Zamindar

Zamindar (ज़मींदार zamīndār, urdú: زمیندار zamīndār, nagari oriental: জমিদার jomidar) fou un títol a l'Índia a partir del segle XVI i fins al segle XX. Era el titular d'un zamindari.

Història

Durant el període de l'Índia Britànica el zamindari estava constituït per terra de domini públic posada o deixada sota el control d'un terratinent (anomenat zamindar) encarregat de la recaptació i l'administració diària, però subjecte a les lleis generals britàniques i (amb algunes excepcions menors) sense jurisdicció judicial. El zamindari més gran era el de Burdwan.

Els zamindars eren en general força rics i recaptaven dels pagesos pagant una renda fixada al govern britànic; només una minoria utilitzava els excessos de recaptació per millorar la sort dels seus pagesos. Inicialment era un funcionari de l'Imperi Mogol l'encarregat de cobrar les taxes als pagesos.^[1]

El nom derivava del persa zamin ("terra") i dar ("posseïdor").

Els sistema zamindari van aprofitar l'estructura preexistent i les terres zamindaris eren aquelles en què un zamindar recaptava, però va tendir a assegurar la recaptació en benefici propi a mesura que el poder imperial va entrar en decadència. Durant el període mongol es considerava igual zamindar a un petit propietari o a un gran terratinent però sempre eren considerats funcionaris encarregat de la recaptació sobre altres pagesos inferiors. El càrrec era hereditari però l'estat no era propietat sinó concessió; els zamindars mogols tenien poders judicials. La institució fou heretada pels britànics.

Variants del títol són:

Wadera a Sind
Jagirdar a Maharashtra
Chaudhary, Lambardar, Sardar i Malik al Panjab

Sota els britànics alguns zamindars van tenir atribuïdes funcions judicials que progressivament van desaparèixer, i la seva renda fou fixada. Els zamindars disposaven d'autoritat i poder de recaptació sobre els seus arrendataris o subarrendataris, que anaven entre uns quants i milers. L'impagament de la renda fixada als britànics, basat en la llei imperial, suposava la pèrdua del dret a les terres. El zamindar més important era el de Burdwan que tenia el títol de maharajà. Altres zamindars destacats eren el de Darbhanga, el de Bettiah i el de Dumraon.^[2] Les seves cases eren generalment palaus.

El sistema va ser abolit durant les reformes agràries al Pakistan oriental (Bangla Desh) el 1950, l'Índia el 1951 amb una esmena a la constitució en 1951,^[3] i el Pakistan occidental el 1959.

Referències

↑ Irfan Habib, 1963. The Agrarian System of Mughal India, 1526-1707, Oxford University Press, (2nd rev. ed. 2000) ISBN 0195623290
↑ Lives of the Indian Princes by Charles Allen & Sharada Dwivedi; Crown Publishers, Inc – New York 1985 ISBN 0517556898
↑ Dua, B. D.. Nehru to the Nineties The Changing Office of Prime Minister in India (en anglès). Hurst, 1994, p. 236. ISBN 9781850651802.

Bibliografia

Charles Allen & Sharada Dwivedi, Lives of the Indian Princes, Crown Publishers, Inc – Nova York 1985 ISBN 0517556898

Vegeu també

Enllaços externs

[1] Irfan Habib, 1963. The Agrarian System of Mughal India, 1526-1707, Oxford University Press, (2nd rev. ed. 2000) ISBN 0195623290

[2] Lives of the Indian Princes by Charles Allen & Sharada Dwivedi; Crown Publishers, Inc – New York 1985 ISBN 0517556898

[3] Dua, B. D.. Nehru to the Nineties The Changing Office of Prime Minister in India (en anglès). Hurst, 1994, p. 236. ISBN 9781850651802.

[1]

[2]