Vilapicina i la Torre Llobeta

Plantilla:Infotaula geografia políticaVilapicina i la Torre Llobeta
Imatge

Epònimesglésia de Santa Eulàlia de Vilapicina i La Torre Llobeta Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 25′ 44″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.4288°N,2.1709°E / 41.4288; 2.1709
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteNou Barris Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població25.875 (2021) Modifica el valor a Wikidata (45.877,66 hab./km²)
Geografia
Superfície56,4 ha Modifica el valor a Wikidata

Imatge de la Torre Llobeta, edifici de finals del segle XV

Vilapicina i la Torre Llobeta és el barri més meridional del districte de Nou Barris de Barcelona. Té una superfície de 56 hectàrees i uns 25.800 habitants (2021).[1][2]

Història

[modifica]

El nom Vilapicina ja era citat al segle x com Villa Peciguina (994) i Villa Picina (998),[3] i ha quedat en la toponímia gràcies al santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, inclòs en el veí barri de Turó de la Peira - Can Peguera. Prové del llatí pix, picis, que fa referència a la pega que s'extreia dels pins per a segellar els vaixells, com una mena de brea.

El barri inclou el polígon de la Torre Llobeta, construït al voltant de la casa pairal del mateix nom, l'única masia que queda en peus després de l'enderrocament de les de Can Gaig, Can Garrigó, Can Sabastida, Can Sitjà i Can Xiringall.

Descripció

[modifica]

L'eix de comunicació principal el constitueix el passeig de Fabra i Puig que, provinent del Districte de Sant Andreu, delimita els barris de Vilapicina i la Torre Llobeta amb Porta i el del Turó de la Peira. Els altres eixos que delimiten el barri són l'Avinguda Meridiana, el carrers de la Riera d'Horta, Arnau d'Oms, el Ramon Albó, de Prats i Roquer, el passeig de Maragall, i els carrer de Petrarca i de Cartellà.

Transports

[modifica]

Té les estacions de metro de Virrei Amat i Vilapicina de la línia 5 i Maragall, de la línia 4. En el barri es mantenen 3 passatges amb casetes construïdes a la dècada dels anys 20, el de l'Arquitecte Millàs i el de Santa Eulàlia a l'heretat de Can Garrigó i el de l'Esperança a l'heretat de Can Sitjà.

Can Gaig

[modifica]

Can Gaig va ser una masia datada almenys del segle xvii, que corresponia a una casa pairal dels Gaig, família amb extenses propietats a la rodalia. El seu nom ja gairebé no es conserva a la memòria col·lectiva de la població de Nou Barris. Va ser enderrocada en el moment de la urbanització del passeig de Fabra i Puig i els carrers adjacents a la zona: Vilapicina, Teide i Das.[4]


Vegeu també

Referències

[modifica]
  1. «Característiques de la població per barris. Any 2021». Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. [Consulta: 11 novembre 2021].
  2. «Superfície (ha) 2020». Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat. [Consulta: 11 novembre 2021].
  3. «Vilapicina, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntamnt de.
  4. «Can Gaig». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]