Vesícula seminal

Fitxer:Male anatomy number.svg
Aparell reproductor masculí: 3. Penis, 4. Cos cavernós, 5. Gland, 6. Prepuci, 7. Meat urinari, 10. Vesícula seminal, 11. Conducte ejaculador, 12. Pròstata, 13. Glàndula de Cowper, 15. Conducte deferent, 16. Epidídim, 17. Testicle, 18. Escrot.
1. Bufeta urinària, 2. Símfisi púbica, 8. Còlon sigmoide, 9. Recte, 14. Anus,

Les vesícules o glàndules seminals[1] són unes glàndules productores del 60% del volum del líquid seminal situades en l'excavació pelviana. Darrere de la bufeta urinària, davant del recte i immediatament per sobre de la base de la pròstata, amb la qual estan unides pel seu extrem inferior.[2]

El conducte de la vesícula seminal i el conducte deferent formen el conducte ejaculador, que desemboca a la uretra prostàtica.[3][4]

Cada vesícula seminal és un túbul lobulat, revestit per l'epiteli secretor que secreta un material mucoide ric en fructosa i altres substàncies nutritives, així com grans quantitats de prostaglandina i fibrinogens, durant el procés d'emissió i d'ejaculació, cada vesícula seminal buida el seu contingut al conducte ejaculador, poc temps després que el conducte deferent buidi els espermatozoides. Això augmenta notablement el volum de semen ejaculat. La fructosa i altres substàncies del líquid seminal tenen un considerable valor nutritiu per als espermatozoides ejaculats fins que un d'ells fecunda l'òvul.[5] Es creu que les prostaglandines ajuden de dues maneres a la fecundació:[6]

1. Reaccionant amb el moc cervical femení, per fer-lo més receptiu al moviment dels espermatozous
2. Desencadena contraccions peristàltiques invertides del úter i de les trompes de Fal·lopi per moure els espermatozoides cap als ovaris

També proporciona un fluid que, juntament amb el de la glàndula prostàtica, activa el moviment vigorós de les cèl·lules d'esperma després de l'ejaculació. L'afectació de les vesícules seminals en un càncer de pròstata empitjora el pronòstic.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Vesícula seminal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Rowen D. Frandson; W. Lee Wilke; Anna Dee Fails «Anatomy of the Male Reproductive System». A: Anatomy and Physiology of Farm Animals. 7th. John Wiley and Sons, 2009, p. 409. ISBN 0-8138-1394-8 [Consulta: 28 juliol 2015]. 
  3. ↑ Michael H. Ross; Wojciech Pawlina «Male Reproductive System». A: Histology: A Text and Atlas, with Correlated Cell and Molecular Biology. 6th, 2010, p. 828. ISBN 978-0781772006. 
  4. ↑ Drake, Richard L.; Vogl, Wayne; Adam, W.M. Mitchell. Gray's Anatomy for Students. Philadelphia: Elsevier/Churchill Livingstone, 2005, p. 407–409. ISBN 978-0-8089-2306-0. 
  5. ↑ Gary C. Schoenwolf; Steven B. Bleyl; Philip R. Brauer; Philippa H. Francis-West «Chapter 16: Development of the Reproductive System». A: Larsen's Human Embryology. 5th. Philadelphia: Churchill Livingstone/Elsevier, novembre 2014. ISBN 9781455706846. 
  6. ↑ Barbara Young; James S. Lowe; Alan Stevens; John W. Heath; Philip J. Deakin Wheater's Functional Histology: A Text and Colour Atlas. 5th. Edimburg: Churchill Livingstone/Elsevier, 2006, p. 355. ISBN 978-0-443-06850-8. 
  7. ↑ Katafigiotis, Ioannis; Sfoungaristos, Stavros; Duvdevani, Mordechai; Mitsos, Panagiotis; Roumelioti, Eleni; Stravodimos, Konstantinos; Anastasiou, Ioannis; Constantinides, Constantinos A. «Primary adenocarcinoma of the seminal vesicles. A review of the literature» (PDF). Archivio Italiano di Urologia e Andrologia: Organo Ufficiale [di] Società Italiana Di Ecografia Urologica E Nefrologica / Associazione Ricerche in Urologia, 88, 1, 31-03-2016, pàg. 47–51. DOI: 10.4081/aiua.2016.1.47. ISSN: 1124-3562. PMID: 27072175.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vesícula seminal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vesícula_seminal&oldid=32929222»