Wenceslao Carrillo Alonso

Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador

Biografia
Naixement	19 octubre 1889 Valladolid (Espanya)
Mort	7 novembre 1963 (74 anys) Charleroi (Bèlgica)
Director General de Seguretat
desembre de 1936 – maig de 1937
← Manuel Muñoz Martínez Antonio Ortega Gutiérrez →
Consell Nacional de Defensa (Governació)
5 de març de 1939 – 28 de març de 1939
← Paulino Gómez Sáiz Ramón Serrano Súñer (franquisme) →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Sindicalista i periodista
Partit	PSOE
Membre de	Unió General de Treballadors
Família
Fills	Santiago Carrillo Solares
Signatura
Llista Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 3 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Còrdova Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 6 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Còrdova (província) Director general de Seguretat Regidor de l'Ajuntament de Madrid

Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador^[1] (Valladolid, 9 d'octubre de 1889 - Charleroi, Valònia, 7 de novembre de 1963) va ser un polític, sindicalista i periodista socialista espanyol.

Obrer fonedor a Gijón (Astúries), afiliat a la Unió General de Treballadors amb catorze anys, al costat de les Joventuts Socialistes d'Espanya gairebé des de la seva fundació per Tomás Meabe. Militant del PSOE des de 1905.

Actiu membre del sindicat socialista, va ser detingut en nombroses ocasions entre 1910 i 1917. Va abandonar el seu lloc com a treballador i dirigent sindical a Astúries per una plaça de redactor a El Socialista el 1923. Al mateix temps va accedir a la direcció d'UGT i va ser partidari d'impulsar acords amb la dictadura de Primo de Rivera abans que enfrontar-se al Capità General, convençut com altres dirigents sindicals de les bondats del projecte paternalista del Dictador. En 1929 va començar a criticar obertament la dictadura, al mateix temps que UGT iniciava una separació del règim.

A les eleccions municipals espanyoles de 1931 es va presentar, i va ser escollit, regidor de l'Ajuntament de Madrid, sent un dels seus membres que va proclamar la Segona República a la Puerta del Sol. a les eleccions generals espanyoles de 1931^[2] va ser escollit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Còrdova, i reelegit a les de 1933 i 1936.

Sent membre ja de l'executiva del PSOE, i després de sofrir la repressió durant els primers mesos de 1936, després de la revolta militar que va donar lloc a la guerra civil va ser nomenat sotssecretari de Governació al govern de Francisco Largo Caballero. Va ocupar més tard diversos càrrecs governamentals, participant en la revolta de Casado contra Juan Negrín, i formant part com a Conseller de Governació del Consell Nacional de Defensa, creat per forçar un acord amb Franco al final de la guerra. Aquest fet li vavaler l'enemistat del seu fill, Santiago Carrillo Solares, membre llavors de les Joventuts Socialistes Unificades i dirigent després del Partit Comunista d'Espanya.^[3]

Abans de la caiguda de Madrid, aconseguí fugir i s'instal·là a Bèlgica. Fou dirigent de la UGT a l'exili durant quatre anys després del final de la Segona Guerra Mundial.^[4]

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Muñoz Martínez	Director General de Seguretat desembre 1936-maig 1937	Succeït per: Antonio Ortega Gutiérrez
Precedit per: Paulino Gómez Sáiz	Consell Nacional de Defensa (Governació) març 1939	Succeït per: Ramón Serrano Suñer