Vladímir Rokhlin
Vladímir Rokhlin (Bakú, 23 d'agost de 1919 - Sant Petersburg, 3 de desembre de 1984) va ser un matemàtic soviètic.
Vida i obra
[modifica]Fill d'una família jueva benestant, la seva mare, que era metgessa, va morir tràgicament el 1923 i el seu pare va ser víctima de l'estalinisme i va ser detingut el 1939 i condemnat a mort el 1941;[1] un germà de la seva mare era el conegut escriptor Kornei Txukovski.[2]
Rokhlin va acabar els estudis secundaris a Alma Ata el 1935, amb una carta de recomanació del seu professor de matemàtiques.[3] Per la seva edat, només setze anys, va obtenir un permís especial per ingressar a la universitat Estatal de Moscou, en la qual es va graduar el 1940 i va començar estudis de postgrau que van ser interromputs per la invasió alemanya.[4] El juliol de 1941 es va allistar al Cos de Voluntaris del Poble de Moscou i després va ser soldat al 995é Regiment d'Artilleria, però malauradament va ser capturat l'octubre de 1941 i va ser presoner de guerra gairebé tota la Segona Guerra Mundial.[5] El maig de 1945 va ser deportat a un camp d'antics presoners de guerra a la República Soviètica de Komi i no va poder tornar a Moscou fins al 1947, gràcies a la intervenció al seu favor dels seus professors Andrei Kolmogórov i Lev Pontryagin.[6] Aquest mateix any va defensar la seva tesi doctoral, dirigida per Abraham Plessner, sobre els espais de Lebesgue i els seus automorfismes.[4]
Des de 1947 fins a 1951 va ser investigador a l'Institut de Matemàtiques Steklov de Moscou.[7] Malgrat els seus mèrits evidents, no va obtenir cap plaça acadèmica a la ciutat de Moscou i es va veure obligat a acceptar una plaça de professor a l'Institut Forestal d'Arkhànguelsk on va estar fins al 1955 quan es va traslladar a la més propera ciutat d'Ivànovo per a ser professor d'anàlisi matemàtica a l'Institut Pedagògic.[8] Des de 1957 fins a 1960 va ser professor de matemàtiques de l'Institut Socio-Humanitari Regional a la ciutat de Kolomna, molt a la vora de Moscou,[9] cosa que li va permetre dirigir simultàniament un seminari de teoria ergòdica a la universitat estatal de Moscou.[10]
Finalment, el 1960, a instàncies del geòmetra Nicolai Efimov i del rector Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov, va ser contractat per la universitat Estatal de Leningrad en la qual va romandre fins a la fi dels seus dies,[11] rebent el reconeixement que se li havia negat fins aleshores per ser jueu, antic presoner de guerra i fill d'un "enemic del poble".[12]
Referències
[modifica]- ↑ Вершик, 1990, p. 227.
- ↑ Vershik, 1989, p. 629.
- ↑ Vershik, 2021, p. 2-3.
- ↑ 4,0 4,1 Арнольд et al., 1986, p. 159.
- ↑ Vershik, 2001, p. 3.
- ↑ Vershik, 1989, p. 632.
- ↑ Вершик, 1990, p. 231.
- ↑ Vershik, 1989, p. 634.
- ↑ ЛЕКСИН, 2019, p. 49-52.
- ↑ Vershik, 2021, p. 7.
- ↑ Синкевич i Назаров, 2018, p. 236.
- ↑ Vershik, 2021, p. 12.
Bibliografia
[modifica]- Арнольд, В. И.; Вершик, А. М.; Виро, О. Я.; Колмогоров, А. Н.; Новиков, С. П.; Синай, Я. Г.; Фукс, Д. Б. «Владимир Абрамович Рохлин (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 41, Num. 3(249), 1986, pàg. 159–163. DOI: 10.1070/RM1986v041n03ABEH003331. ISSN: 0042-1316.
- ЛЕКСИН, ВЛАДИМИР ПАВЛОВИЧ «РОХЛИН ВЛАДИМИР АБРАМОВИЧ: К СТОЛЕТИЮ СО ДНЯ РОЖДЕНИЯ» (en rus). ВЕСТНИК ГОСУДАРСТВЕННОГО СОЦИАЛЬНО-ГУМАНИТАРНОГО УНИВЕРСИТЕТА, Vol. 35, Num. 3, 2019, pàg. 49-52. ISSN: 2542-2316.
- Синкевич, Г.И.; Назаров, А.И.. Математический Петербург. История, наука, достопримечательности (en rus). Образовательные проекты, 2018. ISBN 978-5-98368-130-9.
- Vershik, A. «Vladimir Abramovich Rokhlin—A biographical tribute (23.8.1919–3.12.1984)» (en anglès). Ergodic Theory and Dynamical Systems, Vol. 9, Num. 4, 1989, pàg. 629-641. DOI: 10.1017/S0143385700005265. ISSN: 0143-3857.
- Вершик, А. М. «Владимир Абрамович Рохлин 1919–1984 (к 70-летию со дня рождения)» (en rus). Алгебра и анализ, Vol. 2, Num. 2, 1990, pàg. 227-235. ISSN: 0234-0852.
- Vershik, A.M.. «Vladimir Abramovich Rokhlin». A: Vladimir G. Turaev, Anatoliĭ Moiseevich Vershik (eds.). Topology, Ergodic Theory, Real Algebraic Geometry: Rokhlin's Memorial (en anglès). American Mathematical Society, 2001, p. 1-10. ISBN 0-8218-2740-5.
- Vershik, A.M.. «V. A. Rokhlin (23 August 1919–3 December 1984), materials for the biography». A: Anatoly M. Vershik, Victor M. Buchstaber, Andrey V. Malyutin (eds.). Topology, Geometry, and Dynamics: V. A. Rokhlin-Memorial (en anglès). American Mathematical Society, 2021, p. 1-10. ISBN 978-1-4704-5664-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vladímir Rokhlin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Muñoz García, Amelia. «Vladimir Rokhlin: de prisionero a la libertad de la topología». Radio Sefarad. [Consulta: 30 desembre 2022]. (castellà)
- «Владимир Абрамович Рохлин - Vladimir Abramovich Rokhlin». Societat Matemàtica de Sant Petersburg. [Consulta: 30 desembre 2022]. (anglès)