Vologès V de Pàrtia

Plantilla:Infotaula personaVologès V de Pàrtia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement130 Modifica el valor a Wikidata
Pàrtia Modifica el valor a Wikidata
Mort208 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Pàrtia Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArsàcides Modifica el valor a Wikidata
FillsRev I d'Ibèria, Artaban V de Pàrtia, Vologès VI de Pàrtia Modifica el valor a Wikidata
PareVologès IV de Pàrtia Modifica el valor a Wikidata

Vologès V va ser rei de Pàrtia de l'any 191 al 208.

Algunes fonts el fan membre de la dinastia arsàcida d'Armènia (Fill de Vologès I d'Armènia, rei el 118) però d'altres el fan fill del seu antecessor Vologès IV de Pàrtia.

Va derrotar el seu rival Osroes II, rebel·lat ja des del regnat anterior.[1]

Cap a l'any 193 els parts van entrar a Mesopotàmia i la van arrabassar als romans que només van conservar l'Osroene. Van ocupar Armènia i van col·locar al tron un rei arsàcida de nom Sanatruk (Sanatroces).[1] L'any 195 Septimi Sever va entrar a Mesopotàmia i la va reconquerir fàcilment convertint-la en província romana amb la capital a Nisibis. El 197 els romans van tornar a Mesopotàmia, i van derrotar els parts, ocupant altra vegada Ctesifont i Selèucia. El rei Sanatruk d'Armènia no va intentar ajudar els parts i va morir aquell mateix any i llavors va ser nomenat rei el seu fill Vologès[2] o Valarshak que segons Moisès de Khoren va ser qui va rebatejar Cenèpolis amb el nom de Valarshapat, i que es va posar al costat dels parts, fins que la derrota d'aquests li va fer veure el seu error, i va oferir ostatges i tributs a Roma (198). La guerra amb els parts va seguir fins al 202 i va deixar Mesopotàmia sota control romà, eixamplant la província romana.[3]

Vologès V va morir el 208 o 209 i el va succeir el seu fill gran Vologès VI, però un altre fill de nom Artaban V es va revoltar i va aconseguir el domini de les regions del sud i est.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Grousset, René. L'empire du Levant : histoire de la question d'Orient. París: Payot, 1949, p. 57-58. 
  2. Gibbon, Edward. Historia de la decadencia y caída del Imperio Romano (en castellà). vol.2. Turner, 2006, p. 659. ISBN 8475067549. 
  3. Cassi Dió. Història romana, LXXVII, 19


Precedit per:
Vologès IV
Imperi Part
1070-1102
Succeït per:
Vologès VI