl·lia.
Tanmateix, mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer ostatges entre les cases més hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, ostatges que va tancar en alguna fortalesa de Siunia. Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata.
En tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que l'any següent va ser envaïda per Vardan (451). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts nakharark es van passar al seu bàndol (Reixtuní, Khokhoruni, Vahevuní, Bagratuní, Apahuni, Gabelian, Urdz, Baluni i Aamatuni).
Els perses però no van tardar a enviar un exèrcit a Armènia (maig del 451) per a liquidar els rebels de Vardan. Van creuar el Kura i van entrar a Phatakaran, encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni pel sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, que fou guanyada pels perses, va morir Vardan que fou guanyada pels perses. Son germà Hemaik Mamikonian va morir uns mesos després quan encapçalava la rebel·lió a la regió de Taiq. La direcció de la família va passar a Vahan II, Vasak II i Artaxes (fills d'Hemaik) i als germans Hamazasp, Artavàs i Muixel (fills de Vartan II), tots presoners a Pèrsia.
| Mamikonian reconeguts |
|  | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mamikonian hipotètics |
| ||||||
