Violeta Friedman
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | abril 1930  Marghita (Romania) |
| Mort | 4 octubre 2000 (70 anys) Madrid |
| Sepultura | Hoyo de Manzanares |
| Es coneix per | Va portar al Tribunal Constitucional Léon Degrelle per negacionisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista i activista dels drets humans |
Violeta Friedman (1930 Marghita, Transsilvània [en aquesta època, pertanyia a Romania] — Madrid, 4 d'octubre de 2000) va ser una supervivent del camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau.
Biografia
[modifica]En el marc de les polítiques nazis de persecució dels jueus, va ser deportada el 1944 al camp d'extermini Auschwitz-Birkenau, amb catorze anys.[1] Va perdre la major part de la seva família a les mans dels nazis:[1] els seus pares, els seus avis i la seva besàvia, de 93 anys, van morir gasejats, salvant-se únicament ella i la seva germana.[2]
Després de la segona Guerra Mundial va viure al Canadà i posteriorment es va establir a Caracas (Veneçuela), on va contreure matrimoni.[2] El 1965, després d'haver-se divorciat, es va traslladar a Espanya amb una filla seva.
El 1985, sentint-se indignada per unes declaracions de l'excap de les Waffen SS Léon Degrelle a la revista Tiempo on negava l'Holocaust i manifestava opinions antisemites i racistes,[3] va emprendre accions judicials contra ell, amb l'ajut de l'advocat espanyol Jorge Trías Sagnier.[2] Només va veure que se li donava la raó després d'una llarga seqüència de sentències desfavorables a les seves pretensions. Per fi el 1991 el Tribunal Constitucional d'Espanya va considerar que Degrelle havia atemptat contra l'honor de Violeta Friedman i de les víctimes dels camps nazis. Aquesta sentència, a més, establí doctrina constitucional i serví com a precedent per a la reforma del Codi Penal d'Espanya.[3]
Les seves despulles descansen al cementiri jueu de Madrid.[4]
Obres publicades
[modifica]- Mis memorias (Editorial Planeta, 1995).[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Inmigración y universidad: prejuicios racistas y valores solidarios, pàgina LVIII.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 VIOLETA FRIEDMAN. IN MEMORIAM a la pàgina del Moviment contra la Intolerància.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Biografía.
- ↑ Violeta Friedman, a ABC.
Bibliografia
[modifica]- Calvo Buezas, Tomás. Inmigración y universidad: prejuicios racistas y valores solidarios. Editorial Complutense, 2001. ISBN 8474916623.