Vint
| Tipus | nombre natural, nombre abundant, nombre parell, nombre dodecaèdric, nombre oblong, nombre tetraèdric, nombre màgic, número d'admiració, nombre compost i Nombre de Harshad  |
|---|---|
| Propietats | |
| Valor | 20 |
| Factorització | 22 x 5 |
| Altres numeracions | |
| Numeral romà | XX |
| Binari | 101002 |
| Hexadecimal | 1416 |
El vint és un nombre natural parell, segueix el dinou i va abans del vint-i-u.[1] S'escriu 20 en xifres àrabs, XX en les romanes i 二十 en les xineses.
El nom prové del llatí viginti. L'ordinal és vintè o vigèsim. Un grup de vint és una vintena. Vintejar o vintenejar és estar a prop dels vint anys. Vintenni és un període de vint anys.[1]
La base 20 (sistema vigesimal) està a l'arrel de molts sistemes de numeració (ja que 20 són els dits de mans i peus que s'usaven per comptar). Restes d'això encara es troben al francès, en les paraules per designar determinats nombres (el 80 per exemple), i encara més en el basc, que anomena el 40, 60 i 80 com a múltiples de 20.[2]
Un políedre regular amb 20 cares triangulars és un icosàedre.[3]
Ocurrències del vint:
- És el nombre atòmic del calci.
- Hi ha 20 possibles primers moviments als escacs.
- En el Cub de Rubik, el número 20 s'anomena el 'número de Déu', perquè és el nombre màxim de moviments que cal fer per a solucionar-lo, en qualsevol posició.[4]
- La majoria d'edat al Japó és als 20 anys, no als 18.[5]
- Les noces de porcellana se celebren als 20 anys.[6]
- Una persona té vint dents de llet.[7]
- Designa l'any 20, el 20 aC i la dècada del 1920.
- El nombre 20 es pot expressar com a producte de dos nombres naturals consecutius: 20=4·5. I, per tant, com a quocient de factorials: 20=5!/3!
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «DIEC2». Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Arana, Sabino «Análisis y reforma de la numeración euzkérica». Euzkadi : revista trimestral de ciencias, bellas artes, letras, 1, 2-3, 1901, pàg. 189-221.
- ↑ «Icosaedre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «God's Number is 20» (en anglès). cube20.
- ↑ «Cerimònia de la majoria d'edat japonesa» (en japonès). In Hamamatsu.
- ↑ «Bodes d'argent, d'or... i també de paper, de cotó i de cuir!». RAC1, 07-06-2012.
- ↑ «Les dents de llet: per què són importants?». Tendentcia.