Àngel Samblancat i Salanova

Àngel Samblancat i Salanova

Nom original	(es) Ángel Samblancat
Biografia
Naixement	(ca) Ángel Samblancat Salanova 1r maig 1885 Graus (Ribagorça)
Mort	24 febrer 1963 (77 anys) Ciutat de Mèxic
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	periodista, jurista, polític, escriptor, tipògraf
Partit	ERC
Interessat en	Joaquín Costa Martínez

Àngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagorça, 1 de març del 1885^[1] - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer del 1963^[2]) va ser un polític anarquista i nacionalista aragonès.

Fill d'una família petit burgesa carlina, fou internat en un seminari, però es va escapar i s'establí a Barcelona quan era infant, i estudià dret a la Universitat de Barcelona. Es va moure entre cercles anarquistes, i col·laborà als diaris El Intransigente (1913), La Ira (amb Federico Urales), El Diluvio, Solidaridad Obrera, La Publicidad, L'Esquella de la Torratxa, El Mercantil Valenciano i La Campana de Gràcia. També va escriure diversos llibres de caràcter anarquitzant i anticlerical.

El 1914 fou candidat a Corts per la candidatura Renovació Republicana, amb el doctor Jaume Queraltó i Ros. L'abril de 1915 ingressà al Bloc Republicà Autonomista, el 1916 va formar part de la candidatura Reivindicació Republicana Autonomista amb Gabriel Alomar i Francesc Layret, i el 1917 milità en el Partit Republicà Català. Es va apropar a la CNT i participà en la vaga general de 1917, raó per la qual el 1919 fou desterrat a Madrid. El 1930 signà el Manifest d'Intel·ligència Republicana i fou membre del Comitè Pro Llibertat, i fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1931 dins l'ERC, però que abandonà per a formar l'Extrema Esquerra Republicana amb Eduardo Barriobero y Herrán.

En esclatar la guerra civil espanyola, participà en la confiscació del Palau de Justícia. Fou el primer president de l'Oficina Jurídica creada l'agost del 1936, i després del Tribunal Popular Especial que actuà en el vapor Uruguai, que fou el braç de la justícia revolucionària. En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic.

• Bocanadas de fuego (1920)
• La violencia. Renovación proletaria (1923)
• Jesús atado a la columna (1925)
• La ascensión de María Magdalena (1927)
• El aire podrido. El ambiente social de España durante la Dictadura (1930)
• Hubo una Francia (1945)
• Caravana nazarena. Éxodo y odisea de España (1936-1940)

• «Àngel Samblancat i Salanova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Pelai Pagès i Blanc, i altres Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat