Vot de plens poders a Philippe Pétain

Vot de plens poders a Philippe Pétain

Tipus	llei esdeveniment planificat
Vigència	1940  -

El vot de plens poders a Philippe Pétain va ser una proposta de revisió de la constitució francesa que se sotmeté al parlament francès, és a dir, a la reunió de la cambra de diputats i del senat reunit a Vichèi el 10 de juliol del 1940. El resultat de la votació, afirmatiu, atorgà plens poders constituents a Henri Philippe Pétain, un militar considerat un heroi de la primera guerra mundial. Aquest dissolgué el parlament, i encapçalà el règim de Vichy, el govern col·laboracionista de França entre els anys 1940 i 1944.

La legislatura que votà plens poders pel mariscal Pétain estava constituïda pels diputats sorgits de les eleccions del 3 de maig del 1936, guanyades pel Front popular, i pels membres del Senat^[1] que globalment foren menys favorables^[2] a la reforma constitucional.

A dia de la votació, els parlamentaris inscrits eren 846, 544 diputats i 302 senadors^[3] que encara restaven dels 907 inscrits el 1939. D'aquests, únicament 670 prengueren part a la votació (426 i 244). Dels 176 absents, 27 eren en ruta a Casablanca viatjant al vaixell Massilia, 17 eren morts i la majoria dels altres no podien o no volien traslladar-se a Vichèi . 60 diputats i un senador havien estat privats del mandat de resultes del Pacte Mólotov-Ribbentrop i del decret llei d'Édouard Daladier del 26 de setembre del 1939 prohibint el partit comunista. La sessió va ser presidida per Jules Jeanneney (que no votà per raó del seu càrrec).

Dels 649 sufragis emesos^[4]

• 80 (57 diputats i 23 senadors) votaren no
• 569 (357 i 212) votaren si (quantitat que representava el 87,67% dels vots emesos)
• 20 (12 i 8) s'abstingueren

La proposta s'aprovà. Els 649 vots emesos representaven el 71,55% dels 907 parlamentaris que integraven les dues cambres al començament del 1940, i els si eren el 62,73%. Dels 569 votants en favor dels plens poders, 286 eren considerats d'esquerres o de centreesquerra, i 283 ho eren de dretes, centredreta o sense atribució política. Dels 80 contraris, 73 eren etiquetats com d'esquerres o de centreesquerra.

El text votat no implicava necessàriament la dissolució de les cambres -que ho serien de totes passades- sinó l'abrogació de les lleis constitucionals del 1875 que havien establert la III República, i l'atorgament de plens poders al mariscal Pétain.

Resum de vots

^[3]

Vots en contra

^{[3][4][6][7][8][9]}

• Joseph Bastide (diputat - Avairon - Fédération républicaine)
• André Baud (diputat - Jura - IURN)
• Georges Bureau (diputat - Sena Inferior - ARGRI)
• Paul Campargue (diputat - Yonne - SFIO)
• Eugène Chassaing (senador - Puèi Domat - Gauche Démocratique)
• Antoine Drivet (senador - Loira - Gauche Démocratique)
• Pétrus Faure (diputat - Loira - PUP)
• Édouard Herriot (président de la Cambra de diputats - Roine - Partit radical)
• André Honnorat (senador - Baixos Alps - Union Républicaine)
• Alfred Jules-Julien (diputat - Roine - Partit radical)
• Adolphe Landry (diputat - Còrsega - Partit radical)
• Charles Lussy (diputat - Valclusa - SFIO) - no acabà el mandat
• Marcel Michel (senador - Dordonya - Gauche Démocratique)
• Georges Monnet (diputat - Aisne - SFIO)
• Léon Perrier (senador - Isèra - Gauche Démocratique)
• Pierre Robert (senador - Loira - Gauche Démocratique)
• Henri Queuille (senador - Corresa - Gauche Démocratique)
• Albert Sérol (diputat - Loira - SFIO)
• Théodore Steeg (senador - Departament del Sena - Gauche Démocratique)
• Raymond Vidal (diputat - Boques del Roine - SFIO)

