Xarxa (pesca)

No s'ha de confondre amb Xarxa (tèxtil).
Xarxes de pesca.

Una xarxa,[1][2] xàrcia,[3] eixàrcia,[4][5] ret[6][7] o filat[8][9] és un ormeig de pesca constituït d'un teixit de fils nuats que forma una retícula quadrada o rombal. Els fils utilitzats avui dia són de fibres sintètiques com el polietilè. Les xarxes estan documentades des del 8300 aC[10] i actualment és un estri de pesca utilitzat arreu del món. És el mètode principal de la pesca moderna per a la captura de peixos i crustacis.

Característiques

[modifica]
Flotadors d'una xarxa de pesca.

Les xarxes de pesca tenen diferents característiques, les quals depenen del tipus d'animal aquàtic a capturar, així com del seu hàbitat i de la tècnica pesquera a utilitzar.

En funció de l'espècie que es vol capturar i el tipus de pesca que hom vol fer s'utilitza una xarxa de mides diferents. La mida de malla ha de ser l'apropiada per a l'espècie a capturar i acostuma a estar regulada. Per exemple: una xarxa d'arrossegament pelàgic acostuma a mesurar uns 150 metres de llarg i presenta una obertura d'entre 50 i 70 metres en sentit vertical i uns 80 metres en sentit horitzontal. Amb aquest tipus de xarxa es captura anxova, sardina, sorell o verat entre altres espècies.

Segons la tècnica emprada la xarxa de pesca pot ser:

  • Passiva (xarxa de cortina, xarxa parany), immòbil, requereix que el peix s'embulli en ella
  • Activa (xarxa de cèrcol, xarxa d'arrossegament, etc), mòbil

La malla, i les cordes poden ser fabricades amb fibra natural com el cànem, cotó, o amb fibra sintètica com nailon, kuralón, etc.

Un dels tipus de xarxes més tradicionals és la nansa. Un altre tipus és la xarxa de cèrcol,etc. N'hi ha de molts tipus i la seva denominació vària segons el lloc. Hi ha xarxes de pesca tradicionals, esteses arreu del món, com les denominades a Catalunya, Rall o Esparver.

Tipus de xarxes

[modifica]
Xarxa xinesa basculant a Kochi, Kerala, Índia.

Es poden distingir els següents tipus de xarxes:

  1. Xarxes senzilles de deriva o flotants com el Sardinal, Jeito o Albareque, Xarxes de güeldejar o Sardineres i altres.
  2. Xarxes senzilles de fons, com Caçonals, Corbineres o Corredores, Rasos, Raeires, Volantins, etc.
  3. Xarxes senzilles de tir, com Rapets, Tretes, Traínes, Barquies, Tretes d'alt, Rapetons, Rall o Atarraies, etc.
  4. Les Xarxes de tir amb floc, com les xàbegas, els sedals,, les Rentades i xinxorros i les xarxes d'a peu, les cintes, etc.
  5. Les Xarxes de rastreig a la vela amb floc, com a Parelles, Ganguiles, Tartanes, etc.
  6. Les Xarxes mixtes o compostes, com Traíñas, Sedassos o Cèrcols Reials, els Tremalls, les Saltades, etc.
  7. Les Xarxes amb armadures, com Cercotes, Dreceres, Vels, Almadraves, Anessis, Samaruqueres, Llolles, etc.
  8. Les Xarxes de batre o copejar les aigües, com Trabuquetes, Visgales, Betes, etc.

No obstant això d'aquest ordre general, sol haver-hi mètodes particulars per fer i armar les xarxes segons els ports i les regions.[11]

Referències

[modifica]
  1. «xarxa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «xarxa» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «xàrcia» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. «eixàrica». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «eixàrcia» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  6. «ret». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «ret» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  8. «filat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  9. «filat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  10. «The palaeoenvironment of the Antrea Net Find» (en anglès). Departament de Geografia, Universitat de Hèlsinki. [Consulta: 1r juny 2015].
  11. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional, Volumen 5, Antonio Sañez Reguart, 1790

Vegeu també

[modifica]