William Fruet

Plantilla:Infotaula personaWilliam Fruet
Biografia
Naixement1933 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Lethbridge (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula, televisió i forma dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, guionista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0296651 Allocine: 119637 Allmovie: p90680 TMDB.org: 138867 Modifica el valor a Wikidata

William Fruet (nascut l'1 de gener de 1933)[1] és un director de cinema i televisió, dramaturg i guionista canadenc. Va debutar com a director amb el drama Wedding in White (1972), basat en una obra que també havia escrit. La pel·lícula va guanyar la millor pel·lícula als Canadian Film Awards el 1973.

La seva carrera posterior va incloure diverses pel·lícules de terror, com ara Cap de setmana sagnant (1972), que al IX Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges va guanyar el premi a la millor actriu, al millor guió i el Premi de la Crítica;[2] Cries in the Night (1980) i Killer Party (1986), així com sèries de televisió, com ara Goosebumps i Poltergeist: The Legacy. Altres crèdits d'escriptor inclouen la influent pel·lícula canadenca Goin' Down the Road, que va coescriure amb Donald Shebib.[3]

Carrera

[modifica]

Fruet va començar la seva carrera com a escriptor després d'assistir a la Canadian Theatre School.[1] Els seus crèdits com a guionista incloue Rip-Off, Wedding in White, Slipstream, Cap de setmana sagnant, Spasms i Imaginary Playmate, mentre que els seus crèdits com a director inclouen Wedding in White, Death Weekend, Spasms, Search and Destroy, Killer Party, Cries in the Night i Bedroom Eyes. Wedding in White,l seu debut cinematogràfic l'any 1972 protagonitzat per Carol Kane i Donald Pleasence, es va basar en una obra teatral que havia escrit i va guanyar el Canadian Film Award a la millor pel·lícula. el 1973.[1]

Els seus crèdits televisius inclouen episodis de The Ray Bradbury Theatre, My Secret Identity, Diamonds, Alfred Hitchcock Presents, Friday the 13th, War of the Worlds, Counterstrike, The Outer Limits, Goosebumps, Poltergeist: The Legacy, The Zack Files, Da Vinci's Inquest, Chasing Rainbows, Code Name: Eternity i Zoe Busiek: Wild Card.[4]

Abans de la seva carrera com a escriptor i director, Fruet també va tenir un paper d'actuació a la pel·lícula de 1963 Drylanders.[4]

Filmografia

[modifica]

Direcció

[modifica]
Any Títol Notes
1972 Wedding in White Canadian Film Award – Millor pel·lícula
1976 Cap de setmana sagnant També coneguda com: The House by the Lake
1979 Search and Destroy
1979 One of Our Own
1980 Cries in the Night També coneguda com: Funeral Home
1982 Trapped També coneguda com: Baker County, U.S.A
1983 Spasms
1984 Bedroom Eyes
1986 Killer Party
1986 Brothers by Choice Telefilm
1987 Blue Monkey
1987–1990 Friday's Curse Sèrie; 10 episodis
1988 Chasing Rainbows MiniSèrie
1988 Alfred Hitchcock Presents Episodi: "If Looks Could Kill"
1988–1990 War of the Worlds 8 episodis
1990 My Secret Identity Episodi: "David's Dream"
1990–93 Top Cops Sèrie; 4 episodis
1990–93 Counterstrike Sèrie; 4 episodis
1995 Mysterious Island Sèrie; 4 episodis
1995 The Outer Limites Episode: "Birthright"
1995–96 Lonesome Dove: The Outlaw Years Sèrie; 2 episodis
1995–98 Goosebumps Sèrie; 27 episodis
1998 Animorphs Sèrie; 2 episodis
1998–2003 Da Vinci's Inquest Sèrie; 2 episodis
1997–99 Poltergeist: The Legacy Sèrie; 6 episodis
2000 Code Name: Eternity Sèrie; 4 episodis
2000 The Royal Diaries: Isabel - Jewel of Castilla Telefilm
2000 Dear America: A Line in the Sand curtmetratge
2000–02 The Zack Files Sèrie; 10 episodis
2001–02 Tracker Sèrie; 3 episodis
2006 Imaginary Playmate Telefilm
2008 The Egg Factory
2011 Matty Hanson and the Invisibility Ray

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «William Fruet». Northern Stars. [Consulta: 23 gener 2017].
  2. Dario Argento, mejor realizador por "Profonso Rosso", La Vanguardia, 12 d'octubre de 1976
  3. «William Fruet». Rotten Tomatoes. [Consulta: 22 gener 2017].
  4. 4,0 4,1 «William Fruet». The British Film Institute. [Consulta: 22 gener 2017].