Zona desmilitaritzada (frontera)

Una zona desmilitaritzada en termes militars (les sigles en anglès són: DMZ) és una zona, normalment una frontera entre dos o més forces militars (o aliànces), on no està permesa l'activitat militar, normalment establerta per un tractat de pau, armistici o altres acords bilaterals o multilaterals. Sovint la zona desmilitaritzada es troba sobre una línia de control i forma de facto una frontera internacional.

Per causa que són perilloses les construccions i l'activitat humana és mínima moltes d'aquestes zones s'han convertit involuntàriament en reserva de vida salvatge.

• Illes Åland - La Convenció d'Åland de 1921, celebrada arran d'una decisió de la Societat de Nacions en resposta a la Crisi d'Åland, ordena que el govern finlandès mantingui el territori com a zona desmilitaritzada.
• Illa Martín García - El Tractat de Límits del Riu de la Plata de 1973 entre Argentina i Uruguai va establir que l'illa romandria sota sobirania argentina però només podria ser utilitzada com a reserva natural de flora i fauna.
• Antàrtida - El Tractat Antàrtic prohibeix l'activitat militar a l'Antàrtida, com "l'establiment de bases i fortificacions militars, la realització de maniobres militars, així com les proves de qualsevol tipus d'armes". No obstant això, el Tractat preveu la "utilització de personal o equips militars per a la investigació científica o per a qualsevol altre fi pacífic".^[1]
• Tanca fronterera de Ceuta i de Melilla - Hi ha una zona desmilitaritzada de facto entre els territoris espanyols de Ceuta i Melilla i el Marroc. Les autoritats espanyoles i marroquines han construït tanques perimetrals al voltant de les dues ciutats, creant una zona desmilitaritzada entre les tanques espanyola i marroquina.
• Zona de Seguretat de la Vall del Dniéster - Creada per l'acord d'alto el foc que va posar fi a la Guerra de Transnístria, la missió de manteniment de la pau de la Comissió Mixta de Control vigila una zona desmilitaritzada que delimita aproximadament el Dnièster entre Moldàvia i Transnístria.
• Zona de seguretat terrestre - Es va crear una zona desmilitaritzada de 5 quilòmetres d'ample entre Sèrbia i Kosovo en virtut de l'Acord de Kumanovo després de la Guerra de Kosovo.
• Zona de desmilitarització de l'acord d'Idlib - Una zona desmilitaritzada de 15 km, creada per acord entre el govern rus i el turc, que separa l'últim gran bastió dels rebels sirians de la zona controlada pel govern sirià al mig de la Guerra Civil Síria.^[2]
• Zona desmilitaritzada de Corea - L'Acord d'Armistici de Corea va crear una zona desmilitaritzada de 4 km d'ample entre Corea del Nord i Corea del Sud després de la Guerra de Corea.^[3] Actualment és una de les zones més militaritzades del món malgrat el seu nom.^[4]
• Barrera Kuwait-Iraq - El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la creació d'una zona desmilitaritzada entre l'Iraq i Kuwait en la Resolució 689 després de la Guerra del Golf Pèrsic. Encara que la zona desmilitaritzada ja no és un mandat del Consell, segueix existint.
• Temple de Preah Vihear - eL Tribunal Internacional de Justícia havia ordenat la creació d'una "zona desmilitaritzada provisional" al voltant del temple, la propietat del qual era reclamada tant per Cambodja com Tailàndia.^[5]
• Península del Sinaí - El Tractat de Pau entre Egipte i Israel estableix un límit a la quantitat de tropes que Egipte pot desplegar a la Península del Sinaí. Algunes parts de la península estan desmilitaritzades en diversos graus, especialment a 20-40 quilòmetres d'Israel. Israel també va acordar limitar les seves forces a menys de 3 quilòmetres de la frontera egípcia.^[6] Les zones estan vigilades per la Força Multinacional de Pau i Observadors.^[7] A causa de la insurgència al Sinaí, totes les parts van acordar i van animar a Egipte a enviar grans quantitats de forces militars a la zona, inclosos tancs i helicòpters, per lluitar contra els grups islamistes.^{[8][9][10][11]}

• Svalbard - El Tractat de Svalbard de 1920, que reconeixia la sobirania noruega sobre el territori, designava la zona com desmilitaritzada.^[12]
• Sudan - Una zona desmilitaritzada de 10 km al llarg de la frontera entre el Sudan i el Sudan del Sud.^[13][14]
• Línia Verda de Xipre - El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va crear una Zona coixí que separa l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord, no reconeguda internacionalment, de la República de Xipre. Va ser autoritzada per la Resolució 186 i és patrullada per la Força de les Nacions Unides pel Manteniment de la Pau a Xipre.
• Zona de la Força de les Nacions Unides d'Observació de la Separació - El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la creació d'una zona desmilitaritzada en una part del territori ocupat per Israel dels Alts del Golan a Síria en la Resolució 350 després de la guerra del Yom Kippur. La zona està vigilada per la Força de les Nacions Unides d'Observació de la Separació.
• Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban - Creada per les Nacions Unides amb l'adopció de les resolucions 425 i 426 del Consell de Seguretat, per confirmar la retirada israeliana del Líban, que Israel havia envaït el 1978, per restablir la pau i la seguretat internacionals, i ajudar al Govern de Líban a restaurar la seva autoritat efectiva a la zona.^[15]