Zemst
Tipus | municipi de Bèlgica | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | regió Flamenca | ||||
Província | Brabant Flamenc | ||||
Districte | districte de Halle-Vilvoorde | ||||
Capital | Zemst | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 23.325 (2018) (544,34 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | neerlandès (oficial) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 42,85 km² | ||||
Banyat per | Zenne i Canal marítim Brussel·les-Escalda | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Mayor of Zemst (en) | Veerle Geerinckx (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 1980, 1982, 1981 i 1804 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 02, 015 i 016 | ||||
Lloc web | zemst.be | ||||
Zemst és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes al marge del riu Zenne. Està compost pels veïnats de Zemst, Eppegem, Hofstade, Elewijt, Weerde, Zemst-Laar i Zemst-Bos. Fins a mitjans del segle xvii quedava un petit poble rural en una zona boscosa i de landa i poca agricultura.
El primer esment escrit Sempst data del segle XII.[1] El nom prové probablement d'una arrel vell seem que significa jonc, i el sufix -st de stee, lloc o masia. Doncs poble o masia prop dels joncs, una planta que aleshores era freqüent a la vall del Zenne. Fins a la fi de l'edat mitjana, el riu entre Brussel·les i Mechelen era una important eix de transport de mercaderies i va contribuir al desenvolupament del poble. Va tenir aquest paper fins a l'obertura del canal Brussel·les-Escalda el 1550 després de la qual les barques ja no transitaven per Zemst. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys la població que volia reformes de l'església va rebel·lar-se contre l'ocupant espanyol i l'integrisme dels Reis Catolics. Fins al 1566 Zemst tenia una parròquia protestant.[2] Després molts habitants van fugir la dura repressió organitzada pel duc d'Alba cap a la república dels Països Baixos del nord.
Agermanament
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Zemst» (en neerlandès). De schatkamer van de Nederlandse taal. De geïntegreerde taalbank. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ Willem Jan Frans, Nuyens. Geschiedenis der Nederlandsche beroerten in de XVIe eeuw: Geschiedenis van den oorsprong en het begin der Nederlandsche beroerten, (1559-1567). (e-Book) (en neerlandès). Amsterdam: Van Langenhuysen, 1865, p. 166.[Enllaç no actiu]