• Paul Bastid (diputat - Cantal - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Henry Bérenger (senador - Guadalupe - Gauche Démocratique)
• Marcel Brout (diputat - Departament del Sena - comunista) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• César Campinchi (diputat - Còrsega - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Camille Catalan (diputat - Gers - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Gabriel Delattre (diputat - Ardenes - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Yvon Delbos (diputat - Dordonya - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Joseph Denais (diputat - Departament del Sena - Fédération républicaine) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• André Dupont (diputat - Eure - SFIO) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Léandre Dupré (diputat - Nord - SFIO) - embarqué sur le Massilia au départ du Verdon à destination de Casablanca
• Alexandre Duval (diputat - Eure - Fédération républicaine)
• Galandou Diouf (diputat - Senegal - Gauche indépendante) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Salomon Grumbach (diputat - Tarn - SFIO) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca - no acabà el mandat
• Auguste Edouard Hirschauer (general) (senador - Mosel·la - Union Républicaine)
• Louis Jacquinot (diputat - Mosa - ARGRI)
• Bernard Quénault de la Groudière (diputat - Manche - Fédération républicaine) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Robert Lazurick (diputat - Cher - SFIO) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca - no acabà el mandat
• André Le Troquer (diputat - Departament del Sena - SFIO) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Georges Lévy-Alphandéry (diputat - Alt Marne - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca - no acabà el mandat
• Georges Mandel (diputat - Gironda - Indépendants républicains) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca - Mort per França
• Auguste Mounié (senador - Departament del Sena - Gauche Démocratique)
• Joseph Parayre (senador - Pirineus Orientals - SFIO)
• Camille Perfetti (diputat - Alt Marne - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Jean Philip (senador - Gers - Gauche Démocratique)
• Michel Tony-Révillon (senador - Ain - Gauche Démocratique) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Paul Reynaud (diputat - Departament del Sena - ARGRI)
• Jammy Schmidt (diputat - Oise - Partit radical) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• Jean Stuhl (general) (senador - Mosel·la - ANRS) - mort el 1942
• Jean-Marie Thomas (diputat - Saona i Loira - SFIO) - embarcat al vaixell Massilia amb destinació Casablanca
• François de Wendel (senador - Meurthe i Mosel·la - Union Républicaine) - restà a París en un gest de "discreta desaprovació"^[11]

• Henri Hamelin, qüestor del Senat, retingut a París per raó del seu càrrec (senador - Yonne - Gauche Démocratique)
• Jules Jeanneney, que presidia la sessió (senador - Alt Saona - Gauche Démocratique)

• Jean-Pierre Mourer (diputat - Baix Rin - IAP)
• Joseph Rossé (diputat - Alt Rin - IAP)
• Marcel Stürmel (diputat - Alt Rin - IAP)

• Robert Aron, Georgette Elgey Histoire de Vichy – 1940-1944, Paris: Fayard, 1954, p. 95-155
• Vincent Badie, Vive la République [entrevistes amb Jean Sagnes] Toulouse: Privat, 1987
• Éric Conan, Henry Rousso, Vichy, un passé qui ne passe pas Paris: Fayard, 1994 (nova edició Paris: Gallimard, 1996 ISBN 2-07-032900-3)
• Pierre Miquel, Les Quatre-Vingts Paris: Fayard, 1995 [1] Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
• Jean Odin, Les Quatre-vingts Paris: Taillandier, 1946 (reeditat pel Conseil général de la Gironde)
• Michel Winock, La Fièvre hexagonale – Les grandes crises politiques de 1871 à 1968 Paris: Seuil, 1995
• Sagnes, Jean; Marielle, Jean. Le Vote des quatre-vingts – Le 10 juillet 1940 à Vichy. Perpinyà: ed. Talaia, 2010. ISBN 9782917859087.  Edicions anteriors, 1992 i 1993

• Pétain le 10 juillet 1940 à Vichy: l'histoire précise des événements, per Jean Marielle Arxivat 2013-01-05 a Wayback Machine. (francès)
• La République dans la tourmente (1939-1945), a la plana de l'Assemblée nationale Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine. (francès)