Joaquim Pi i Arsuaga
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Joaquín Pi y Arsuaga 1854 |
Mort | 1939 (84/85 anys) |
Diputat a les Corts republicanes | |
11 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Metge |
Partit | Extrema Esquerra Federal |
Família | |
Pares | Francesc Pi i Margall i Petra Arsuaga Goicoechea |
Germans | Francesc Pi i Arsuaga |
Joaquim Pi i Arsuaga (1854-1939) fou un metge, periodista i polític català, fill de Francesc Pi i Margall.
Biografia
[modifica]Militant del republicanisme federalista, donà suport al seu germà Francesc Pi i Arsuaga aleshores un dels caps destacables del Partit Republicà Democràtic Federal, qui es presentà infructuosament a les eleccions generals de 1901 pel districte de Sabadell, però no va sortir escollit, encara que sí que ho aconseguí el 1903,[1] el 1905 i per la Solidaritat Catalana a les eleccions de 1907.[2]
A la mort del seu germà el va substituir com a cap del PRDF a Barcelona, i quan es va proclamar la Segona República Espanyola es va escindir juntament amb Eduardo Barriobero per a fundar l'Extrema Esquerra Federal, partidària de situar-se a l'esquerra d'ERC i mantenir contactes amb els anarcosindicalistes, mentre que la direcció oficial, dirigida per Abel Velilla Sarasola, era partidària d'incloure en el pacte republicà el Partit Republicà Radical.[3] A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat per Barcelona. Al Congrés dels Diputats va demanar que la República es configurés de forma federal a partir dels municipis i votà a favor de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Referències
[modifica]- ↑ «El repartiment d'un poble entre Terrassa i Sabadell: Sant Pere de Terrassa en el centenari de la seva agregació | Carles Pomar | Terme».
- ↑ Balfour, Sebastian. Indústria i ciutat: Sabadell, 1800-1980. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 264. ISBN 8478265856.
- ↑ Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX[Enllaç no actiu] de Pere Gabriel i Sirvent