Vimbodí i Poblet

Vimbodí i Poblet

Vimbodí (es) Vimbodí (ca)
Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 24′ 02″ N, 1° 03′ 00″ E / 41.40065°N,1.04988°E / 41.40065; 1.04988
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Vimbodí
Població humana
Població	900 (2023) (13,62 hab./km²)
Llars	137 (1553)
Gentilici	vimbodinenc, vimbodinenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	66,1 km²
Banyat per	Francolí
Altitud	496 m
Limita amb	Fulleda Vallclara Vinaixa Prades l'Espluga de Francolí Montblanc Tarrés
Organització política
• Alcalde	Joan Canela i Ríos (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43430
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43176
Codi IDESCAT	431763
Lloc web	vimbodipoblet.cat

Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues. Es troba al sud-oest de la comarca. Al vessant septentrional s'hi estén el bosc de Poblet. El seu terme comprèn la vila de Vimbodí, que és el cap del municipi, el monestir de Poblet, el despoblat del Codoç (on s'han trobat restes arqueològiques d'un poblat ibèric) i les antigues granges del monestir: Milmanda, Riudabella, Castellfollit, la Pena i el Titllar.

La vila de Vimbodí està situada al peu de la carretera N-240 entre l'Espluga de Francolí i Vinaixa. Té accés a l'autopista AP-2 i està comunicada per carreteres locals amb Vallclara i Poblet.

Fins al 2006 el terme s'anomenava simplement «Vimbodí». La denominació de «Vimbodí i Poblet» respon a la voluntat del municipi d'integrar en un sol objectiu turístic tota l'oferta cultural, gastronòmica i monumental que es troba dins del seu terme.^[1]

El nom de Vimbodí prové de l'àrab Ibn Budí, nom personal que també apareix al cognom Bodí. Antigament també s'anomenava Avimbodin.^[2]

Poblet, al seu torn, deu el seu nom al llatí popŭlētu, 'pollancreda'.^[2]

• Llista de topònims de Vimbodí i Poblet (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

De la prehistòria s'han trobat restes a la cova dels Eixeregats, fet que indica que el lloc es trobava habitat des de molt antic. Cal fer constar també la sepultura del neolític al Comellar del Mas de Baix. De l'època romana se sap que hi passava la Via Aurèlia. L'època romana deixa les seves empremtes a la Granja Mitjana, entre la font de Nerola i Riudabella, i a les partides de Montcortès, Baselles, Corregó i al tossar Rodó. Però fou a l'edat mitjana quan aparegué el primer document que testimonia la seva constitució com a vila. La carta de població de Vimbodí fou atorgada el 1151 pel comte rei Ramon Berenguer IV. Avui dia, l'església de la Transfiguració del Senyor, l'ermita dels Torrents^[3] i el monestir cistercenc de Poblet, a quatre quilòmetres al sud-est de Vimbodí, són els monuments medievals més destacats.

Durant la primera part del segle xx va ser important la producció de vidre, que va ser traslladada des de Fulleda (Garrigues) a principis del segle xx (1902).

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 137 315 1.410 1.615 1.585 1.916 1.730 1.654

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.578 1.493 1.413 1.405 1.255 1.248 1.199 1.132 1.090 1.090

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.061 1.023 1.011 1.053 1.039 1.052 1.065 1.038 1.007 964

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 954 917 890 884 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Si bé el turisme, lligat al monestir de Poblet, representa una important font d'ingressos amb una àmplia oferta hotelera, gastronòmica i de serveis, la indústria, el comerç i l'agricultura continuen sent pilars econòmics del municipi.

L'agricultura moderna ha pres molt de peu, on destaquen plantacions de noguers, i les grans explotacions vinícoles de Riudabella, Milmanda i Poblet gestionades per les famílies penedesenques Torres i Codorniu.

Antigament hi havia una important indústria de vidre. El Museu del Vidre de Vimbodí recull importants peces i estris de la fabricació d'aquesta indústria. També hi ha el Museu del Palau del Rei Martí, englobat dins l'entorn del Monestir de Santa Maria de Poblet.^[4]

• El Reial Monestir de Poblet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1992. Fou panteó reial de la Corona d'Aragó i hi reposen vuit reis, reines, infants i nobles. Reis com Jaume I, Pere III, el Cerimoniós, i altres van dur el monestir al més alt exponent.
• L'església gòtica de Vimbodí està dedicada al misteri de la Transfiguració del Senyor. Data dels segles XII-XIII. Va ser iniciada, segons indica Palau i Dulcet en la seva "Guia de la Conca de Barberà" l'any 1287.
• L'ermita dels Torrents, a un quilòmetre del nucli urbà, guarda una marededéu policromada d'estil gòtic. L'antiga capella, gòtica, fou manada construir per l'abat de Poblet, Joan Payo Coello, el 1484. El 1714 s'erigí la nova construcció.
• El poble tingué importants molins fariners des d'antic, que funcionaren fins a començaments del segle xx, com el Molí del Duc, el Molí de la Vila o del Trull i el Molí del Caixal o Molí del Veciona o Molí del Salt.
• Els castells de Milmanda i Riudabella, en ple bosc de Poblet, són ara propietats privades.

El bosc de Poblet és una important estació forestal protegida i conté una vegetació molt variada i frondosa: pins blancs, negrals, rojalets, melis, pinyers, cedres, avets, alzines, roures, rebolls, ginebres, castanyers, pollancres, oms, serveres, xiprers, boixos, savines, brucs, corniols, arboços i una extensa varietat de falgueres. Té la reserva d'alzines més gran del país. A la Pena, prop de la casa i del mirador, hi ha el pou de glaç que proveïa de gel els monjos del monestir. El tossal de la Baltasana és el punt més alt de les muntanyes de Prades. Pel bosc de Poblet hi brollen un centenar de fonts.

Festa de la Mare de Déu dels Torrents, el 8 de setembre. Cada cinc anys (els acabats en 4 i en 9) se celebra la Festa Quinquennal. És també molt popular el Carnestoltes de Quaresma. Les festes majors són per Sant Antoni, Abat (17 de gener) i la Transfiguració del Senyor o Sant Salvador (6 d'agost).

• Alsamora i Jiballí, Alfons; "Vimbodí", Cossetània Edicions, Valls, 1997
• Bergadà i Escrivà, Àngel; "Vimbodí, Estudi Històric, Sociològic i Religiós"
• Revista "Vimbodí, Butlletí Cultural"; Foment Parroquial de Cultura, 1929-1936 i 1981-2005
• Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
• Article de l'Enciclopèdia Catalana

• Roca de la Mel
• Castell de Castellfollit

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vimbodí i Poblet

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• El vidre a Vimbodí
• Monestir de Poblet