William Bateson

William Bateson

Biografia
Naixement	8 agost 1861 Whitby (Anglaterra)
Mort	8 febrer 1926 (64 anys) Merton, Londres (Anglaterra)
Residència	Anglaterra
Formació	St John's College, Cambridge Rugby School
Director de tesi	Francis Maitland Balfour
Activitat
Camp de treball	Genètica
Ocupació	genetista, biòleg
Activitat	1880 - 1926
Ocupador	Universitat de Cambridge
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia (membre estranger) (1923–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1921–) Royal Society
Obra
Estudiant doctoral	Reginald Crundall Punnett
Família
Fills	Gregory Bateson
Pares	William Henry Bateson   i Anna Bateson
Germans	Mary Bateson Margaret Heitland Anna Bateson
Premis
(1920)  Croonian Medal and Lecture (1920)  Medalla de la Royal Society (1907)  Conferències Silliman Memorial (1904)  Medalla Darwin  Membre de la Royal Society  membre honorífic de la Royal Society de Nova Zelanda

William Bateson (Robin Hood's Bay, 8 d'agost del 1861 – 8 de febrer del 1926) fou un genetista britànic, alumne de St. John's College (Cambridge), on eventualment esdevingué Mestre. Fou la primera persona a utilitzar el terme "genètica" per a descriure l'estudi de l'heretabilitat i l'herència biològica, i el popularitzador principal de les idees de Gregor Mendel després del seu redescobriment el 1900 per Hugo de Vries i Carl Correns.

El 1894, Bateson publicà Materials for the Study of Variation: Treated with Especial Regard to Discontinuity in the Origin of Species ("Materials per l'estudi de la variació; tractats amb un estudi especial de la discontinuïtat en l'origen de les espècies"), on catalogà variacions físiques inusuals en exemplars d'animals, i classificà cada variació o bé com una desviació del nombre esperat d'una cert part corporal, o bé com una desviació en què una part corporal esperada havia estat substituïda per una altra (que denominà "homeòtica"). Les variacions d'animals que estudià incloïen abelles amb potes en lloc d'antenes; crancs de rius amb oviductes addicionals; i en els humans, polidactília, costelles addicionals, i mascles amb mugrons addicionals.^[1]

Bateson esdevingué cèlebre com a l'antagonista mendelià declarat de Walter Raphael Weldon, el seu antic professor, i Karl Pearson, que lideraven l'escola de pensament biomètrica. Això concernia el debat de saltacionisme contra gradualisme (Darwin era un gradualista, però Bateson era un saltacionista). Més endavant, Ronald Fisher i J. B. S. Haldane demostraren que mutacions discretes eren compatibles amb una evolució gradual; vegeu síntesi moderna de l'evolució.

Bateson fou el primer a suggerir el terme "genètica" (del grec genno, γεννώ; "donar a llum") per a descriure l'estudi de l'herència i la ciència de la variació, en una carta personal a Alan Sedgwick, datada el 18 d'abril del 1905. Bateson utilitzà el terme "genètica" en públic per primer cop a la Tercera Conferència Internacional sobre la Hibridització de les Plantes a Londres el 1906. Tot i que això fou tres anys abans que Wilhelm Johannsen utilitzés el mot "gen" per a descriure les unitats d'informació de l'herència, De Vries havia encunyat el terme "pangen" pel mateix concepte ja el 1889. Etimològicament, el mot "genètica" té el seu origen en el concepte darwinià de la pangènesi.

Bateson codescrobrí el lligament genètic amb Reginald Punnett, i ambdós fundaren el Journal of Genetics el 1910. Bateson també encunyà el terme "epistasi" per a descriure la interacció genètica entre dos trets independents.

En els seus últims anys fou amic i confident de l'alemany Erwin Baur. La seva correspondència inclou la seva discussió sobre l'eugenèsia.

El seu fill fou l'antropòleg i ciberneticista Gregory Bateson.

L'abreviatura Bateson es fa servir per indicar William Bateson com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia.

• Schwartz, Jeffrey H «Recognizing William Bateson's contributions.». Science, 315, 5815, 2007, p. 1077. DOI: 10.1126/science.315.5815.1077b. PMID:17095659.
• Harper, Peter S «William Bateson, human genetics and medicine.». Hum. Genet., 118, 1, 2005, p. 141-51. DOI: 10.1007/s00439-005-0010-3. PMID:16133188.
• Hall, Brian K «Betrayed by Balanoglossus: William Bateson's rejection of evolutionary embryology as the basis for understanding evolution.». J. Exp. Zool. B Mol. Dev. Evol., 304, 1, 2005, p. 1-17. DOI: 10.1002/jez.b.21030. PMID:15668943.
• Bateson, Patrick «William Bateson: a biologist ahead of his time.». J. Genet., 81, 2, 2002, p. 49-58. PMID:12532036.
• Gillham, N W «Evolution by jumps: Francis Galton and William Bateson and the mechanism of evolutionary change.». Genetics, 159, 4, 2001, p. 1383-92. PMID:11779782.
• Richmond, M L «Women in the early history of genetics. William Bateson and the Newnham College Mendelians, 1900-1910.». Isis; an international review devoted to the history of science and its cultural influences, 92, 1, 2001, p. 55-90. PMID:11441497.
• Harvey, R D «Pioneers of genetics: a comparison of the attitudes of William Bateson and Erwin Baur to eugenics.». Notes and records of the Royal Society of London, 49, 1, 1995, p. 105-17. PMID:11615278.
• Olby, R «William Bateson's introduction of Mendelism to England: a reassessment.». British journal for the history of science, 20, 67, 1987, p. 399-420. PMID:11612343.
• Harvey, R D «The William Bateson letters at the John Innes Institute.». The Mendel newsletter; archival resources for the history of genetics & allied sciences, 25, 1985, p. 1-11. PMID:11620779.
• Cock, A G «William Bateson's rejection and eventual acceptance of chromosome theory.». Annals of science, 40, 1983, p. 19-59. PMID:11615930.
• Cock, A G «William Bateson's pilgrimages to Brno. Cesty Williama Batesona do Brna.». Folia mendeliana, 65, 15, 1980, p. 243-50. PMID:11615869.
• Cook, A G «The William Bateson papers.». The Mendel newsletter; archival resources for the history of genetics & allied sciences, 14, 1977, p. 1-4. PMID:11609980.
• Darden, L «William Bateson and the promise of Mendelism.». Journal of the history of biology, 10, 1, 1977, p. 87-106. PMID:11615639.
• Cock, A G «William Bateson, Mendelism and biometry.». Journal of the history of biology, 6, 1973, p. 1-36. PMID:11609732.

• William Bateson 1894. Materials for the Study of Variation, treated with special regard to discontinuity in the Origin of Species (anglès)
• William Bateson 1902. Mendel's Principles of Heredity, a defence (anglès)
• Punnett i Bateson (anglès)
• Opposition to Bateson Arxivat 2019-11-23 a Wayback Machine. – Les webs de Donald Forsdyke contenen documents escrits per o sobre Bateson.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Bateson